Conxa Garcia. Reflexionem sobre una idea provocadora que planteja l’economista feminista Cristina Carrasco i que ens posa deures a moltes persones: diu que potser hauríem d’elaborar una llei (llei de la cura co-responsable) en què no es pogués delegar els treballs de cura i domèstics en ningú. Tots hauríem de ser responsables del nostre espai domèstic, que hauria de ser compartit per igual entre homes i dones. Una llei de coresponsabilitat per igual en tot tipus de treball sense distinció de sexes. I, per descomptat, sense possibilitat de delegar o pagar aquesta funció a ningú.
Si els homes fan seus els treballs de cura en l’àmbit privado-domèstic, estaran des-feminitzant aquests treballs i això veritablement suposa un atac frontal al patriarcat, tot convertint qualsevol tipus de treball (remunerat o no) en digne i igualment valorat sense discriminació de sexes.
La realitat és que som interdependents i totes les persones hem d’acceptar aquesta doble funció. Aquesta presa de consciència els ha de fer veure que el model masculí no és generalitzable, no és el model a seguir, perquè si les dones assumissin la llibertat de participació en el món laboral, qui tindria cura de la vida? Déu n’hi do!
