Blog Archives

1908, PUNT DE PARTIDA

El Diumenge 23 de maig es va iniciar el primer cicle d’activitats a la Plaça de les dones del 36. amb la lectura dramatitzada 1908, Punt de partida dirigida per Imma Colomer i interpretada per les actrius Gemma Julià, Susana Egea i Marta Millà.

L’obra rememora la vida de tres dones creadores que van néixer el mateix any: Simone de Beauvoir, Mercè Rodoreda i Anna Magnani i mostra el recorregut vital de cada una d’elles: ben diversos però, alhora, confluents. El bon treball de les actrius i l’acurada tria de textos resulta del tot encertada i sap fer recordar i recuperar la trajectòria d’aquestes tres creadores. A més, els recorreguts personals esdevenen representatius del recorregut col·lectius. Les tres autobiografies reflecteixen clarament la situació i l’evolució de les dones al llarg el segle XX i permeten reconèixer i identificar molts dels reptes i problemàtiques a què s’han hagut d’enfrontar durant aquests últims cent anys.

Després de tants entrebancs, un bon començament per a la Plaça. Esperem que la programació cultural primavera- estiu es vagi consolidant i que la Plaça de les dones del 36 esdevingui, cada cop més, un espai per la convivència, la cultura i la recuperació de la memòria.

Sara Reñé

NOU LLIBRE D’ASSUMPCIÓ FORCADA

La setmana passada, la poetessa Assumpció Forcada, presentà el seu setzè llibre, amb el títol H2O (Aigua), a la Casa Elizalde, en un acte musical i audiovisual. Davant d’una sala d’actes ben nodrida de públic, el poeta Màrius Sampere va fer-ne la presentació, juntament amb la Maria-Lluïsa Pazos, de La Busca edicions, editora del llibre.

Després l’autora va fer una lectura d’alguns dels poemes , mentre en la pantalla situada a tal efecte, es projectaven imatges adients amb les poesies. A més tant A. Forcada com la Fina R. Palau van interpretar musicalment d’altres textos, acompanyades de la guitarra.

Com diu Màrius Sampere al pròleg: “Tots els qui coneixem l’obra poètica de l’Assumpció Forcada estaríem d’acord a considerar la nostra autora com la representant genuïna –potser l’única- d’allò que podríem anomenar poesia científica catalana”.

És un llibre, com tots els seus ple de metàfores, aquesta vegada lligades a l’Aigua com a font de vida: la pluja, les gotes, els llacs, el gebre, les flors de neu…

Com sempre us oferim un petit tast amb el poema titulat Gota abans de caure:

Rodona com una esfera del cel
cau la gota d’aigua,
frega l’aire abans d’arribar a terra
orta secrets dels núvols
que havies fet créixer
amb tanta melangia.

Si pots, estén la mà:
sabràs amb el seu contacte
com la pell es fon
amb la teva.

Conxa García

PROJECTE BENVINGUDES AL BARRI, AL COLL

Dins del projecte del Benvingudes al barri, que dirigeix la Letícia Meyer, s’ha presentat, al Centre Cívic del Coll, la mostra titulada L’ahir i l’avui del Coll: El Parc de la Creueta. Es tracta d’una mostra de dibuixos dels nens i nenes del cicle mitjà i superior del CEIP Montseny i fotografies antigues del barri del Coll.

El programa Benvingudes al barri té la finalitat d’afavorir l’acostament entre les famílies establertes i les nouvingudes, per facilitar el coneixement mutu i promoure’n el sentiment de pertinença al barri.

L’acte inaugural l’obrí la Natàlia Bosch del Centre Cívic El Coll, que ha recolzat el projecte, i després parlà L. Meyer i persones col.laboradores. Finalment quatre alumnes del CEIP Montseny, la Yelena Marcovic, la Madeleine Salazar, la Nicole Silva i la Carla Villares van llegir molt serioses un text que duien escrit, del qual cadascuna en llegí una part.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració de la Vocalia de Dones de l’AVV Coll-Vallca i del grup de Comunicadores del Coll, format per dones d’aquesta entitat, concretament la Teresa Gay, la Maud Franzén, la Ma. Rosa Ureña i la Conxa Garcia.

