Blog Archives

HABITATGE  PÚBLIC

24 octubre 2020
By

image27-1Conxa Garcia.   A banda que fa falta molt més habitatge social, i que ha de ser de lloguer, fa dies que li dono voltes al fet que els edificis destinats a aquesta funció han de ser, també, un referent arquitectònic, un exemple de sostenibilitat i, per tant,  han de ser ecològics: terrats verds, amb un hortet, façanes amb balcons el més verdes possibles, que funcionin amb energies renovables. Tot això va en la línia de com volem que siguin els nostres barris.

Per altra banda, també s’hauria de pensar en els interiors dels habitatges. Es tracta de fer-los vivibles d’una manera compartida i igualitària per a totes les persones que conformin el nucli familiar. S’ha d’acabar amb la cuina a part, que enclaustra una persona, abans sempre era una dona. Ara cal que la cuina, el menjador i la sala d’estar conformin una unitat on es comparteixi el fet de cuinar, xerrar, on pugui jugar la mainada, compartir feines i espai amb les visites d’amigues i familiars. Ja tenim les habitacions per a la intimitat. La resta d’activitats com més repartides i viscudes entre totes millor.

Habitatges bonics, ecològics i amb espais més comunitaris, podrien donar una visió diferents de les relacions personals, alhora de tenir cura del barri, de la ciutat, del planeta.

28 DE SETEMBRE

24 octubre 2020
By

asyfcast_0Conxa Garcia.   Em fan arribar un cartell de l’entitat Salut i Família que diu: 28 de setembre, Dia d’Acció Global per  l’avortament legal i segur, per una interrupció de l’embaràs legal, segura i accessible. Aquesta entitat fa l’acompanyament de dones que viuen situacions molt dures.  Fa temps que no es parla d’aquest tema.

Crec que és important tenir-lo present. Aquest dia el crit es va alçar des de tots els països del món. En molts d’ells les dones viuen situacions molt  perilloses pel fet de voler interrompre el seu embaràs. Aquí hi ha contrades on no hi ha serveis suficients per atendre aquesta contingència i d’altres on hi ha metges que s’acullen a la clàusula de consciència i no hi ha una alternativa local.

Les constitucions de tots els països han de recollir uns drets específics  que afecten a l’autonomia corporal de les dones, el seu dret a decidir sobre la maternitat. Continuem exigint la despenalització total de l’avortament voluntari arreu del món. No podem permetre que hi hagi cap dona a la presó, que avorti clandestinament o que mori o estigui en perill de fer-ho per aquest motiu.

 

UN PIANISTA SIN PARTITURA

14 setembre 2020
By

BORJA NISOPuri Pérez.    Siempre se ha dicho que la música amansa las fieras, y en estos momentos tan críticos e inciertos, necesitamos evadirnos un poco, personalmente yo lo hago a través de ella, es un escape, la música te abre los sentidos y te transporta a un estado de relax y euforia.

Es así como me sentí la noche que escuché ante su piano a Borja Niso, un músico que no era músico, no tenía ni idea de música ni mucho menos de piano, pero un día dejó atrás su trabajo y dio un giro a su vida e hizo su sueño realidad, convertirse en un pianista de éxito.

No quiero hacer publicidad, ni quiero hablar de él porque ya saben que toda la información está en la red, pero la verdad es que su vida es muy curiosa e interesante. En su concierto él cuenta su historia y hace hincapié en los sueños, que si uno se lo propone y hace caso a su corazón se pueden conseguir.

Pero yo me pregunto, ¿cuántas personas siguieron su sueño y no han podido conseguirlo? ya sea por las circunstancias, o por falta de medios, o porque es más necesario el trabajo que tu sueño, cuantas personas se quedan en el camino sin cumplir sus sueños.

Borja Niso que a sus 35 años fue valiente para dejar su trabajo y poder dedicarse a perseguir su sueño, que es tocar el piano, reconozco que tiene un don y una sensibilidad y una elegancia en las manos digno de admirar. Le auguro un futuro brillante.

Y desde aquí os deseo que persigáis vuestro sueño. Mi sueño es poder disfrutar cada día de la vida y,  como no,  de la música y de historias como esta.

MÚSICS

14 setembre 2020
By

MUSUCS TOCANTConxa Garcia.    Les hem vist treballant per a nosaltres tot aquest temps de confinament, des de finestres, balcons, a través de les  plataformes virtuals. Tot un regal i una injecció de plaer i cultura! Però poc pensem que durant aquest temps s’han quedat sense feina i sense ingressos.

