Blog Archives

Mòbils

3 febrer 2015
By

Núria Novell. Ho confesso no tinc mòbil, crec que sóc l’ única persona de Barcelona que no té telf.. mòbil, i tant tranquil.la que estic!!!!!!!!

Quan vaig pel carrer veig a la gent amb el telf.. a l’orella  o movent els dits sobre una petita màquina. L’altra dia vaig entrar al vagó de metro i tothom, però de veritat,  tothom, estava amb la maquineta a les mans, ningú es mirava, persones que anaven amb parella i grups , també utilitzaven el telf..em va entrar curiositat de saber què estaven fent amb aquell aparell i vaig anar , dissimuladament, caminant i mirant, casi tots estaven jugant a tres en ratlla menys 3 persones que estaven envien o llegint  missatges i un noi que parlava. Fa temps una noia em va comentar que en el metro escoltava música amb auriculars o utilitzava el telf.. per no veure  la gent…

A mi sí que m’agrada veure  la gent perquè si entra una persona que necessita seure, m’aixeco. No estic en contra dels avanços tècnics però vull el meu espai per a fer les coses que m’agraden. Què hi ha millor que una bona conversa amb les amigues sense interrupcions!!!!, anar al teatre sense que se sentin les musiquetes i interrompin l’escena. Fa poc vaig veure com un noi es donava un cop contra una farola per estar utilitzen el telf..no la va veure i és va fer mal a la cara. Crec, que tot té el seu moment i el seu espai.

Otra manera de enseñar

27 gener 2015
By

 

Puri Pérez. Un profesor español, candidato al “nobel” de los profesores. Es un premio anual de un millón de dólares que se entrega al mejor maestro del todo el mundo, es el nobel de la educación. Los responsables de este premio el Global  Teacher Prize  valoran el trabajo de los docentes que abren las mentes de los alumnos y favorecen el estimulo.

Es el caso de este profesor  César Bona de 42 años  licenciado en Filología Inglesa que trabaja en una escuela pública de Zaragoza en barrios marginales y en medios rurales. Bona está revolucionando la educación  con unos métodos y unos proyectos de enseñanza interesantes por conocer. Es un defensor infatigable de los derechos de la infancia, en sus métodos, estimula la creatividad, las emociones, les enseña a tener empatía y sensibilidad. Educamos a niños, no a máquinas. Algo hay que cambiar en la educación. Es necesario que el docente sienta pasión por su trabajo y tenga  una actitud positiva, que sea capaz de  contagiar, de ilusionar y crear interés, que los niños disfruten aprendiendo y que lo hagan mediante la experimentación, la vida y el juego. Para este profesor, la prioridad no es sacar un diez, es el respeto por todo lo que nos rodea, saber que todo cuesta un esfuerzo y sobre todo ser una persona íntegra. Segueix llegint »

Una tarda qualsevol

12 gener 2015
By

Puri Pérez.Una tarda qualsevol, vaig arribar a casa.

En entrar al rebedor i deixar les claus de casa a un petit calaix del moble, em vaig fixar que algú havia agafat les cartes de la bústia i les havia deixat a sobre de la taula del menjador, potser el meu marit o la meva filla. Vaig anar cap a l’habitació i em vaig posar còmoda, un pantaló gris de punt i una samarreta blanca del meu marit. M’agradava posar-me samarretes seves, amples, suaus i velles. No hi havia ningú a casa, estava sola. Vaig posar la meva música preferida, i vaig començar a obrir les cartes, com sempre els rebuts del gas, la llum, la nòmina…, però al final a sota de totes hi havia una que em va cridar l’atenció: no duia remitent, però posava el meu nom; això em va posar una mica nerviosa, les mans em tremolaven i el cor em bategava més fort.