Aquestes dones comunicadores van col·laborar amb la Leticia Meyer tot recolzant aquest interessant programa i, juntament amb l’Hèctor López –veí i fotògraf del barri-, van visitar el CEIP Montseny per compartir amb els nens i nenes, les seves històries de vida al voltant del barri i del parc. I aquests nens i nenes al seu torn, van voler compartir a través dels seus dibuixos, imatges del parc, avui també seu. D’aquesta manera, s’ha volgut recuperar i construir entre tots i totes la història del barri, més enllà de les diferències d’edats, llengües, cultures i procedències.

Aquesta mostra forma part d’un procés de recuperació de relats, vivències i imatges entorn del Parc de la Creueta: antiga pedrera que va passar de les mans privades a les de l’Administració i que es va convertir, per demanda dels veïns i les veïnes del barri del Coll, en un parc d’ús públic.

Conxa García

LA RAJOLA

17 maig 2010
By

Quan visites ciutats europees t’adones que urbanísticament coexisteixen passat i present. En canvi aquí és diferent.Passejant descobreixes que la Vila es transforma i s’adapta al present. A les places es substitueixen els arbres per unes altres varietats que trigaran a donar ombra, el terra per ciment i els bancs de fusta per uns altres de disseny que destrossen l’esquena i que, en seure, no toques de peus a terra (Lesseps). Potser per això tens la sensació que els petits tenen uns mini-espais per jugar i que els parterres pateixen d’alopècia.
Anant d’un costat a l’altre ens trobem que de mica en mica s’eliminen barreres i que ja definitivament el costum dels graciencs per caminar pel mig està justificat: les bastides, les motos, els sacs de runa … Per tant, els cotxets dels nens i les nenes, els carrets de la compra i les cadires de discapacitats ho tenen més fàcil, sempre i quan no circuli cap vehicle. I què dieu de les cantonades? Sort que santa Llúcia ens conserva la vista ja que ara els conductors, que no pateixen pels pneumàtics, fan drecera en tombar de carrer.
Per acabar, us heu fixat que un símbol, un signe representatiu està desapareixent? Em refereixo a l’ element protagonista del metro quadrat que es va donar com a peça representativa al museu olímpic de Lausanne. Sí, a la característica rajola que era a totes les voreres, de diferents models però indiscutiblement un element particular dels nostres carrers. Les causes les desconec però el fet que hagi un petit tros a Luis de Antunez i que, en una de les remodelacions recents, al carrer Martí entre Vilafranca i Escorial, s’hagi reposat em confirma que antigor i modernitat no estan renyides i mantenen un signe d’ identitat propi.
Rosa Pérez

EL MERCAT DE L’ABACERIA

17 maig 2010
By

Estic enamorada de la meva BARCELONA. És tan bonica i riallera. Té mar, té muntanya i, fins tot, dos rius, i unes avingudes i passejos amples. Per a mi és meravellosa. Es tan gran que està dividida en 10 districtes. Cada un té les seves identitats,.. els seus carrers ben diferents i la seva manera de viure la gent de cada barri.

Visc a L `Eixample que és un barri modernista ben distribuït, amb gran quantitat d´ arbres i voreres amplíssimes. També es força sorollós i, sobretot, impersonal, molt fred. El meu cor està a Gracia, una Vila acollidora, simpàtica i viva. Ara que l´han fet piatonal té el seu encant i la seva gent, acollidora, es fa molt amb el veïnat. En el seu centre, o sigui el que és el seu cor, batega dins del Mercat de L´Abaceria, que fa més de cent anys va ser construït pel Sr. Puigmartí per als seus treballadors de la fàbrica de teles Puigmartí i per als veïns dels voltants del barri (en olor de Colònia per als Graciencs).

Voldria explicar-vos que és el meu Mercat ja que hi he passat molts anys treballant-hi sentint-me super a gust. Tot el fred, la calor i las matinades que hi he viscut dintre. El Mercat és un lloc ple de màgia, d’olors, de colors, de sorolls i d’ imatges variables i sosprenents que ens donen el mar i la terra. Es com un petit poble on ens coneixem tan venedors, com compradors, fruit d´un tracte constant. Per a mi va ser una Càtedra de PSicologia que em va ensenyar a escoltar la gent, a comprendre-la, a donar-li carinyo,i, fins i tot, algunes de las meves clientes van ésser com amigues per a mi ja que encara me’n recordo d’ elles amb nostàlgia .

