Dissabte passat vam patir una nova agressió homòfoba a Gràcia. En resposta, i per mostrar el nostre rebuig més absolut, L’AVV. Vila de Gràcia, juntament amb l’Observatori contra l’Homofòbia, convoquen una concentració contra tot tipus d’agressió LGTBI-fòbica, dimecres 12 de febrer, a les 18.30h, a Jardinets de Gràcia.
Conxa Garcia. El proper 17 de febrer, a les 20:00 hores, a la Plaça Sant Jaume es farà la concentració de rebuig contra les violències de gènere, que organitza, cada tercer dilluns de mes, la Plataforma Unitària contra les Violència de gènere. Aquest dia les dones del grup del projecte Minerva, de creadores de Gràcia, conduiran l’acte. El passat 20 de gener, tot i la pluja, el vent i el fred, unes 25 persones s’hi van concentrar per condemnar els cinc feminicidis amb que hem arrencat el 2020. La Plataforma tot aprofitant que iniciem dècada, va recollir algunes xifres de feminicidis dels darrers deu anys: Entre el 2010 i el 2019 han estat assassinades 53 nenes i nens a mans dels seus pares, padrastres o per les parelles de la mare en el marc de la violència masclista. Les xifres oficials no visibilitzen les xifres reals de feminicidis. En els últims deu anys la diferència és de 545 dones, aproximadament del 50 %, segons dades de Feminicidio.net i el Ministerio de Igualdad. A Catalunya des del 2010 han estat assassinades 198 dones a mans de masclistes. Segons dades de Feminicidio.net, en la darrera dècada han assassinat 1087 dones a Espanya, aproximadament la població de Portbou. Lluitem per aconseguir el dret de les dones a viure una vida lliure de violència masclista.
Un nou poema de la nostra companya Puri Pérez.
Queridos políticos
Queridos ministros
Queridos señores de altos vuelos
de altas ventanas, de grandes carteras
de grandes egos.
No me agradan vuestras formas
ni vuestras mentiras,
ni tampoco la desfachatez
ni vuestras insulsas palabras en el congreso
Queridos políticos, ustedes
no pisan la misma calle, la nuestra, la de todos
no os trasladáis en el mismo vagón de metro
no vais al bar de la esquina
a comer un menú de doce euros
Sois, la otra casta, la élite del pueblo
Sé que la política desgasta
como desgasta, llevar una grúa, o un camión
o ser mecánico, médico o ingeniero
Desgasta, tener un contrato de miseria
y una escasa mensualidad
donde no caben los sueños.
Queridos políticos
trabajen, sean coherentes y honestos
hagan políticas para nuestra juventud
tan olvidada en el congreso
Yo, personalmente estoy desencantada y aburrida
Como muchos de ustedes, que se duermen en el hemiciclo. Segueix llegint »
Conxa Garcia. Sempre m’ha semblat d’un cinisme i una maldat extremes, que no se’ns deixi escollir una mort digna en cas d’una enfermetat greu i incurable; una discapacitat greu, crònica i irreversible que causi un gran patiment. Em preocupa molt. He vist morir la meva mare i una amiga d’Alzheimer i d’altres morts doloroses i he pensat en com vull que sigui la meva mort. És un dret individual, és la meva decisió.
Fa uns dies vaig signar una petició dirigida al nou Parlament de l’estat, per a aconseguir que la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia sigui una de les primeres que s’aprovin en començar aquesta legislatura. Ha quedat un parell de vegades aparcada pels canvis polítics. Cal que tinguem dret a una bona mort i a no viure patint un constant dolor o en situacions humiliants.
El recolzament social segueix creixent i la darrera enquesta d’IPSOS el 2018, el 85% de la població hi era favorable. Hem de recordar que l’eutanàsia activa i / o el suïcidi mèdic assistit és legal a països europeus com Bèlgica, Suïssa, Holanda o Luxemburg.
Ja que no importa gaire que morim pels efectes del canvi climàtic o per empreses químiques o nuclears sense consciència, no serà tan important que ens deixin triar la nostra pròpia mort. Jo em quedaria més tranquil.la.
Conxa Garcia. El novembre passat es va poder veure a La Violeta l’exposició dels dibuixos de la Francisca Rius, veïna de Gràcia des del 1927 i una de les dones rescatades de l’oblit a través del llibre Dones de Pes.
Cal dir que els seus néts han estat una peça cabdal en la recuperació de l’obra de la seva àvia. Van redactar la seva biografia, van cedir-hi els dibuixos exposats i el dia de la inauguració, a més, van presentar la reedició del seu Diari íntim.
La Francisca Rius (1891-1967), fou dibuixant i escriptora, autora d’un dietari durant la Guerra Civil a Barcelona. Va estudiar a La Llotja, un fet poc habitual en una noia en aquella època. Va guanyar diversos diplomes i premis i el 1914 guanya la Medalla de plata de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts i un premi extraordinari per treballs de pintura decorativa de l’Ajuntament de Barcelona. La revista Feminal li dedica un article titulat “Una artista de Mèrit”. De seguida fa de professora i el 1920 entre com professora d’arts aplicades a l’Institut de Cultura de la Dona dirigit per la Francesca Bonnemaison.