Els meu ulls no podien creure el que llegien, era una nota del meu marit, i deia així: “Estimada

Elena, em sap molt greu, no vull fer-te mal perquè sempre t’estimaré, han sigut uns anys extraordinaris, ets una persona encantadora i sobretot ets molt bona mare, i també vull que sàpigues que estimo molt a la nostra filla i crec que ja és suficientment madura per comprendre  aquesta situació, però ara tinc clar que aquesta elecció que he pres és la millor per a nosaltres. Sé que sóc un poruc, però ara per ara no tinc el valor de posar-me davant teu i de la nostre filla i mirar-vos als ulls. Crec que la nostra relació  ha tocat fons, i tu mateixa te n’has adonat, així doncs seria enganyar-nos continuar amb aquesta relació.

Espero que sàpigues perdonar-me i que no em guardis rancúnia.

Ja t’avisaré per parlar amb tu i amb la nena, i recollir les meves coses. Sempre estaràs en el meu cor,

Pablo”.

Em vaig aixecar i vaig apagar la música, no plorava, tan sols volia silenci. Estava trista perquè sé que ell tenia raó, que la nostra relació feia temps que ja no funcionava, i he d’admetre que ha estat més valent que jo, i ara, em sap greu dir-ho però jo també em sento alliberada. Gràcies Pablo, jo també sempre et portaré al meu cor.

Una tarda qualsevol.

Un dia qualsevol.

Un moment qualsevol et pot canviar la vida.

Fes-te la vida fàcil

12 gener 2015
By

Cobon anyconsolnsol Lacida. Hola, any nou… Enrera hem deixat el 2014 amb inestabilitat, sobresalts i una sensació de procés de canvi, però no sabem cap on anirem.

Allò vell ha mort i allò nou és un enigma, gairebé com sobreviure entre dos orígens, entre un canvi generacional en el país, en la política, en les grans empresses, en general, un escàndol de dia, de faltes d’il·lusions…Tot junt fa un cóctel que crec que inspira poc.  Tenim per endavant un nou any de canvis que desitjo, siguin per començar a solucionar els grans problemes per tal de millorar el país.

No obstant, per això, cal estabilitzar l’economia, per tal de que els nostres joves, i no tan joves, vegin els fruits amb esperança i, que les famílies puguin donar allò imprescindible als seus fills. Tots necessitem una activitat positiva per començar a reconstruir allò que aquesta crisis’ha emportat per endavant.

Els reis d’aquest any ens porten regals humils i útils, i segur que seràn més amables, però espero que, sobretot, ens portin a tots nosaltres armonia, esperança i bones notícies.

Feliç any 2015, molt d’ànim estimades

Rosa candida

15 desembre 2014
By

Sara Reñé. Es la primera vegada que llegeixo un llibre de l’autora islandesa Auður Ava Olaffsdottir,  he quedat atrapada per la seva forma de narrar. A Rosa candida, Olaffsdottir en explica el reccoregut vital de  Arnljótur, un jove, enamorat de les flors i les roses. Després de la mort de la seva mare, amb qui l’unia  l’amor a les plantes, Arnljótur pren la decisió de  deixar la seva familia i viatjar a un altre pais per ocupar-se de la reconstrucció d’un antic i bell roserar que la seva mare li havia ensenyat en un llibre de botànica.

Més enllà de l’argument, la novel.la ens parla amb detall i sensibilitat de la vida quotidiana i de les relacions del jove jardiner amb aquells que l’envolten i amb ell mateix. Al llarg del seu viatge, el protagonista va afrontant tot tipus d’experiències vitals: la mort, la malaltia, l’amistat, la sexualitat, el treball, la paternitat, l’amor,….El relat en primera persona ens permet conèixer els seus dubtes, les seves incerteses, la seva estranyesa davant del món. En una de les seves entrevistes Ólafsdóttir explica aquesta característica com a influència de la naturalesa. En l’aparent afable Islàndia hi ha, pel que sembla, 130 volcans. Ens embolica una naturalesa inestable, amb terres en erupció constant, terratrèmols; tot és molt inestable i violent al nostre al voltant i això ha de traduir-se en les persones”.