Vaig tenir la sort de ser durant set anys la Presidenta de l’ Associació de venedors del Mercat més emblemàtic i gran de Gràcia. Mentre va durar la meva Presidència, varem fer quantitats de festes Populars assenyalades i no tan assenyalades que sempre portaven gent de tot Gràcia a passar una bona estona. Ens varem integrar dintre de l’ Ajuntament de la Vila i de moltes entitats del barri i vam fer per a ells tot el que estava al nostre abast. Van ser uns anys de molta feina. Després del treball diari amb reunions, alguna bronca i moltes satisfaccions de fer molt bons amics. D´entre tots, el que fou el meu secretari: Eduard Ampolla. Treballant plegats varem procurar tirar endavant el Mercat. Fruit de la nostre tasca varem aconseguir de l’Ajuntament de Gràcia, l´eixamplament de la vorera de la Travessera per tal de millorar la relació entre encantistes i vianants.

Com tots sabem, el càrrecs de responsabilitat comporten el risc de no fer-ho bé per a tothom, però, per a mi, la satisfacció personal és haver contribuït a millorar moltes coses al Mercat i consolidar la unió entre veïnat i venedors. L’ assistència massiva de compradors a tots els esdeveniments populars que varem organitzar em donen la raó. Per tot això, em sento orgullosa dels resultats assolits pensant en el bategar del cor de Gràcia que, per a mi, és el Mercat de L´ABACERIA, un espai públic i de convivència.

Consol Lacida

BUS DE BARRI

17 maig 2010
By

Des del 1999 el BUS 114 uneix el barri de Gràcia amb Can Baró. El 2001 es va ampliar l’ itinerari fins als carrers F.Alegre, Budapest i Telégrafo. Els seus usuaris són principalment gent gran i amb mobilitat reduïda. Sovint han d’esperar força estona aquest bus i, en la majoria de parades, no hi ha cap banc perquè puguin seure. A vegades es tracta de gent amb crosses, amb diferents malalties com l’artrosi i d’altres i per a ells és un suplici esperar i esperar…És per aquest motiu que crec seria molt convenient posar bancs, encara que sigui un, per a les persones que més ho necessitin.

Al final i començament d’itinerari d’aquesta línia, o sigui a la Travessera de Gràcia amb Via Augusta, hi ha un espai ampli per posar-ne al menys dos, tenint en compte que a la parada següent de la Travessera de Gràcia hi ha un o dos bancs seria molt convenient posar-ne també a la parada d’inici i final. També em pregunto si seria factible canviar la freqüència del Bus i que hi hagués més servei, que la gent no hagués d’esperar tanta estona.

La línea 117 fa un recorregut ampli, Dos de Maig, Ant.Mª Claret, arriba a la Font d’en Fargas, Pg.Maragall, Hospital de Sant Pau i amb bon servei, exceptuant també la freqüència d’horari. Pel que fa a bancs per a seure, el problema és el mateix que el de la línia 114. Seria convenient una revisió de les parades per millorar el problema de la gent amb mobilitat reduïda.

Des del mes d’Octubre s’ha posat en servei una nova línia, la 129, al barri del Coll,districte de Gràcia, amb origen i final a l’Hospital Militar, al Parc sanitari Pere Virgili. Connecta el Coll amb Vallcarca i es pot enllaçar amb el metro L3 Penitents, i amb altres autobusos. Seria convenient, també, en aquest cas, que en les parades que fos possible posar, sinó un banc al menys un parell de seients per a la gent gran.

Per finalitzar, he de dir que la xarxa de busos es va ampliant i va acostant els diferents barris del nostre estimat districte de Gràcia i, per tant, s’està fent una bona tasca en aquest sentit. Continuar en aquesta línea és acostar els barris, les persones, i, en definitiva, fer força perquè Gràcia sigui, encara més un districte privilegiat i vagi millorant, sobretot per a la gent que hi viu i que tan orgullosa està de ser gracienca.

