Blog Archives

Raquel Beneito. Aquest Septembre començaré la universitat a la UAB de Bellaterra. Estic contenta i entusiasmada amb la carrera, és una oportunitat per llaurar el meu futur.

Fa aproximàdament 3 anys, no hauria pensat arribar fins aquí i de cop i volta hi sóc. Es inevitable quan estàs dins, pensar en la gent intel.ligent i estudiosa que segurament s’ha quedat a les portes o no ha tingut l’oportunitat d’entrar per carències econòmiques o complicacions en la sol.licitud de beques. Segurament, cada vegada serà més difícil accedir.

Es una pena que si tens una tragèdia familiar, personal o tens pocs o nuls ingressos econòmics el teu futur pengi d’un fil. Es curiós, cada vegada la vida està més cara i més complicada, els sous més baixos, i tenim menys oportunitats d’engrandir el nostre sou i accedir a un ajut o uns estudis de qualitat.

Imagino que deuen haver molts joves treballant per la seva voluntat per poder-se pagar la Universitat perquè no tenen la mateixa sort que d’altres, que ja sigui a través de crèdits o a través del seu sou familiar s’ho poden permetre. Quina sort tenir uns pares amb carrera o que han tingut oportunitat d’ascendir o formar part d’una empresa amb potencial que ofereixi un bon sou als seus treballadors i els premïi pel treball ben fet. A vegades, la sort també juga del nostre costat. Parlo d’estudis universitaris pero també em puc referir a d’altres cursos. Segueix llegint »

Consol Lacida. Tot es fàcil, tot es lleuger a l’Estiu. La roba, les sabates, fins i tot el menjar. A l’estiu, oblidat dels pensaments elaborats i fes-me cas, recicla.

Aquest any es porta de tot: vaquers llargs i minis, puntes de ganxet, sabates amb molta cunya, sandalies super planes, bolsos de totes les maneres possibles i tot a un preu immillorable!

En aquesta época de trànsit entre el que desapareix i les coses noves que han de venir, tot i que encara no acabin d’arribar, també es fa una mirada a l’estètica i la moda. Ens podem possar tot allò que volem, quan volem, som totalment lliures! Treu-ho del racó adormit del teu armari, agafa allò que et sembli més divertit i personalitza-ho!

Només s’ha de pensar exactament el que es vol durant aquest estiu i ser una mateixa, amb la seva pròpia personalitat, ja que amb una mica d’imaginació i molta ilusió podem actualitzar la nostra roba i inclús els nostres plats estiuencs. A la cuina, amb poca cosa es pot sorprendre als de casa nostra. Només cal posar-hi color, decoració i algún ingredient nou i diferent del moment. Tot a fi de no avorrir-nos, ens podem donar algun capritxet, sempre i quan sigui natural, i passar de la dieta avorrida de tot l’any!

Fes el que et vingui en gana aquest estiu ja que dura poquet, només dos mesos! Viu-los amb molta intensitat: Canta, llegeix, estimat, dorm, balla… Aquest estiu és el moment de ser lliure, fent el que creieu millor per a cadascú de vosaltres.

¿A veure, qui s’atreveix, estimades?

Conxa García. El passat dia 4 de juliol es va celebrar el darrer Consell de Dones de Gràcia d’aquest curs i hi va assistir l’Oriol Bonet, Director de Serveis de Llicències i Espai Públic, per informar de la propera remodelació de la plaça Dones del 36.

Hi havia hagut queixes per part d’algunes components del Consell per la manca d’informació al respecte, ja que se n’havien assabentat pels mitjans de comunicació. Per compensar-ho Bonet va explicar en què consistirien les reformes i va mostrar-los el plànol de les mateixes.

El problema principal, que fa necessària aquesta remodelació, és el clavegueram, ja que no evacua bé les aigües que inunden i ofeguen els arbres i el terra de llambordes i gespa, inestabilitzant-lo. Per tant, refer les pendent de la xarxa pública de clavegueram és ineludible.

La responsabilitat de l’execució d’aquest clavegueram defectuós és del promotor de les obres de les cases i la plaça, només fa quatre anys que es va inaugurar. Segons informà Mónica Cavedio, arquitecta membre del Consell, “habitualment estan obligats a una assegurança per deu anys, per casos de deficiències de construcció”. Així que, els serveis jurídics de l’Ajuntament estan estudiant d’exigir les responsabilitats pertinents. Segueix llegint »

Carmen Domínguez.Hubo un hombre que susurraba a los caballos. El vivía en las inmensas y lejanas praderas y montañas de Montana. No es el único, por increíble que parezca, aquí, en nuestra Barcelona, hay una chica que también susurra a los equinos.Nos preguntaremos quién es esta notable persona, Simplemente se llama Nuria. ¿Que tiene de especial esta muchacha para amar estos maravillosos  animales?Nada solo los quiere.