Malgrat les vicissituds de la seva vida no va deixar mai de dibuixar, ja que, per a ella, era una necessitat. Els seus dibuixos tenen un caire modernista. Ara s’hi posarà una placa que la recordi, a la casa on va viure.
Puri Pérez. A veces te encuentras historias llenas de humanidad y valentía, y descubres que hay mujeres dispuestas a poner su granito de arena por una sociedad mejor, y que aún sigue muy presente
la lucha por la libertad, la igualdad y la justicia social. Es el caso de Elena Cánovas, una funcionaria de prisiones que cansada de la rutina de la cárcel, viendo la vida que llevaban las reclusas, dio un giro a su vida y se puso a estudiar Arte Dramático, al terminar sus estudios quiso formar una compañía de teatro formada por reclusas. Así es como nació y creó este proyecto, llamado Teatro Yeses, antes Yeserías y ahora con el centro penitenciario de Madrid y Alcalá Meco.
Lleva más de treinta años formando y trabajando con las reclusas. Su labor ha sido muy reconocida, es por ello que ha recibido infinidad de premios. La temática del Teatro Yeses, es de carácter social, y siempre desde la perspectiva feminista.
Para las reclusas el teatro supone una liberación, se les olvida que están en la cárcel, las libera de la tristeza y del aburrimiento, consiguen disciplina, esfuerzo, recuperan la autoestima, incluso algunas comentan que sin el teatro habrían muerto, el teatro es para ellas, llenar horas, soñar y sentir el calor de los aplausos.
Aunque Elena Cánovas ya está jubilada, sigue con su labor y su grupo, hacen dos giras al año una en Marzo y otra en Noviembre, siempre en la línea reivindicativa.
Leyendo esta historia me ha venido a la memoria aquellas mujeres del siglo XIX como Clara Campoamor, Concepción Arenal, Victoria Kent y demás mujeres de la época que lucharon para adquirir los derechos de la mujer. Elena con su ilusión, su tenacidad y sobre todo el respeto hacia las reclusas, cuyas vidas están llenas de amargura y sufrimiento, ha sabido poner un rayo de sol en las celdas.
ÉS QUAN MIRO QUE HI VEIG CLAR
Lluitadora , sempre lluitadora,
amant de les causes justes,
de la llibertat, de les lletres,
de la Nostra llengua.
Ens has deixat el teu pensament,
la teva ment clara en el teus llibres.
Tu, Isabel Clara, que sempre has tingut
unes paraules clares, properes
i plenes d´humanisme.
Avui et sentiràs estimada pels àngels,
gaudiràs de total independència
en un paradís de diàleg i tolerància Al teu gust .
Confiem que el teu testimoni i llum
il·luminin aquest País que ara té dies de boira
i manca de llibertat.
Assumpció Forcada
Barcelona 13 de gener del 2020
El proper 23 de gener, a les set de la tarda, a la Biblioteca Jaume Fuster, es farà la presentació a Gràcia del llibre 25 de novembre, d’Assumpció Forcada. Hi intervindran la nostra companya Conxa Garcia , Fina R. Palau i l’autora. Els poemes i cançons aniran acompanyades de la projecció d’imatges.
Conxa Garcia. La xarxa dels Bancs del Temps va tancar la commemoració dels seus XX anys d’existència el novembre passat, a Barcelona, al Caixa Fòrum. Recordem que el primer BdT a l’Estat va ser a la nostra ciutat. El de Gràcia obrí el 2004 a l’Orfeó. Actualment té la seu als LLuïsos de Gràcia. S’hi va fer una jornada especial de reflexió i diàleg, amb una taula rodona sobre l’experiència al sud d’Europa i la presentació de l’Associació Iberoamericana. Hi participaren BdT’s d’Itàlia i Portugal, països amb què s’inicià el projecte, dins d’un programa europeu.
Els BdT’s són una xarxa d’intercanvi de serveis, habilitats, coneixements i relacions entre persones que prenen l’hora de temps com a unitat de valor i de canvi. Fomenten la cohesió social, la confiança, l’amistat, la solidaritat i el bon tracte entre les persones que se’n fan sòcies i en posen a l’abast serveis i possibilitats: intercanvi de sabers, aficions, suport a tasques de la vida diària, acompanyament de persones… Són una eina d’inclusió social pels nouvinguts, potencien l’intercanvi intergeneracional i milloren la conciliació de la vida personal, familiar i laboral en condicions d’igualtat entre homes i dones.
La xarxa de BdT’s coordinada per l’As. Salut i Família ofereix assessorament i formació per a la posta en marxa i la sostenibilitat dels BdT’s.
Al Centre inicien l’any amb una xerrada, a càrrec de Mercè Baró Puig, dedicada a la Mercè Rodoreda, el proper dilluns 13 de gener, a les set de la tarda. Com que es presentarà una obra de l’autora al mateix Centre els dies 7, 8 i 9 de febrer, a la xerrada assistiran el director i les actrius de l’obra.
