Conxa Garcia. La Independent es feia ressò dels actes i activitats que s’han fet durant l’any passat, des de l’Institut Català de les Dones, per retre homenatge, en la commemoració dels 50 anys de la seva mort, a Amparo Poch i Gascón (1902-1068), llicenciada en Medicina l’any 1929 tot obtenint el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes.
També es va presentar un vídeo-documental realitzat per l’historiador Jordi Algué, sobre la trajectòria d’aquesta metgessa que va dedicar la seva vida a millorar la salut i els drets humans de les dones treballadores i els infants. El documental conté imatges de nombrosos arxius i filmoteques i té com a fil conductor la veu de persones expertes com la historiadora Antonina Rodrigo, biògrafa d’Amparo Poch.
L’objectiu: reivindicar-la com a antecessora en la lluita pels drets de les dones, considerant els principals eixos de la seva trajectòria política, professional i personal: l’activisme social, el feminisme, la fundació de l’entitat «Mujeres Libres», la seva intensa activitat periodística, la participació política com a directora general durant la segona República, l’actuació en l’àmbit de la sanitat infantil i femenina i com a professional de la medicina social.
Dades biogràfiques publicades a La Independent:
Amparo Poch i Gascón, és Especialitzada en puericultura, es va centrar en l’educació sanitària de les dones i va obrir un consultori per a treballadores. Va impartir conferències en ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones i també sobre la defensa de la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el divorci. Va fundar l’organització anarcosindicalista «Mujeres Libres».
Durant la segona República, va ser nomenada directora d’Assistència Social del Ministeri de Sanitat, on es va centrar a millorar la salut infantil i femenina. Durant la Guerra Civil, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. L’evolució de la guerra la va portar a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar l’acolliment d’infants refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic.
Poch va dirigir el Casal de la Dona Treballadora, en el qual va desenvolupar un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància.
L’any 1939, es va veure obligada a marxar a l’exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc, a França. Allà va treballar a l’hospital de Varsòvia, on va continuar la seva tasca humanitària a favor de les persones més desfavorides fins a la seva mort, el 15 d’abril de 1968.
