Blog Archives

Entrevista a Mª Ángeles Pereita

30 novembre 2011
By

Maria Lluïsa Pena. 

Estaría encantada que nos explicaras tu vida como farmacéutica y lo que te motivó a cursar esta carrera… Te voy a robar un tiempo lo más breve posible.

1.- En tu infancia ya notaste que te atraía este mundo apasionante de los medicamentos, las fórmulas magistrales, etc. Hay niños que se extasían ante las librerías o otras tiendas de diversa índole ¿Sentiste tú alguna atracción hacia estos establecimientos farmacéuticos que te inclinara más tarde a adentrarte en el estudio de Farmacia?

Siendo niña ya me gustaba mucho leer pero no tenía una inclinación específica hacia ninguna materia en especial.

2.- ¿A qué edad decidiste que era esta carrera la que querías estudiar?

A los 14 años. Tuve que cambiar de colegio para poder acceder a la rama de Ciencias, tenía ya claro hacia donde había de dirigir mis esfuerzos y lo que quería conseguir. Deseaba estudiar la carrera de Farmacia.

3.- ¿Tenías algún familiar farmacéutico que te influenciara para seguir sus pasos ?

Mi padre era médico, quizá me influyera de alguna manera en el tema sanitario. De todas maneras, como he dicho mi vocación a esa edad ya la tenía definida.

4.- ¿Alguna vez pensaste que abandonarías? Es bien sabido que no se trata de una carrera precisamente fácil.

Nunca lo pensé. Me gustaba la carrera escogida y me dediqué plenamente a ella.

5.- Hace ya bastantes años, concretamente veintidós, que desde el día de San Medir del año 1.989 estás como titular farmacéutica en este emblemático establecimiento, antes propiedad del Sr. Igual, gran persona, muy conocido y apreciado, así como el muy querido Sr. Lluís al que todos teníamos y tenemos gran afecto tanto y cuanto a casi todos nos “clavaba alguna banderilla” de vez en cuando. Si lo deseas o tienes alguna anécdota para explicarnos, nos encantaría que lo hicieras…

Lo que resalto principalmente es que, a pesar de los años transcurridos, todavía entra gente en la farmacia que pregunta por él…Dejó una gran huella que, a la vista está, no desaparece con los años.

6.- Estamos viviendo momentos muy difíciles para todos, o para la mayoría. Sabido es por todas las dificultades que están pasando las farmacias y este problema se hace extensivo a muchas personas, sobre todo a  los pensionistas. Las farmacias reciben los pagos con retraso, los pensionistas ven recortada su medicación. Es un problema conocido y de incierta solución…¿Deseas dar tu opinión al respecto? Los lectores la agradecerán viniendo de una persona con criterio y que se halla involucrada y sufriendo por causa de este tema.

Efectivamente estos momentos que estamos viviendo son muy difíciles para este colectivo así como para otros. Todos lo pasamos mal por un u otro motivo. Una de las causas por la cual las farmacias estamos con tan graves problemas es por la falta de fondos suficientes para cubrir los gastos que conlleva la sanidad pública. Este problema se viene arrastrando desde hace ya varios años. Hemos sufrido recortes en nuestra facturación hasta que hemos llegado a la situación actual del todo insostenible. Segueix llegint »

ENTREVISTA A POIRE VALLVÉ

18 octubre 2011
By

Maria LLuïsa Pena.

En Poire Vallvé i Cordomí, nascut a Barcelona el 1962 és l’actual director de l’Orfeó Gracienc. Des de 1995 fins el 2011 ha estat professor a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Departament d’ expressió Musical, Corporal i Plàstica. Actualment és director artístic de l’Aula de la UAB (des de 2002) i dirigeix el Cor de la UAB. Dirigeix l’Orfeó Gracienc de Barcelona des de l’any 1996. (Llegir més al final del text)

Bon dia, Poire, m’agradaria començar l’entrevista agraint la teva amabilitat d’estar una estoneta amb nosaltres i respondre a les nostres preguntes. Volem que arribin a la gent que t’ha vist dirigint i també a les persones que no et coneguin perquè puguin assabentar-se que en una entitat important com és l’Orfeó gaudeixen d’un director de gran prestigi.