No es de familia acomodada para tener unas cuadras. Lo más cercano que tiene con ellos es que un bisabuelo suyo era cochero, lo demás, solo amor. A los 14 años decidió aprender a montar, pero claro no era tan fácil.Como la voluntad humana no tiene límites, decidió trabajar en un establo para cuidarlos, limpiarlos, cepillarlos y naturalmente conocerlos y darles todo su cariño.Tuvo su recompensa. Aprendió a montar y lo más importante a entenderlos.

Hace unos días estuve conversando con ella. Me contó que tiene un corcel desde hace cinco años. Lo compró porque el dueño no podía dominarlo y quería deshacerse de él aunque fuese abandonándolo a su suerte. Se lo vendió al precio de la carne. Ella lo llamó Brego, en honor al Señor de los anillos, de la que es admiradora. Brego se encabritaba, no obedecía y era, como podríamos decir, un rebelde.Ella insistió en hablar con él, pasear a su lado, respetar su estado de ánimo, hasta conseguir crear una simbiosis entre ella y el animal. Por lo visto no ha sido tarea fácil.Tuvo que hacerle entender que ella accedía a su energía , pero que él también tenía que ceder y acoplarse a ella. Fue duro y largo pero lo consiguió, aunque hoy en día todavía, de vez en cuando saca su arrojo, y entonces tiene que armarse de paciencia para que vuelva al redil. Segueix llegint »

Sara Reñé. Poques vegades tenim la possibiltat de veure una pel:lícul·la com aquesta. Hannah Arendt, dirigida per Margagaret Von Trotta i protagonitzada per Barbara Sukowa, que fa una excel·lent interpretació, reflecteix, el moment (1961) en què la filòsofa jueva elabora per al’The New Yorker’ un reportatge sobre el judici a Jerusalem, d’Adol Adolf Eichmann,el nazi responsable del transport en tren dels deportats als camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial.

El film ens endinsa en el procés intern de la filosòfa: partint d’una observació acurada i detallada del comportament i de les paraules Eichmann durant el judici, la pensadora inicia tota la seva anàlisi sobre el comportament d’aquest personatge i, alhora, sobre el bé i el mal. Eichmann era culpable, sí, però segons Arendt, no era especialment cruel ni especialment antisemita, sinó simplement un buròcrata que feia ben feta la seva feina. Eichmann no pensava, només i obeïa ordres i així contribïua al funcionalment de la maquinària de l’extermini. Es allò que ella anomena la”banalitat del mal”, és a dir, la capacitat d’alguns individus de seguir les normes d’un sistema establert sense reflexionar sobre les conseqüencies dels seus propis actes.

La pel·Iícul·la, que  recull també les  irades crítiques que el reportatge d’Arendt  van provocar en la comunitat jueva internacional quan es van publicar,fa palesa la seva independència intel·lectual i divulga amb encert algunes de les reflexions fonamentals de la filòsofa, sense dubte una de les pensadores més interessants i vigents del segle XX.

Comunicadores amb Gràcia. Quan vas començar a pintar?

Vaig començar escrivint poesia de petita. He continuat escrivint poesia i contes.  El meu pare escrivia i era rapsoda. L’ambient familiar era de persones que estimen les arts. La casa familiar a la Vila de Gràcia, al carrer de l’Or, ha estat llibreria i ara estudi de pintura. Primer vaig fer il.lustracions i disseny gràfic (cartells, portades de llibres i revistes, fotografia, obra gràfica). Als vint anys vaig començar a pintar.

 Ets autodidacta o has fet cursos o Belles Arts?

Primer vaig estudiar Disseny Gràfic, després Procediments Pictòrics a la Llotja, treia bones notes  i tinc confiança en mi mateixa, per tant vaig començar la meva tasca com a pintora.. Als quaranta anys, vaig ser valenta i em vaig llençar a fer Filosofia a la UB, vaig pensar que m’ajudaria a donar contingut a la meva obra. Estudiava i treballava. També vaig fer teatre de joveneta.

 Vas començar a pintar aquí, al barri?

És clar, la casa on vaig néixer i on m’he desenvolupat com artista és al bell mig de la Vila. És on ara tinc el meu estudi. Vaig estudiar a l’Acadèmia Salleres al carrer  Milà i Fontanals. Primer vaig fer artesania en fusta (penjarrobes per a mainada) i després vaig començar amb la pintura.

