Conxa Garcia. Fa dos hiverns vaig assistir a un curs sobre Coeducació que s’organitza a Ca la Dona. Allà vaig sentir parlar per primera vegada del Nushu. Aquest és el nom d’una llengua que només parlaven les dones, en una zona rural de la Xina. El seu nom significa llengua de dones.
Yang Huanyi, la seva darrera parlant, va morir el 2004, amb 94 anys. Amb ella moria aquesta poc coneguda llengua, el codi de la qual es transmetia de generació en generació i va ser creat cap el segle III, per dones no escolaritzades i sotmeses a les normes estrictes de la societat rural i patriarcal xinesa.
Es veu que aquestes dones vivien en una zona fèrtil i podien dedicar-se a tasques artesanals, com teixir o fer sabates, mentre els homes treballaven al camp. Com no podien comunicar-se entre elles lliurement, van crear un llenguatge per poder fer-ho. Es tracta de l’únic llenguatge del món exclusivament de dones.
Ha restat poca documentació escrita, ja que era costum cremar o enterrar les mortes amb els seus manuscrits. Hi ha vanos i diaris on es poden veure textos literaris, folklòrics, reflexions íntimes, consells, correspondència i també descripcions de bombardejos i guerres.
El govern xinès va engegar una tasca de recollida de tots els documents conservats, com part de l’herència cultural del país.