Se sap que les societats civilitzades es construeixen entre tres pilars principals: la participació ciutadana, la cooperació social i el respecte cap els drets humans, en definitiva, tots tres conformen el bé comú. El pitjor és que aquest bé l’estan enviant a fregir espàrrecs. Així doncs, la nostra llibertat està substituïda per les forces del mercat comú, el bé particular, la cooperació per la competència, en definitiva, coses que són contràries per l’existència de cada persona amb dignitat.
Així doncs, les dones podríem arreglar una miqueta aquest embolic actual? Jo crec que, sí, nosaltres, les parts femenines de la història, tenim un setè sentit que els hi falta als homes i això ens fa ser diferents. Tenim més maduresa, més diàleg constructiu, més paciència, molta més organització, més comprensió, no ens fa gens de por fer el ridícul i sabem rectificar en el moment, ja que tenim més lògica i sobretot, més pietat. De la mateixa manera que nosaltres portem una família i una casa, uns comptes, unes decisions, uns parlaments, unes reflexions sobre els sentiments, dins el nostre micro-món familiar, per què no podem fer el mateix per a tota la humanitat? I pel món. Crec que cada dia som més les dones, som la raó perquè alguns homes temen que el futur sigui feminista o no serà res més que un caos mundial.
Nosaltres tenim el deure de començar a pensar: per quin motiu no tirem endavant i lluitem per a un món millor per a tothom? Amb una paraula, la humanitat, o el món si voleu.
Creieu que això és una cosa per pensar i discutir les dones?
Per quin motiu no ens rebel·lem, i d’altra banda, per què no ho fem? Necessitem respostes sàvies per a aquestes preguntes estimades.