En qué t’inspires per pintar?

Moltes de les meves pintures estan basades en poemes, de vegades també faig poemes visuals. Sobretot poemes sobre el pas del temps. Ara acabo de fer una sèrie de quadres amb aquesta temàtica. M’inspira la filosofia revolucionària de Gilles Deleuze, una mica onírica.  És una filosofia que trenca amb la norma, que lluita contra el sistema establert, que hi obre fissures per on arribar a un altre món més igualitari. Segueix llegint »

Sara Reñé. Fa unes setmanes, Angelina Jolie va donar a conèixer que s’havia sotmès a una doble mastectomia preventiva de càncer de mama. L’actriu, que ja havia fet  l’anunci en el The New York Times dies abans, va explicar que havia decidit  fer la intervenció perquè tenia un 87% de possibilitats de patir aquesta malaltia. Segons va explicar, té un gen defectuós que va costar la vida a la seva tieta i la seva mare.

Com ens feia veure fa pocs dies la Dra. Carme Valls, aquest és un nou cas més d’interferència dels interessos empresarials i econòmics en l’àmbit de la salut de les dones. El test mèdic que es va fer l’actriu per esbrinar la seva genètica, va ser patentat per l’empresa Myriad Genetics i costava uns tres mil dòlars. El valor en borsa d’aquesta empresa es va disparar en conèixer-se la notícia donada per Jolie.

Tot i que ara la Cort Suprema de Justicia d’EEUU ha dictaminat que cap empresa pot tenir la propietat legal de gens, la campanya publicitària dissenyada pel “lobby” farmaceútic nord-americà ja ha arribat a tots els racons. La medecina preventiva hiperagressiva que representa el cas de Jolie ha esdevingut un exemple i pot provocar mimetismes, dubtes i pors en centenars de dones de tot el món.

Sara Reñé. Les malalties de les dones, realitat o negoci? Amb aquest títol, la Dra. Carme Valls va fer, fa uns dies, una xerrada a la seu del Districte, en què ens va transmetre els seus valuosos coneixements sobre la salut de les dones.

La Dra. Valls va recordar que les diferències de gènere requereixen una investigació específica sobre la salut de les dones que encara ara està molt poc desenvolupada. A més, la recerca no té en compte que les malalties són consequència no només de la biologia, sinó  també de l’ambient i les condicions de vida i que cal valorar aquests factors per detectar les causes de patologies freqüents entre les dones com la fibromialgia, la fatiga i el dolor muscular. D’altra banda, va denunciar el negoci i els interessos comercials que hi ha al darrera d’algunes teràpies com els tractaments hormonals i la intervenció durant la menopausa que poden comportar riscos a llarg termini. Va alertar també de la medicalització, la sobrediagnòsi  i l’abús de proves i psicofarmacs.

Finalment, la Dra. Valls, va reclamar, una vegada més, uns serveis sociosanitaris  que tinguin com a objectiu la millora de la qualitat de vida de les persones. Més informació a la revista Mujeres y salud   http://matriz.net/

Consol Lacida. La rosa es la flor preferida de la humanitat, la més cultivada i per molts, la més bella. Ha estat sotmesa al llarg de l’historia a una intensa selecció, hibridacions i millores amb l’objectiu de crear noves formes, colors i perfums. Es la planta més ‘’treballada’’ que existeix. El roser es tant especial que són moltes les ciutats que disposen d’una Rosaleda. Barcelona en té una molt treballada i bonica al final de l’Avinguda Diagonal, a on estic passant un matí de diumenge fantàstic, ple de sol i acompanyada per multitud de gent que està mirant les seves roses, tant diferents de formes, colors i olors.

A mi la Rosaleda de Barcelona em transporta els feliços dies que gaudia cada any pel mes de Maig. Juntament amb ell, el meu amor, gaudíem d’estones tranquil·les asseguts a banc, amb agradables converses, on ell m’explicava moltes coses sobre les roses. Li simbolitzaven la passió, la bellesa eterna, la sensibilitat, la puresa i l’amor. Per ell, tenien un llenguatge especial…Li eren d’inspiració, tant, que de vegades inclús em feia un poema. Per a mi, apart del seu simbolisme, les roses gaudeixen d’un munt d’utilitats aromàtiques tant per perfums com per condimentar plats de la nostra taula catalana, però sobretot són un camí per arribar directament al nostre cor.

Quin goig, aquest matí de diumenge he sentit la seva presencia agafant-me la mà, ens quedem mirant les roses i la nostra estimada Barcelona amb el mar al fons, tant blau i pacífic…

Teníem tant amor…T’enyoro.