Conxa Garcia. L’altra dia va passar per Ones de Dones l’Elena Calvo, enllaç sindical de la CGT al seu centre. En resum, tot xerrant es va veure clar que s’hauria de fer un pla de mesures urgents en defensa de l’ensenyament públic i per aturar la degradació de les condicions de treball del professorat. El nou govern vol seguir amb el desplegament de la LEC, quan una gran part del professorat està en contra. Caldria aturar el tancament d’aules de p3 i la massificació a secundària, tot reduint les ràtios i augmentant les plantilles.
S’haurien de defensar uns pressupostos a nivell europeu. Cal també una millora de les condicions laborals: substitucions des del 1er. dia; que les baixes siguin remunerades al 100%; que si es treballa tot el curs es pagui el mes de juliol.
Cal aturar l’aplicació de la LOMCE amb les avaluacions externes que condueixen a un sistema de classificació de centres, que de fet ja ha començat. El govern està desenvolupant les línies de la LEC més negatives i properes a la LOMCE, en aquest sentit s’haurien d’aturar els decrets de plantilles, direccions, autonomia…perquè es redueix dràsticament la participació de la comunitat educativa als centres. Aquests principis són contraris als pilars sobre els que s’ha edificat el nostre ensenyament públic: participació, democràcia, horitzontalitat i inclusió. L’aposta ferma per l’ensenyament públic que, en el terreny de l’educació formal, lluita en solitari per la igualtat d’oportunitats i per la compensació de les desigualtats socials i econòmiques.
La situació d’estrès que viu el sistema públic és contrària al desenvolupament d’una activitat que requereix implicació, calma i creativitat (l’educació). També rebutgem el camí cap a la privatització que ha emprès l’Administració perquè els centres públics adoptin el model de funcionament de l’empresa privada, classista i segregadora, vertical i autoritària, adoctrinadora i orientada a obtenir beneficis econòmics.
La competitivitat entre centres, les retallades a l’escola pública mentre es finança la concertada i fins i tot la privada (de manera indirecta) i l’augment d’exàmens elaborats de manera externa als centres educatius ens apropen de manera arriscada a un model mercantilista de l’educació que només s’ha conegut als països amb polítiques més neoliberals.