Cindy Sherman

Comunicadores amb Gracia. Cindy Sherman, fotografa i cineasta estodounidenca (Glen Ridge , 1954)  és una figura referent de la fotografia  postmoderna i conceptual. Durant 40 anys ha estat fotografiant-se ella mateixa simulant tot tipus de personatge: actrius de pel·lícules, dones del renaixement, protagonistes de quadres, locutores de televisió.. Les seves fotografies són escenificacions narratives en què  tot està treballat per aconseguir  que en cada imatge Sherman aparegui transfigurada en una persona diferent. Així,  juga amb la seva pròpia identitat, la fragmenta i es projecta en una múltiplicitat  de personalitats.

En una de les seves primeres i més reconegudes sèries (1977-1980) en blanc i negre,   Untitled Film Still (Fotogrames sense títol), l’artista intenta reflectir els estereotips femenins  del cinema clàssic hollywoodense i dels films  europeus dels anys 50 i 60, particularment els de la Nova Ona Francesa i el neo-realisme italià. En  les fotografies, la mateixa Cindy  apareix en les situacions i rols que el cinema i els mitjans de comunicació asignen a les dones:  la mestressa de casa, la dona fatal, la bibliotecària, la prostituta, la dona en perill, la ingènua; Sherman interpretant  tots aquests personatges, genera una incisiva crítica cultural i suggereix que la identitat femenina es construeix a partir dels relats  mediatics i culturals  i des d’una mirada masculina que la situa com a objecte. Cada fotografia forma part d’una seqüencia narrativa i és susceptible de ser interpretada.

FOTOGRAMA 2

Ella acaba de sortir de la dutxa. Mig cobrint-se amb una tovallola, es mira al mirall,es troba jove i bonica, s’agrada. Però el seu pensament va més enllà : seré sempre així?, es pregunta. No n’està gaire convençuda.

FOTOGRAMA 12

Aquesta fotografia mostra el dolor i la por d’una dona abandonada i humiliada, en prendre la dura decisió de marxar de casa.  L’angoixa i la incertesa en pensar que passarà amb la seva vida quan tanqui la maleta.

FOTOGRAMA 15

En la solitud de l’habitació , la dona mira per la finestra. Fa una ullada sense ser vista, observant el món. Viu el que veu sense participar i, al mateix temps es mostra, no s’amaga perquè la vegin tal com és, sense sentir-se ferida ni afalagada. Sembla que surti d’ella,que es miri a ella mateixa i als altres,dins dels seus pensaments, com buscant una sortida.

FOTOGRAMA 48

Sola, en un revolt de la carretera,amb una petita maleta on porta tot el que necessita. Decidida a deixar endarrera  el passat,  a trencar amb la seva vida anterior .Espera, sense saber ben bé el que vol ni on vol anar, disposada a marxar amb aquell que arribi i la porti, cap a un nou indret, cap a una nova vida,cap a un futur millor i esperançador.