Malgrat tot, el protagonista agafa decisions, i, trencant qualsevol tòpic, busca les seves pròpies maneres de  fer i ser més enllà dels comportaments més habituals i establerts: com a pare, com a fill, com amic, i com a treballador, com a amant..  Sense dubte, Arnljótur  encarna, un nou model de pare, unes noves formes d’encarar i viure la paternitat, compromesa i implicada.. “El meu llibre és una oda a l’home, a la nova masculinitat; és totalment antiviking” afirma Olaffsdottir. Segueix llegint »

El pequeño Nicolás

15 desembre 2014
By

Carmen Domínguez. De un tiempo a esta parte, circula urbi et orbi, por estos nuestros andurriales un joven,  con una incontinencia verbal desarbolada.Este arrogante joven con una altanera determinación, tiene en jaque a las  instituciones del Estado y hasta a la mismísima casa Real.

Aturdidos por su audaz arrojo, nos preguntamos de donde ha surgido semejante pillo, con un desparpajo y desfachatez verdaderamente intrépida.Corretea  por nuestros lares, (léase medios de comunicación escritos, audiovisuales y electrónicos) cual hidalgo para acabar con el despiporre y los desaguisados de nuestra maltrecha sociedad. Nos tiene atónitos con su pintoresca locuacidad.

Este truhan tiene alborotada todas las altas esferas de nuestro país. Se rumorea que el verdadero  nombre de este pintoresco personaje  es Francisco y que lo de pequeño Nicolás es el apodo con el que le has bautizado la prensa, por lo de su desbordante juventud, pues apena tiene 20 años.

Ahora tendríamos que preguntarnos si preferimos reírnos a mandíbula batiente, o aceptar con resignación cristiana que tunantes  como este se infiltre en nuestro Gobierno con una provocadora audacia, que llega a confundirnos. Con su contundente verborrea,  y tan campante afirma ser un agente del CNI,  haber colaborado con la presidencia y  mil otras fechorías, siempre con el beneplácito de los gobernantes.

Este pipiolo puede que fantasee, pero hay algo de una verdad incomprensible para el común de los mortales de todo lo que nos cuenta sin inmutarse.  Por  el momento lleva por la calle de la amargura, por lo menos al Gobierno, ya que al resto de la población, barrunta que en todo este pitorreo hay algo para desternillarse  de risa, y al mismo tiempo temer la incompetencia del nuestro actual Gobierno, ya que un granujilla de tres al cuarto los tiene en estado catatónico, por eso se afanan en desmentir todas sus rocambolescas hazañas. Esperemos a ver como acaban las hazañas de este díscolo muchacho y que consecuencia nos trae.

.

Otra navidad

15 desembre 2014
By

Puri Pérez. Faltan muy pocos días para que llegue la Navidad, se respira un aire distinto, la ciudad, sus barrios, sus calles se engalanan de miles de bombillas, y en la plaza mayor, un gran árbol cargado de sueños y paz. La Navidad es un tiempo de gran actividad comercial, los escaparates exhiben sus mejores regalos,  grandes cajas de vivos colores con cintas y papel de celofán. Comidas, cenas, reuniones, familia y amigos, momentos de alegría y celebración. La navidad  es ilusión es generosidad y solidaridad, es consumo y ostentación el querer aparentar, el exceso, la falta de humildad, así es la vida así es la Navidad. Aunque no podemos negar que al tratarse de tan especiales fechas, nos invaden también otros sentimientos, la nostalgia, la ausencia, y en el corazón se hace un hueco que se llena de soledad y lágrimas, y se encoge de dolor.

Otra navidad que llega otra que se va, con ella se va el año, el nuevo ya se ve asomar.
Feliz navidad a todos los que comparten el deseo de un mundo mejor, y si no sabes que regalar  regala amor.  Ojalá  el espíritu de la Navidad  durase todo el año, todos los meses, todos los días, porque la navidad nos hace más humanos, más alegres y solidarios ¿Por qué será?

