Conxa Garcia. És l’expressió que m’ha sortit de l’ànima quan la Fina R, Palau m’ha comunicat la decisió del Tribunal Suprem sobre el recurs que va interposar per intentar revertir el seu desnonament de casa seva, on ha viscut 46 anys, al Torrent de l’Olla 186.
De res ha servit denunciar el fet en aquest setmanari, a Ones de Dones (Ràdio Gràcia), a El Periódico, etc. Un desnonament més al nostre Districte i encara hem e donar les gràcies perquè no és dels més afectats per aquesta injustícia a mans de fons voltors, bancs i propietaris cobdiciosos. Aquests malfactors s’abraonen sobre les persones més desafavorides del nostre veïnat, com la Fina, que té setanta-dos anys, és jubilada i cobra la gran fortuna de nou-cents euros al mes.
El piset en qüestió té 23 m2 en una sola habitació, on tenia una petita nevera com les d’hotel, un fogonet per escalfar alguna cosa, tot en una sola habitació i un mini-bany?, però es veu que és molt llaminer, suposem que per treure diners a alguns turistes.
És un piset-habitació molt petit, però per a la Fina era el seu recer de llibertat, on tenir els records de tota una vida. Ara amigues i familiars l’ajudaran a buidar-lo. La Fina té la sort de tenir-los, perquè aquelles persones que no en tenen es troben al carrer. Una violència de gènere més contra les dones grans. Fins quan?
D