Maria Lluisa Pena

CAFÈS CARACAS, UN BON AMIC DEL BARRI

7 abril 2010
By

Entrevista a la Sra. Carme Sabaté filla dels fundadors d’aquesta prestigiosa cadena d’establiments.

La Carme va conéixer al seu marit, en Jordi Codina, Gerent de Cafés UNIC-Caracas, al mercat de La Llibertat. Els pares d’en Jordi Codina eren els propietaris de la Xarcuteria Teresina, també ubicada al mercat. D’aquesta forma es va crear una nova família de graciencs, de bona gent que sempre ha estat unida i han sigut i són amics i col·laboradors de les principals festes del barri: la Festa Major i Sant Medir.

Ens podries explicar breument la història de l’empresa? On i quan es va obrir la primera botiga?
El primer establiment estava enclavat al Portal de l’Àngel en el cor de la ciutat. Va ser inaugurat amb el nom de “Cafés Caracas” en reconeixement al cafè de Venezuela que en aquells temps tenia una marcada importància. Ben aviat aquest local es va convertir en un punt de trobada pel qual van passar personatges molt populars com Mario Cabré, Carmen Laforet, Frank Johan o Joan Oliver (Pere Quart).
Van batejar l’establiment amb el nom de Cafés Caracas en honor del cafè de Venezuela i el 1971 es fa fusionar amb una altra empresa catalana de cafè, curiosament anomenada Cafés Venezuela. Els amos eren en Josep Llavallol i la seva esposa Rosa.

Després es van obrir alguns establiments a Gràcia..
El Café Caracas del Portal de l’Àngel va aconseguir ràpidament molta popularitat i això va permetre a la família Sabaté obrir un nou establement dins el marc d’un dels mercats més populars, el de La Llibertat, al barri de Gràcia. El local del carrer Cigne inicià la seva singladura l’any 1950 de la mà de Pere Sabaté i de la seva esposa Dolors Simón.
L’any 1954 el Torrador s’ubicava al carrer Milà i Fontanals nº 74 a on ara hi ha la Plaça John Lennon. Tot seguit va obrir la botiga al mateix local de Milà i Fontanals i amb quinze dies de diferència, la del carrer Puigmartí. Al districte de Gràcia hi ha dos establiments i al carrer Sardenya, al mercat de l’Estrella , una franquícia.

Quants establiments teniu oberts actualment a Barcelona i Catalunya?
A partir d’aquell moment s’han obert molts més fins arribar a la xifra actual de 49 establiments, repartits entre Barcelona, Sant Andreu, Santa Coloma, Badalona, l’Hospitalet, Cornellà i Ripoll. Tots es regeixen sota un mateix denominador comú: el de botigues-cafeteries i la totalitat d’elles continuen vinculades a la família Sabaté-Simón.

Quin perfil busqueu en les persones que treballen amb vosaltres?
Principalment que siguin educats, amables, simpàtics i que per a ells els clients siguin el més important, que tinguin un mateix tarannà que s’identifiquin amb Cafés Caracas. Molts d’ells han començat de ben jovenets, encara hi treballen i són com una família. L’esforç, la il·lusió, les ganes de treballar, sense mancar esforç han fet possible, gràcies a tots ells, que s’hagi pogut arribar fins avui, amb el prestigi ben merescut. .

He constatat que tant a Puigmartí com al carrer Cigne i al carrer Sant Pere més baix, que són els locals en els quals he estat, els col·laboradors tenen un tracte exquisit. Particularment conec més als del carrer Cigne ja que fa 40 anys que hi vaig. Primerament amb els meus fills i ara amb els meus néts. En tinc un, el Xavier que té una predilecció especial per aquest local i sobre tot pel seu homònim Javi que sempre el mima i ell tot orgullós diu que és el seu amic. Hi ha una anècdota: sempre memoritzen el que prenen els clients, fins el punt que “els avisen” amb anterioritat del que prendran, abans no ho preparin. Estan pendents de tots els detalls i només entrar es respira bon rotllo i alegria.

Recordes alguna altra anècdota?
Una altra anècdota de la fundadora, la meva mare, és que al començament, prenia i servia el cafè i la llet molt calents i, és clar, la gent s’entretenia més estona i ella amb molta visió deia: “la gent, crida a la gent”. ..