Per això el SMAUG treballa perquè es compleixi l’actual legislació  quant a contractació o salaris mínims. Però el que es necessita és un nou Estatut de l’Artista i Treballador Cultural, que reculli la protecció social de l’artista, introduint, seguint l’exemple francès, un sistema d’intermitència als règims de la Seguretat Social que reculli les diferents particularitats d’aquest sector: d’una banda la formació, la recerca i la creació, que són part intrínseca no quantificable de l’activitat artística; i d’altra banda, la inestabilitat i flexibilitat pròpies d’aquesta activitat, amb uns contractes que són sempre temporals fent que els ingressos derivats siguin intermitents i fluctuants.

La seva vida com a professionals de la música no és fàcil habitualment, imagineu-vos en aquestes circumstàncies. Com seria la vida sense música?  Exigim que les artistes puguin viure dignament de la seva feina, que, a més, ens a ajuda a ser més felices.

ISABEL MOYA RICHARDS  

8 setembre 2020
By

Isabel_Moya

Conxa Garcia.    Isabel Moya Richards, periodista cubana, professional excepcional que va prendre notes per tota Cuba, va escriure reportatges per a la revista Dones, va ser acadèmica, professora universitària i va impulsar l’ensenyament de Gènere en diversos espais universitaris, inclosa la Facultat de Gènere i Comunicació de la Universitat de l’Havana. Va teoritzar, es va fer Doctora en Ciències de la Comunicació, va escriure llibres, va fundar una família, va teixir xarxes d’intercanvi professional dins i fora de Cuba, va defensar amb passió els drets de les dones.

La Isa, com l’anomenaven, ens va deixar el març del 2018 i en la darrera  Trobada Iberoamericana de Gènere i Comunicació es va decidir que aquesta duria el seu nom a partir d’ara.

Una delegació de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere de Catalunya i  de  l’Agència de notícies La Independent van participar-hi, el novembre passat a la capital cubana. Ens informaven de les conclusions de la trobada centrades en advocar per enfortir la capacitació sistemàtica en gènere i comunicació, la inclusió d’aquesta assignatura en les carreres de periodisme i comunicació social, la inserció de gènere en les agendes i la seva priorització en les polítiques informatives.

Recordando a Marisol

1 setembre 2020
By

Foto marisolPuri Pérez.   El último domingo de Agosto, leí en el País un artículo de Pérez Reverte, en él hablaba de Marisol, cantante y actriz que triunfaba en la década de los 60. Al leerlo me ha trasportado a mi infancia, a los vestidos cortos, a los calcetines blancos de croché, al juego en las calles, a las muñecas recortables, un montón de sensaciones que en mi pecho se agitaban.

Marisol era para mí un rayo de luz, era mi ídolo, quería ser como ella, me peinaba como ella, incluso los vestidos eran muy parecidos. Tal era mi admiración que le escribía cartas, pero no sabía su dirección y solo escribía en el sobre para Marisol y mi dirección, por si ella me contestaba, madre mía que ilusa.

También tenía un álbum de cromos y me pasaba las horas contemplándolo y ordenándolo.

Veía sus películas y me sabía sus canciones. Ahora cuando pasan por televisión alguna película de ella se me escapa la sonrisa pensando en mi niñez.

Marisol, Pepa Flores, fue en su época un personaje muy mediático, pero supo retirarse a tiempo guardando su vida privada y manteniendo su dignidad. Le han ofrecido mucho dinero por salir en los medios, pero ella se niega y sigue manteniéndose al margen de la prensa carroñera, solo desea seguir con la vida sencilla que lleva al lado de lo que verdaderamente le importa, la familia, su ciudad Málaga y el mar.

Yayo Herrero

1 agost 2020
By

Conxa Garcia

 

foto yayo herreroUs vull recomanar, com a mi ho va fer una bona amiga,  que l’escolteu a youtube, o que la llegiu. Allò que diu aquesta pensadora, i també com ho diu, em sembla super interessant i potser a vosaltres també us pot interessar.

La Yayo Herrero López neix el 1965, a Madrid. És enginyera tècnica agrícola i antropòloga social i cultural, professora d’universitat,   ambientalista, activista ecofeminista.

Ha estat coordinadora estatal d’Ecologistes en Acció i ha participat en iniciatives socials sobre promoció dels Drets Humans i ecologia social. Col·labora amb mitjans de comunicació com eldiario.es.

La recerca de Yayo Herrero se centra en la crisi ecològica actual derivada del capitalisme. I sosté que el propi capitalisme no pot existir sense que existeixi creixement econòmic, però que en un món que té límits, un creixement indefinit és impossible.

I diu que en aquest model prevalen els treballs superflus, mentre que els treballs que fan possible el manteniment de la vida humana, com la producció agrícola o el treball reproductiu, estan completament precaritzats o exclosos de tota remuneració.

