Conxa Garcia. Acaba d’aparèixer el nou llibre d’Assumpció Forcada, Frutos. Es va fer la seva presentació el passat 25 d’octubre, a la Casa Elizalde, organitzada per l’Associació Dones de Catalunya. La Susana Tavera, Catedràtica d’Història de la Universitat de Barcelona en va fer una aproximació al públic assistent. L’autora i la Fina R. Palau cantaren alguns dels poemes. La seva lectura anava acompanyada d’imatges adients, curosament escollides.
Frutos, és el llibre que tanca una trilogia, que inclou Germinació (2000), Semillas (2006). Són llibres que estableixen un diàleg literari entre l’autora i diferents poetes. A Germinació són els poetes de la seva terra, els catalans; a Semillas, els de parla castellana i, finalment, a Frutos, poetes de diferents països i llengües.
Com diu A. Forcada a la introducció a aquest darrer poemari, cadascun d’aquests tres llibres “és un llibre homenatge a les dones i homes que amb els seus poemes ens mostren diferents sensibilitats i pensaments. És un llibre d’amor a la Poesia” que vol compartir amb totes nosaltres.
Com deia l’autora a Germinació, en aquesta collita “els grans són versos que he trobat en assaborir l’obra escrita en llibres que formen part de la meva llar. És un cant contra l’oblit de la veu del poeta, home o dona, trencar el silenci amb la llum de la seva lectura”. També ens diu que sap que “hi ha més llavors, més fruits, excel.lents, però no tots es poden collir al mateix temps”.
Com sempre apareixen temes recurrents a la seva obra: la creació poètica, l’amor i el desamor, la contemplació de la natura i el sentiment que genera i el pas del temps.
Com sempre, l’Assumpció ens permet que us fem un tast del seu nou llibre:
PARTES DE CERO
El conocimiento nunca puede ser aprisionado,
Jamás puede ser poseído
Karin Boye
Partes de cero al nacer
y poco a poco despiertan los sentidos,
se abren al aprendizaje de un mundo
que no conoces.
Vas aprendiendo de la vida, de los libros,
de la experiència, de la realidad que te rodea
però el conocimiento nunca puede ser aprisionado,
jamás puede ser poseído.
A cada paso que das se abren puertas
hacia caminos desconocidos
que te llevan a preguntas sin respuestas,
y poco a poco el olvido te roba
lo poco que aprendiste.
