Conxa Garcia. Parlem d’Aspasim perquè va néixer al barri d’El Coll de la mà de Maria Mullerat, però són totes les entitats de l’anomenat Tercer Sector que pateixen aquesta situació. Aspasim i les entitats d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual greu amb necessitat d’acompanyament permanent veuen multiplicades les despeses amb motiu del Covid. El que suposa una necessitat de liquiditat imminent per la compra extraordinària de material, desinfecció i pagament del personal complementari a les baixes per confinament.
La Fundació Aspasim atén durant el curs entorn a 284 persones amb discapacitat intel·lectual severa en escoles, tallers i llars. D’aquestes, 70 estan vivint en 10 llars Residència en diferents barris de Barcelona. Algunes d’elles tutelades per la Generalitat i d’altres entitats.
Des de la declaració del decret d’estat d’alarma s’han aturat les activitats en escoles i tallers i tots els professionals d’Aspasim que no són població de risc s’han dedicat a cobrir torns a les llars. En totes les llars es treballa per mantenir l’estabilitat clínica de persones amb discapacitat intel·lectual greu, trastorns de conducta, trastorns de l’espectre de l’autisme,… en confinament, una tasca tant bonica com complexa
Es tracta de pisos amb un suport permanent de professionals de l’atenció social que conviuen diàriament amb les persones amb discapacitat vetllant per la seva cura i promovent la seva autonomia i participació a la comunitat. cal un suport extraordinari per tal que la Fundació Aspasim, com tantes altres entitats del món social, pugui fer front a la situació de pandèmia sanitària i la conseqüent emergència social que estem vivint.
Les mesures de distanciament social han fet necessària la compra de mascaretes i d’alcohols i gels desinfectants. A més, fins el moment, tres persones en tres llars diferents han estat diagnosticades amb la Covid19, el que ha suposat la seva hospitalització amb l’acompanyament de professionals especialitzats, la desinfecció de les llars on vivien, la rotació dels 30 professionals (aprox.) amb qui havien estat en contacte les persones afectades, la incorporació d’equips de protecció individual (EPIs) i l’aïllament preventiu d’altres companys amb simptomatologia… a més d’una ingent tasca de coordinació i suport emocional, perquè les persones que fan atenció social també tenen els seus familiars a càrrec.
Cal que l’administració pública es facin càrrec de tantes despeses com sigui possible, ja que les aportacions d’informació, material i recursos són fins ara insuficients. No podem deixar abandonades les entitats que tenen cura de les nostres persones més vulnerables.
