Núria Novell. Sóc dona de més de 50 anys i, de cop, sóc invisible a ulls de la societat. Per trobar feina demanen menors de 45 anys. En el meu últim lloc de treball, fa quatre anys, un dels meus caps em va fer fora del meu lloc de treball perquè deia que només volia noies joves al seu costat i em van canviar de Departament per la meva edat, cosa que no entenc ja que la sabien quan em van contractar; va deixar molt clar que feia la feina bé i que no hi havia cap problema en el meu comportament però que volia gent jove.
No puc fer estudis de mercat, vaig anar a apuntar-me a un curset i per la meva edat no em van agafar, la classe era per als joves. Per adoptar, per a fer certes activitats físiques,.. detalls com aquest n’hi ha molts en la vida quotidiana. Sóc dona de més de 50 anys amb una discapacitat física i sóc invisible a ulls de la societat. Això és complica més quan tens una discapacitat, tens menys possibilitats.
Sóc una dona amb discapacitat i pobre i sóc invisible per a la societat. Ah!!!! Però si a més ets pobre ja no en parlem. Tot és molt més complicat encara, no pots anar enlloc i ningú et té en compte, molestes, ets un número per a l’ assistenta social i no tens dret a res.
Però tinc una resposta: sóc TRES VOLTES REBEL.
