Blog Archives

SEPIAS ESTOFADAS

24 novembre 2008
By

sepias estofadas para 4 personas:

600 g. desepias
1 tacita de vino rojo o tinto
1 cebolla
1 ó 2 dientes de ajo
perejil
1 cucharada de tomate concentrado
patatas, a dados, zanahorias cortadas y guisantes previamente hervidos.

En una azuela de barro, con aceite, sofreir la cebolla bien picada. Cuando empiece a dorar, poner las sepias a trozos, con sal y pimienta, dejándolas dorar bastante, a continuación verter el vino y dejar reducir, añadir el tomate concentrado con un poco de agua, cocer unos minutos y añadir el ajo y perejil picados, darle unas vueltas y tapar; dejar cocer lentamente hasta que estén bien tiernas las sepias.
Cuando ya están doradas, añadir las zanahorias peladas y cortadas, darles una vuelta, después las patatas, darles otra vuelta, finalmente se añaden los guisantes.
Para cocer las verduras aprovecha el caldo de hervir los guisantes, además del agua muy caliente que debas añadir (a ojo).
Si os gusta el laurel, queda muy bien poner un poco, SIN PASARSE, ya que disvirtua el gusto de. estofado, al igual que todas las hiervas se ha de poner su justa medida.

TERÀPIES ALTERNATIVES

24 novembre 2008
By

Cada vegada hi ha més persones que per combatre l’estres s’ informen sobre les teràpies alternatives. Actualment tenim un ventall de teràpies que per molts són desconegudes .Jo proposo que en aquest bloc intercanviem opinions i experiències que ens hagin estat vàlides per poder disminuir l’estres l’angoixa.

SOLSTICI

24 novembre 2008
By
EN RECORD I HOMENATGE D’EN MIQUEL MARTÍ I POL

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança,

no pas pels vells topants ni per dreceres

grandiloqüents, sinó pel discretíssim

camí de fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,

i amb turpituds, anhels i defellences;

humanament, entre brogit i angoixes

pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida, amb la certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes

l’aigua de llum que brolli de les pedres

d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Foto

24 novembre 2008
By

LUNES, 10 DE NOVIEMBRE DEL 2008

24 novembre 2008
By

Estaba en el trabajo ya lo había terminado todo y me removía inquieta sin saber que mirar por Internet sin curro y nadie me avisaba de cuando ibas a llegar. Llamé con insistencia y impaciencia y tras saber lo que quería pedí permiso y una hora y media antes del trabajo salí a tu encuentro. Con prisas, nerviosa como estaba y llena de ilusión llegué enseguida al hospital .Vi a los abuelos afuera de la habitación y me dijeron que fuera al menos 1. Más deprisa Rosa me decía interiormente animo que has llegado, ya estás, solo falta seguir esperando un poco más.

Y esperamos ya todos juntos. Abuelos y abuelas, cuñados, tías … , y solo estaba permitido afuera, en la sala, una sola persona. Oímos llorar a una niña y luego saliste, en tu linda cunita bien guapita y muy rubia … Al instante los flashes de las cámaras de fotos centelleaban. Las abuelas, abuelos, cuñados y tías se juntaban. Mi padre intentaba también verla y yo obstinada seguía mirándote.¡ Oh Jana !

UN PASEO POR EL RIO

24 novembre 2008
By

Virginia iba por la vera del rio, acompañada por su siete perros. Se giró para llamarlos, y horror se hábian vuelto gigantes. No se inmuto vio un arbol solitario, y sin saber porqué, quizás, respondiendo a un impulso se subió a él. Estando arriba se sento en una gran rama y se puso a mirar para abajo cual no fue su sorpresa al ver que por aquel valle estaban paseando todos los personages del Pulgarcito, si aquel tebeo que ella leia de niña. Entonces sintió como se le abrian mucho los ojos. Miró a su alrededor y estaba en su amaca. Había sido un sueño.!

Carmen Domínguez

DIMARTS

24 novembre 2008
By

- Pare. Avui a l’escola hem estudiat els rius. La mestra ens ha explicat que tots neixen a les muntanyes i desenvoquen al mar. I quan arriben al mar, les aigües del riu es converteixen en més aigua de mar.
- Pare, tinc un dubte.
- Digues, fill.
- Passa el mateix amb …
- FILL ¡¡¡¡
Mireia Flos

ZOOLÒGIC

24 novembre 2008
By

Caminava a poc a poc, sense pressa, amb pas ferm i decidit. Girava el cap a banda i banda, obria la boca i treia un xic la llengua; els seus ulls observaven amb benevolència l’entorn que l’envoltava.
- Papa, mira ¡¡¡¡¡ M’està mirant ¡¡¡¡¡ Li puc donar una galeta?
- Fill, els robots no mengen.
- Ah ¡¡¡¡¡¡¡¡

Mireia Flos

ZAPATOS DE FUEGO Y SANDALIAS DE VIENTO

24 novembre 2008
By

Me acuerdo del primer libro infantil y juvenil ya que cayo en mi corazón con alborozada alegría Se titulaba Zapatos de Viento , Zapatos de Fuego.

Los protagonistas eran los tres personajes principales. La madre, el padre y un niño
muy gordo llamado Tim. Cuando el niño cumplió siete años su padre le regalo unos zapatos para hacer un largo viaje junto a él. Tim se llamaría a lo largo de la novela Zapatos de Fuego y el padre Zapatos de Viento. La madre es el personaje secundario pero sale muy puntualmente para dar soporte a la familia. Pasaron muchas aventuras muchas muy divertidas con pinceladas de humor que no podía evitar sonreír.

Lo que no me gusto es que los diferentes personajes alternativos que salieron en la novela se metieran con el barrigón del pobre Tim y este aprendió a lo largo de toda su madurez a reírse de si mismo y a aceptarse tal cual es con resignación pero sin perder su barrigón y su sonrisa.

Rosa Martín

MIL SOLS ESPLENDIDS

24 novembre 2008
By

Aquest llibre ens permet veure a través de la vida de l’Amna, tota la història de l’Afganistan des de la dominació russa fins l’ ocupació dels talibans.

És un llibre molt cru i a la vegada molt dolç. La seva crueldat queda reflectida en la reflexió sobre la vida de les dones en aquest país. La seva dolçor ens la transmet la relació d’amistat i amor que estableixen l’ Amna i l’ Abília, les dues sotmeses a la mateixa sort .

L’Amna, nascuda en l’època que governaven els rusos, filla d’un adulteri, és obligada a l’ edat de 15 anys a casar-se amb un home de 55 anys. La seva vida està sotmesa a un marit abocat al Coran i sense cap altre horitzó que el de tenir cura del seu marit. Els seus sentiments com a dona i persona queden reflectits amb un sentiment estripat de tristesa i, a l’hora, de resignació. Tot això és complica més amb l’ocupació dels talibans. La seva vida només adquireix un brot d’alegria quan descobreix l’estimació que neix amb l’ Abília, segona dona del seu marit.

Rosa Escofet

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia