Conxa Garcia. Si és que l’havíem tingut alguna vegada… potser algunes branquetes havíem tastat, però ja s’ha acabat definitivament. L’aval del Constitucional a l’acomiadament per baixa laboral encara que sigui justificada, a petició d’un Jutjat de Barcelona, que es veu no té ni idea del que ha de fer quan una empresa de la ciutat vol acomiadar una treballadora que va faltar, justificadament, una sèrie de tants per cent de dies, que no penso ni citar, perquè m’és igual. Si estàs malalta, estàs malalta i tens uns drets!
Diuen que aquesta decisió no afectarà malalties greus i de llarga durada. Ja veig en l’horitzó el fet de tenir un càncer i , a més de tenir un greu problema de salut, trobar-te en la tessitura de sentir-te culpable de tenir-lo ja que això comportarà la pèrdua del teu treball. No anem bé, cada cop reculem més, fins on arribarà aquest arrabassament dels drets de les persones?
Tot per protegir un “objectiu legítim” de “protegir la productivitat de l’empresa i l’eficiència en el treball” i la sacrosanta “llibertat d’empresa”. Ja estem amb el cost que suposa per a l’empresa que agafis una grip, una gastroenteritis, un virus, que, a més, pots encomanar a d’altres treballadores que estiguin al teu voltant. A més tothom es pot trobar amb un problema familiar que t’impedeixi dormir i l’endemà estàs que no controles i ets incapaç de produir res a més de ser perillós per algunes feines i poder donar lloc a accidents de treball.
Entenc que quatre magistrats van signar-hi vots en contra. Entre ells la magistrada Maria Luisa Balaguer, que no va estar a favor i va parlar de la “discriminació indirecta per raó de sexe” perquè hi ha dades que “les dones pateixen en una més gran mesura que els homes la càrrega d’una doble jornada laboral i familiar. I aquesta situació repercuteix notablement en la seva salut”; també va expressar que “No puc assumir que la llibertat d’empresa pugui ser anteposada al dret d’integritat física o moral dels treballadors, i a un valor tan fonamental com és la salut humana”. Em pregunto: per què no és aquesta magistrada la que presideix el Constitucional.
Cal derogar la reforma laboral del 2012, que facilita que es plantegin coses com aquesta. Ells (empresaris, jutges i polítics, en general) es veu que no en necessiten cap de dret, perquè deuen tenir-los tots. Per als defensors de la llibertat d’empresa som un cost, tenim cara de despesa i cap dret.
