Conxa Garcia. Com diu molt bé José Ángel Lozoya Gómez, de la Xarxa i el Fòrum d’homes per la igualtat, a La Independent, els privilegis masculins són “aquells avantatges que gaudim els homes sobre les dones per dret de naixement. Estan tan naturalitzats que costa imaginar que es van anar imposant per la llei de la força i que es mantenen com a norma cultural que reproduïm homes i dones encara que solament ens beneficien als primers.
Són un patró de relació que, quan és qüestionat, justifica en molts països que caigui tot el pes de les lleis més misògines sobre les infractores; en el nostre serveix de justificació a molts homes que usen la força física per a sotmetre les seves parelles”.
Lozoya ens recorda el que diu Jordi Cascales, que “distingeix entre privilegis no guanyats (el valor social que ens atorga la societat pel fet de ser homes) i el domini consentit (la potestat i legitimitat per exercir poder); i ens diu que detectar el domini consentit és relativament fàcil i podem combatre-ho evitant aprofitar la nostra posició o rebutjant les seves pràctiques. Depèn de nosaltres que evitem imposar-nos, que desacreditem o no a qui és diferent, que consentim o no els acudits masclistes o les formes de negociar des de la desigualtat.”