Cafés Caracas són importadors. Al laboratori del Torrador fan les proves necessàries per saber exactament les característiques del cafè, condicions, mides del grà, si és de gust afruïtat, etc
Primerament es fa una cata i quan el cafè està torrat una altra. Al laboratori hi treballa una agrònoma, gran catadora, la qual és una de les responsables del prestigi del cafè que consumeix Cafés Caracas. Aquesta persona no cata només el cafè, sino p.ex. la xocolata, el té i tots els productes que venen a les botigues.
Requisit indispensable, és que sempre hi ha hagut un control rigorós de qualitat.

Arribem al final d’aquesta agradable entrevista amb la Sra. Carme Sabaté fent esment que és un orgull poder comptar amb establiments de prestigi i qualitat com el que han creat. Estem complaguts de poder donar-li ressò. És un merescut reconeixement per una tasca molt ben feta que ha donat i dona tan bon servei concretament a aquest veïnat de Gràcia i a tots els passavolants que sentint l’aroma d’un bon cafè ben segur que no poden resistir-se a entrar-hi per degustar-ne un, o dos o les pastes i meravelloses temptacions que es veuen darrera el vidre del taulell… …

Gràcies Javi, Manolo, Toni, Juan, Alejandro, Milagros, Natàlia per la vostra amabilitat i simpatia.
Felicitats a tots!
(part de la història de Cafès Caracas s’ha tret d’una pàgina d’Internet signada per Àngela d’Arenys)
Barcelona, març de 2010. Entrevista realitzada per MªLluïsa Pena.
 

MIRALL DE L’ANIMA

18 març 2010
By

Davant del mirall, una dona nua es mou absent i ,de sobte, la seva mirada s’atura en el seu reflex … Als ulls la pregunta: qui t’estima? Els clou i percep en la seva pell la calidesa de la mà que no la pot estrènyer, la mirada de sorpresa en veure-la arribar, el somriure confident, les tertúlies al setè cel, les caminades per algún racó de les valls del Pirineu, la disbauxa amb els gols del Barça… En obrir-los de nou s’adona amb serenor d’un somriure imperceptible, una expressió que recorda la Mona Lisa.
Rosa Pérez

AMB COLORS

14 març 2010
By

Cap al tard, m’agrada tancar la taula, les llibretes i les pantalles que he anat obrint. Baixar i passejar amb ell. A poc a poc, lentament, tranquil·lament, pel barri. I, agafats de la mà, perdre’ns, deambulant pels carrers i les places. I amb ell, dibuixar-me amb tons i colors i repensar-me amb idees i reflexos. Inventar-me de nou. I a ell, tan callat i desconegut encara, descobrir-lo i investigar-lo, resseguint-lo, amb intensitat.

De vegades, en alguna cantonada, trobem a faltar la cistelleria desapareguda, la merceria o la sabateria. Que ja no hi són. D’abans. Enyor. I mentre tot va canviant, anem seguint rodant. Passejant. Com érem. Com som.

Sara Reñé.

UN GRUP D’AMICS

14 març 2010
By

Eren un grup d’amics que es coneixien de feia molt de temps. La seva relació era bona. Feien sortides, sopars divertits i, alhora ,polèmics perquè com es normal cada un tenia les seves idees . Tot era molt normal fins que un mal dia es van assabentar que una noia del grup patia d’un càncer de mama molt agressiu. Al moment tots els amics es van coordinar: uns trucant a diferents centres tant d’Espanya com de fora i altres decidint que, en el cas que la intervenció fos fora , demanarien un préstec que pagarien entre tots. Per sort la operació va esser aquí i, durant tota la seva convalescència, tots es varen coordinar per tal mai estigués sola.
Després que passés tot, ella comentava que sabia que ells eren el seus amics però que mai s’hagués imaginat rebre tanta afectivitat i estimació. Els amics li van dir que per a ells també havia estat un descobriment veure que quan a algun d’ells una situació els superava hi havia un altre més sencer en aquell moment abraçava amb molt d’amor la persona que ho necessitava i li deia: “Tranquil, segur que te’n surts”.
Va ser una experiència molt enriquidora per a tothom.

Aurora Manzanares

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia