Conxa Garcia. Fa 20 anys de la trobada de dones de tot el món (1995) i de la Declaració de la Plataforma d’Acció de Beijing. Ara es fa una nova trobada, segons La Independent, té un objectiu concret: revisar a fons el full de ruta elaborat fa 20 anys i signat per 189 països, que es varen comprometre a dur a terme profunds canvis pel que fa a les desigualtats i injustícies que persisteixen en el planeta i que atempten contra els drets de les dones.
En la trobada a Nova York, quedaran inscrits en les resolucions i conclusions els èxits que s’hagin dut a terme durant aquests 20 anys, alhora que es revisaran tots els compromisos no complerts. Grups de dones catalanes que hi assisteixen diuen que és insostenible la situació de les dones a nivell mundial: manca de drets, violència, violacions, raptes, assassinats, tortura i desigualtat a tots els nivells.Consideren que la democràcia i els drets no han arribat a la gran part de dones d’aquest planeta.
Però “la solidaritat entre dones del món és més forta. Les dones estem més organitzades, connectades per xarxes, cosa que fa més fàcil donar suport a dones en situació d’injustícia, com el de les nenes Nigerianes, tenint clar que si segueixen passant aquests fets, intentarem convocar accions de dones a nivell mundial”.
Conxa Garcia . Una de cada tres llars en situació de pobresa són monoparentals o monomarentals, ja que el 90% d’aquestes famílies són encapçalades per una dona. Actualment són el 25% del total de famílies.
La Comissió del 8 de Març ha elaborat, com cada any el Manifest per aquesta jornada reivindicativa dels drets de les dones. La Manifestació es farà el diumenge 8 de març, a les 12 del migdia i sortirà de la Plaça Universitat. Aquí teniu el text :
Aquí teniu tota la programació:
El proper dilluns 2 de març a les set de la tarda, a la Casa de Menorca, carrer Diputació 215, principal, es farà, com cada any, el recital poètic que organitza la poeta Assumpció Forcada, Veu de Dona. Recital en commemoració del Dia Internacional de les Dones.
Conxa Garcia. Ens hauríem de preguntar si l’anomenat Producte Interior Brut (PIB) representa realment la qualitat de vida de les persones que habiten un país. Com diu l’J.E.Estiglitz, Premi Nobel d’Economia “el PIB no és una bona mesura per mostrar si una economia funciona bé (…) Independentment de quan ràpid creix el PIB, un sistema econòmic que no pot oferir guanys a la majoria dels seus ciutadans i en el qual una proporció creixent de la població s’enfronta a una inseguretat cada cop més gran és, fonamentalment, un sistema econòmic fracassat. I algunes polítiques, com les d’austeritat, que augmenten la inseguretat i condueixen a ingressos i nivell de vida menors a grans segments de la població, són, fonamentalment, polítiques errònies”.
