Consol Lacida. He escollit a la Betty Friedan com a dona feminista perquè sento que jo vaig començar la vida de família en els anys 60. En aquells moments no s’havia gaire sobre el que era el feminisme.
Mirant revistes americanes veia que les dones de la burgesia tenien una vida plena de dedicació a la família. I que les d’aquí Catalunya ja tenien integrat el fet de ser mares i mestresses de casa (jo no hi estava gens d’acord). Però es el que es portava en aquell temps.
Llegint “Destino” una revista molt posada al dia que t’explicava coses dels països fora d’Espanya, un día vaig llegir uns articles sobre la Betty Friedan, que l’any 1963 va escriure un llibre per les dones anomenat “la Mística de la feminitat” on ella detecta la insatisfacció que genera “el problema que no té nom” i davant d’això proposa la recerca de la pròpia personalitat. Buscant l’opinió de dones, psicoanalistes i experts antropòlegs en psicologia femenina i en educació familiar per conèixer tots els punts de vista. Aquests articles per a mi van ser el punt de naixement del meu feminisme.
El resultat d’aquests estudis li va inspirar la “Mística de la feminitat”. Jo he tingut molta sort a la meva vida perquè vaig poder criar a les meves filles tranquil·lament gaudint d’una bona vida i bones vacances sempre al costat del meu marit que va compartir el meu feminisme i la meva autoestima. Recordo que ell s’interessava per tot el que a mi em feia ballar el cap i li agradava la meva manera de ser.
Jo, en aquell temps em sentia diferent a les meves cunyades i a moltes amigues meves (doncs només teníem converses sobre les coses de la casa: que eren tan bones mares etc. Jo no podia comentar res amb elles, doncs el preu de l’oli, les patates, la roba, dels marits pesats i les sogres, tot era per a mi un avorriment. Jo era de les poder escoltar i aprendre de converses més intel·lectuals i d’articles que m’obrien la ment. La Betty Friedan em va obrir el camí per treballar el negoci familiar i allà va ser quan em vaig obrir al món doncs per a mi el treball va ser un curs de Psicologia i una alegria de sentir-me una dona útil per dues bandes. Una la de ser mare i esposa i l’altra per ser una dona treballadora que es guanyava els seus calerons i així a mi em feia sentir…independent i feminista, i continuo després de tants anys agraïnt aquelles revistes que mirava encisada als anys 60.
Per a mi l’heroïna dels anys 50 i 60 en endavant, a pesar de que va tenir alguns errors, va ser l’escriptora Betty Frieman, amb la seva “la Mística de la feminitat” la que em va obrir la ment per afrontar-me al masclisme d’aquell temps.
Masclisme, que falta encara treballar molt perquè jo crec que som com tortugues que anem enrere!