Feliz Navidad

Otoño

5 desembre 2014
By

Puri Pérez.El cambio climático cada vez  se nota más,  las estaciones están un poco locas, el verano se alarga, el otoño se acorta y el invierno invade la primavera. Todos tenemos nuestra estación preferida, las cuatro tienen su encanto. A mi, particularmente, me gusta la Primavera, pero tengo que reconocer que el Otoño, tiene algo que te atrapa, que enamora y que te envuelve en un aire de nostalgia y morriña. Durante  los tres meses que dura, unos días son espléndidos y  cálidos, otros grises, húmedos, plomizos, con viento y con lluvia.

Este cambio de estación puede afectar negativamente a nuestro estado de ánimo y son muchas las personas que siente apatía, cansancio, somnolencia pero no deja de ser un síndrome transitorio debido al cambio que altera nuestros biorritmos.

Pero el otoño es una estación ideal para pasear por los bosques y los campos y descubrir cómo se desnudan los árboles y como sus hojas adquieren esos tonos ocres, marrones y rojizos y pisar esa mullida alfombra que el viento empuja al suelo. En otoño la ciudad también cambia su color su olor, su aroma, huele a castañas asadas y boniatos. Hay menos gente en la calle, los parques están más solitarios esperando  al invierno que de puntillas llega con la Navidad de la mano.

COMUNICACIÓ SEXISTA

5 desembre 2014
By

Núria Novell. Els guionistes, to dobladors de pel.lícules s’ho podrien mirar una mica millor per no ser masclistes i no humiliar les dones amb els comentaris que posen en boca dels actors.Sobretot a les pel.lícules per a infants i adolescents.

Quan volen parlar de defectes,  comparen  amb el sexe femení, ex: Tiras como una niña, que vol dir que ho fas malament, No llores como una niñata  perquè plorar no queda bé. Quan volen insultar  diuen “niñata” i això per a ells és un grand insult.

Hi ha un anunci d’ una determinada marca de cafè  en què    un noi  explica als seus pares que ha trobat feina i diu a la mare:“mare no ploris” .  A la mare la tracta de “figaflor”, les dones no estem plorant sempre,en aquest cas representa  una persona dèbil que no és capaç d’assimilar un fet en canvi. Al pare li diu, simplement, seu, ell ho enten  de seguida perquè és el fort, és la persona intel·ligent,segura i estable  de la familia.

Com no volem que hi hagi maltractaments, s’hauria devitar que els  petits sentin per la TV que les nenes són dèbils, que són tontes perquè ploren i els nens són forts i poden fer el que volen

Eduquem en la igualtat, els pares han d’estar recolzats pels mitjans de comunicación, els anuncis, les  pel.lícules, etc…

Recordant

5 desembre 2014
By

 Núria Novell. Fa anys vaig treballar en un Bar/Puf i allà vaig coneixer a unes dones que venien amb els seus clients a sopar o soles i vaig fer amistat amb ells.

Recordo una nena de 18 anys que als 16 va tenir un fill i els seus pares la van fer fora de casa i per poder mantenir el nen treballava de prostituta. Recordo molt a la Isabel una noia de poc més de 20 anys, d’un poblet de Portugal, que el seu pare i els dos germans la violaven i va poder venir, no tenia papers i aquí va tenir un fill per poder quedar-se i portar la seva germana petita perquè no volia que li fessin el mateix que a ella, treballava de prostituta. La Lorena em portava les cartes dels seus pares per llegir-les i que li escrivís la resposta ja que no sabia ni llegr ni escriure, tenia 18 anys i un nen petit, els seus pares pensaven que estava treballant en un hotel, treballava de prostituta.

Un dia, poc abans de tancar, a última hora, va venir una noia que coneixia (no recordo el seu nom) tota despentinada ,tremolanti plorant, m’explicava que tres homes la van violar i vaig dir que denunciés i em va dir que no la creurien, que ella era una prostituta i que els homes estaven casats i eren del poble.

SEREM MÉS LLIURES SI TOTS/TES ENTENEM QUE L’HONRADESA D’ UNA DONA NO ESTÀ ENTRE MIG DE LES CAMES

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia