Conxa García. La meva música preferida és el jazz. El jazz és melodia i improvisació. Penso que m’agrada perquè a mi m’agrada viure amb una melodia de fons, que em doni seguretat i, alhora, improvisar. No sé viure d’una altra manera.
M’agraden molt les veus de dona com l’Ella Fitgerald, la Billy Holliday, l’Anita O’Day, la Carmen McRae i tantes d’altres. M’encanta sentir la mateixa cançó en les diferents versions que fa cadascuna d’elles. És la mateixa cançó i no ho és. El tempo, el color de la veu, el fraseig, la tonalitat, el timbre, de vegades s’emfatitza més una paraula, una frase; de vegades es suprimeix un fragment, la veu s’arrossega més o es fa més fosca, o més clara. La senten diferent i la diuen diferent.
La vida és per a totes igual i diferent, cadascuna la viu a la seva manera i posa més èmfasi en unes coses o en d’altres. El jazz i les seves veus reflecteixen aquesta diversitat de sentiments, de vivències, de maneres d’encarar la vida.
