Blog Archives

Día Internacional de la Mujeres 2012

Conxa Garcia. Em permeto acostar-vos el Manifest d’enguany de la Marcha de Mujeres:

Este 8 de marzo, nosotras, las mujeres de la Marcha Mundial de las Mujeres, seguimos marchando, resistiendo, y construyendo un mundo para nosotras, los otros, los pueblos, los seres vivientes y la naturaleza. Estas acciones continúan enfrentándose a los embates del paradigma mortal del capitalismo con sus falsas salidas a las crisis y de una ideología fundamentalista conservadora.
Vivenciamos una crisis del sistema capitalista, racista y patriarcal que, para sostenerse, impone brutales “medidas de austeridad” que nos obligan a nosotras y a los pueblos, a pagar por una crisis que no hemos provocado: son recortes presupuestarios de todos los servicios sociales, disminución de salarios y de pensiones, estimulo a guerras y avance de la mercantilización de todas las esferas de la vida. Nosotras las mujeres pagamos el precio más alto: somos las primeras que seremos despedidas y que, además de las tareas domésticas más habituales, somos obligadas a asumir las funciones antes cubiertas por los servicios sociales. Tales medidas cargan el peso de la ideología patriarcal, capitalista y racista y son expresión de políticas de incentivo para que volvamos a la casa, que estimulan además el avance de la prostitución y la venta de las mujeres, el aumento de la violencia contra nosotras, el trafico y las migraciones.
Denunciamos la continua imposición de acuerdos de libre comercio, que intentan transformar los bienes comunes como la salud, la educación y el agua en mercancías, y generar un mercado de explotación de la mano de obra barata en los países del sur. Rechazamos la cultura del consumo que va empobreciendo más las comunidades, generando dependencia y exterminando las producciones locales.
Nos solidarizamos con las mujeres en lucha en Europa, especialmente en Grecia pero también en Portugal, Estado Español, Italia y Macedonia, que se están organizando para resistir la ofensiva neoliberal y retrógrada promovida por las instituciones financieras y políticas, y sus propios gobiernos, a servicio de intereses de las corporaciones transnacionales. Nos solidarizamos también con todas las mujeres del sur que enfrentan hambrunas, empobrecimientos, esclavitud laboral y violencia pero que siguen construyendo su resistencia. Segueix llegint »

Enguany, l’acte central del Consell de Dones del Districte de Gràcia, organitzat amb motiu del Dia Internacional de les Dones, constarà de l’ exposició Itineraris de Vida: Dones Compromeses a Catalunya i la conferència de la seva coordinadora, la historiadora Mary Nash, el dia 12 de març de 2012, a les 19 hores, a la Sala d’Actes del Districte.
L’exposició es podrà visitar des del dia 1 fins al 23 de març (a excepció del dia 9), a la sala d’exposicions de l’ajuntament de Gràcia (plaça de la Vila de Gracia, 2).
L’exposició consta de 12 biografies de dones que han tingut un paper rellevant en la nostra història però que, durant molts anys han estat silenciades: la cantant Conxita Badia i Millàs, la modista i professora Maria Dolors Bargalló i Serra, la supervivent dels camps nazis Neus Català i Pallejà, la primera aviadora Mari Pepa Colomer i Luque, la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux, la política i feminista Enriqueta Gallinat i Roman, l’escriptora Ana María Matute, la periodista María Luz Morales Godoy, l’activista i feminista Teresa Pàmies i Bertran, l’escriptora, activista i poeta Joana Raspall i Juanola, l’actriu Margarida Xirgu Subirà i la primera alcaldessa democràtica Nativitat Yarza i Planas. Segueix llegint »

Conxa Garcia. Fotografia de Teresa Gay. Maria Soler, presidenta de l’Associació de Comerciants del Mercat de la Llibertat, va ser entrevistada a Ones de Dones (Ràdio Gràcia) i va fer una valoració positiva del funcionament del mercat des de la seva remodelació.

A la remodelació es va arribar després de moltes discussions sobre con s’havia de fer. M. Soler ens explica que “s’hi va trigar vint-i-tres anys a prendre la decisió. Finalment la Junta que ho va tirar endavant va sortir amb un 90% de recolzament”. “Van marxar la gent que es jubilava, o els joves que volien canviar de feina. Es va aconseguir una bona amortització. L’Institut de Mercats va ajudar-hi molt, també el Districte de Gràcia”.

Actualment, els 36 paradistes que hi van romandre estan satisfets amb els resultats. “El mercat s’havia d’arreglar i ha quedat bé. Com que el super està a la part del darrera, ha quedat amb una forma rodona com la d’abans… No ens agradava gaire la idea de posar un supermercat, però només venen productes que no es troben al mercat i, el fet que s’instal.lés, també va ajudar a pagar-ne la despesa”.

La Maria Soler, amb el seu marit, regenten dues parades juntes, des de fa 28 anys. La seva família ja hi estava relacionada amb els mercats: l’àvia havia estat al Mercat del Ninot, la mare al de Sants, el pare al de Sant Gervasi i la seva tieta a l’Abaceria. Ara el seu fill vol treballar-hi i continuar la saga. Segueix llegint »

Al programa Ones de Dones vam entrevistar la Maria Rosa Larruy, que és voluntària de la Fundació ARED, des de la seva fundació l’any 1994. A través d’ella vam poder conèixer la tasca tan important que realitza aquesta entitat sense ànim de lucre, per a la qual el més important són les persones i els seus drets.

Cal dir que ARED ha rebut diversos reconeixements públics i institucionals, com el Premi Francesc Macià (2005) o el Premi Solidaritat de l’Instituts dels Drets Humans de Catalunya (2002). Hi col.laboren 40-45 persones voluntàries.

Fomenten la integració social i laboral de persones, tot acompanyant-les en una etapa de les seves vides. La majoria són dones entre 18 i 65 anys, en risc d’exclusió social. Aquest any han atès 329 persones, de les quals a 159 els han donat formació cara a la seva reinserció sociolaboral.

Atenen persones excloses de les oportunitats socials i la borals: Dones en camí cap a la llibertat procedents de Centres Penitenciaris en règim de tercer grau o llibertat condicional (65%); dones amb càrregues familiars no compartides o amb una situació familiar molt precària; dones immigrants; dones amb baixa autoestima, gran soledat i una desestructuració personal que els impedeix trobar feina; dones amb toxicomanies que comporten rebuig i una salut física molt fràgil; i dones amb situació d’atur i amb poca autonomia personal.

Mai, però, creen persones depenents, tot al contrari cerquen formar persones lliures i independents, que aconsegueixin una autonomia personal, professional i econòmica. I se’n surten! Com diu la Maria Rosa Larruy “són persones molt agraïdes, algunes d’elles s’han quedat per formar a d’altres, i la majoria tornen a explicar-nos com els van les coses, a presentar-nos la seva mainada…”. Segueix llegint »