I proposa anar cap a un model econòmic diferent, que tingui en compte la inclusió social de totes les persones i sigui compatible amb la capacitat de regeneració de la naturalesa.

SANITAT POST-COVID

5 juliol 2020
By

 

 

foto sanitat juliol 2000Conxa Garcia   No sé a vosaltres, però a mi quan es va dir de donar una paga al personal sanitari pel treball,  l’esforç i el sacrifici durant la pandèmia, em va sortir allò de “se la poden fotre per on els càpiga”, junt amb els homenatges. Si volen quantificar-ho en diners, que els paguin les hores extres i els donin un sou digne. Si volen mostrar-los  l’agraïment que sentim, que reverteixin les retallades, que no manquin els mitjans necessaris i que contractin tot el personal que es necessita.

Però no, els metges que han acabat el MIR i han estat a primera línia contra la pandèmia, se’ls ha enviat al carrer. Noies joves que han acabat el darrer curs d’ATS, se’ls va demanar que anessin a ajudar, i ho van fer, i ara els demanen les pràctiques. Com si no n’haguessin fet, tot exposant la seva salut. La Primària que és bàsica i la primera línia per parar la pandèmia, no té personal, ni mitjans, les sanitàries se senten abandonades. També les usuàries, tot i que la ciutadania entén els endarreriments de visites, proves i intervencions, això no és motiu perquè duri indefinidament.

Les sanitàries necessiten respecte i mitjans i això revertirà que la ciutadania tingui una sanitat de qualitat, no basada en la responsabilitat i l’esforç extrem de les seves treballadores. S’ha de ser agraït, com cal.

D’INFANTS I DE MESTRES

5 juliol 2020
By

foto drets infantsConxa Garcia   Com serà la tornada a l’escola el setembre? Ens temem que no hi haurà les mestres necessàries. M’agradaria veure l’estudi “escola per escola” de les necessitats a cobrir  del Dpt. d’Ensenyament. De moment, les plantilles que han rebut les escoles i instituts són les mateixes de l’any anterior

S’ha fet públic que hi haurà un increment d’unes cinc mil professionals més, però per aconseguir les ràtios necessàries, de 15 a 20 alumnes i els desdoblaments que calgui , la USTEC calcula que caldrien 19.500 mestres més a primària i infantil i 25.000 docents més a secundària; en total, 44.500, a l’escola pública

Com sempre, qui pagarà aquest desgavell serà el professorat, les famílies i la mainada . Després dels gran esforços realitzats per aquests tres col.lectius en un context difícil, durant el confinament, fet que cal agrair-los.

Cal respectar els drets dels infants a l’educació i començar totes l’escola presencial, que és imprescindible. L’escola virtual va bé com a complement , però mai pot substituir una mestra que estimi,valori  i acompanyi en el creixement com a persona de les que té al seu càrrec. Us remeto al Manifest per als Drets dels Infants, que explica força bé moltes d’aquestes qüestions

En resum les mesures que demana aquest Manifests  són: que es respectin els Drets dels infants a ‘l’educació que es demana presencial; un retorn a l’escola tan normalitzat com sigui possible; i si hi hagués un rebrot, que l’afectació al dret a l’educació ha de ser la mínima possible

GRUPS DONES DE GRÀCIA (2)

19 juny 2020
By

jUNTES SUMEM MÉS PEGATINAConxa Garcia.   El confinament de les persones i el tancament dels espais de trobada  ha significat un esforç afegit considerable per als grups de dones. Però no les ha tirat enrere sinó que s’han espavilat a formar-se i reciclar-se , tot invertint-hi hores i hores per oferir el servei que donaven, d’una altra manera. Calia una nova fórmula. No ha mancat la creativitat i la voluntat de servei a les veïnes. Totes, a més, han estat pendents de les necessitats de cura de les seves companyes; trucades, portades de menjar, acompanyament en casos de violència o de dol. L’Associació Mas Falcó-Penitents ha perdut algunes de la seves associades a mans del Covid.

Va ser interessant trobar-se i compartir les noves experiències i necessitats derivades del tancament dels seus locals i del confinament de les seves integrants. Per exemple Helia i Veïnes per Veïnes van establir una col.laboració per l’acompanyament  telefònic de dones que han patit violència masclista.  S’hi ha establert un intercanvi de materials on-line per a la seva utilització per la resta de grups. Les creadores pateixen molt pel tancament dels seus petits locals, ja no parlem de les artistes o músiques que s’han quedat literalment sense feina. Ja estan elaborant materials per donar-se a conèixer. Una tasca a valorar i recolzar.

 

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia