Conxa Garcia. Tenim un Conseller d’Ensenyament “en procés d’assoliment” eufemisme de la qualificació d’Insuficient i no cal dir que no “progressa adequadament”. Ho fa tan malament que els docents d’aquest país han hagut de muntar-li una vaga. Tot i així, després de tres dies amb el professorat al carrer, no es dona per al·ludit. S’ha de ser molt valent o molt ruc per posar al front d’Ensenyament a una persona sense l’experiència i la formació adient, ja que és titulat en Marketing. Tot i això es veu que no sap fer un bon estudi de mercat, abans de prendre unes decisions que afectaran a tota la comunitat educativa del país. Si pretén deixar una petja important en aquest àmbit, només calia que aconseguís que el Govern dediqués el 6% del seu Pressupost a Ensenyament, per igualar la mitjana europea . Però no, després de patir les retallades del 2008, de patir una pandèmia, haver d’afrontar una nova llei d’educació estatal, de l’atac a la immersió lingüística i d’encarar la consecució d’una escola inclusiva i la rebuda de la mainada que va arribant durant el curs, molta d’ella sense conèixer, lògicament, la llengua… què rep el professorat? Un agraïment? No un “ordeno y mando”, un menyspreu total. Per prendre decisions com les que pretén imposar, havia d’haver-se trobat, almenys amb el Consell Escolar de Catalunya. Però a ell no li cal, no parla amb ningú ni Sindicats, ni AFA’s, ni res de res. No hi ha res com està imbuït per la gràcia divina. Si no sabia per on començar li podem oferir unes quantes idees bàsiques per tenir una escola pública catalana de qualitat: deixar-se d’eufemismes i paraules buides i de burocratitzar amb elles la feina dels docents; que als centres hi hagin professors de suport preparats per atendre la diversitat funcional de l’alumnat; que als centres hi hagi una psicòloga que no es dediqui a res més que atendre les problemàtiques d’aprenentatge i emocionals de l’alumnat; que als centres hi hagi una infermera per atendre qualsevol problemàtica mèdica i qualsevol consulta per part del professorat i l’alumnat; que es substitueixin ràpidament les baixes del professorat; professorat preparat per atendre la mainada que ve de fora, al principi i durant el curs, que han hagut e fugir de països en guerra, persecucions polítiques dels pares o mares, fugint de la pobresa i la fam; facilitar l’accés a les beques menjador, ajudes per llibres… Posar en marxa la Coeducació, que avalen les nostres lleis, aprovades pel nostre Parlament; posar en marxa l’educació afectiu-sexual des de l’escola bressol; que no hi hagi cap nena o nen sense plaça; estudiar, assenyadament i amb diàleg amb totes les parts implicades, l’horari escolar, però dissenyant-lo i finançant-lo acuradament i no carregant-lo a les espatlles dels equips directius dels centres i les AFA’s; obrir els patis dels centres educatius als barris on hi hagi manca d’espais gratuïts on fer esport el jovent, tot facilitant personal per fer-se càrrec d’obrir, tancar, tenir cura els espais…
Per les darreres notícies que escolto sembla que el Conseller, després de veure la força de la lluita del professorat al carrer, ha començat a rectificar alguns de les seves directrius i demà donarà la cara davant de les representants de la Comunitat Educativa. Ja veurem si realment està disposat a dialogar, negociar i fer alguna cosa de profit.