1.-Parla’ns de la teva infantesa, de quan i com vas sentir la necessitat de conèixer  aquest art tan meravellós que és la música.

De fet no va ser una necessitat. Va ser una cosa molt natural. La vivència de la música va ser en primer lloc en família, cantant a les festes…la mare sempre cantava, els germans també estudiaven música. Tot això em feia entrar en la música de manera natural, després em van inscriure a la coral infantil, L’Esquitx; més endavant  vaig començar a estudiar música al conservatori, cantant a la Coral Sinera i, ben aviat, em va sorgir la possibilitat, als 19 anys, de fer una suplència a la Coral Espígol i començar a dirigir. Des de llavors, no he parat de fer-ho.

 2-Què vas sentir quan, de petit, vas endinsar-te en l’estudi de la música, de violí? Vas saber que allò era el teu destí, la teva vocació?

No, estudiar música era normal a casa meva, m’agradava però no m’imaginava pas que podia dedicar-m’hi. Sempre cantussejava, m’inventava cançons. Va ser quan vaig començar a dirigir que vaig intuir que m’ hi podria dedicar.

3-El teu currículum és impressionant. Quina època en destacaries com la més important o una de les que han tingut més transcendència per a la teva formació?

 Durant l’etapa de professor dela FCEC, em preguntava el perquè de moltes coses tant a nivell musical com a nivell de tècnica i de gest… Ha estat una actitud que he mantingut sempre com a professor de direcció. També recordo amb estimació un grup d’anàlisi que vam fer amb uns amics músics per aprofundir en el coneixement de la música.

4.- D’on treus el temps per dur a terme els diferents treballs? El dia només té 24 hores i en necessitem unes quantes per a dormir….

És important fer en cada moment el que pots i has de fer, programar les feines, prioritzar i molt important saber dir que no quan no es pot.

 5.- Has fet una tasca important com a compositor. Podries destacar alguna o diverses de las teves composicions? De quines et sents més satisfet?

 Em costa triar. Cada una va néixer en unes circumstàncies concretes, per a uns intèrprets, un públic i en general totes han completat la seva funció… M’agraden especialment les dirigides a un públic menut, m’encanta veure la tendresa i la màgia amb què són rebudes.

 6.- Ens pots explicar alguna anècdota en la teva vida professional?

Un dels components importants per a un músic és poder ensenyar el que un mateix està practicant i això comporta analitzar el que estàs fent i el perquè, per poder transmetre-ho a la gent i per tant és un motiu d’anar gaudint d’un creixement constant. Segueix llegint »

Entrevista a l’Esther Palacios Tejel

28 abril 2011
By

Per Mª Lluïsa Pena

ESTHER  PALACIOS TEJEL

Llicenciada en Psicologia per la UB i en Musicologia per la UAB, inicia els estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona i decanta la seva formació preferentment pel cant i la direcció de cor. També compta amb estudis elementals de guitarra i cant. amb Montse Solà. Ha estudiat direcció amb Poire Vallvé, Alfred Cañamero, Mireia Barrera, Josep Vila, Xavier Sans i Emilio de la Linde, als cursos de la FCEC i a Mallorca amb Karl Hogset. Actualment, dirigeix el Cor d’Antics Cantaires de l’Orfeó Gracienc, el cor de pares de l’escola Claret, Veus Clares fa 7 anys i, des de fa més de 15 anys, diferents grups  de Coloraines i la coral infantil de l’Orfeó Gracienc. Ha cantat al cor de cambra Fòrum Vocal i a l’Orfeó Gracienc. Professora de música a Secundària a l’escola Sadako des de fa 15 anys. Actualment amplia la seva formació amb estudis de magisteri a distància a la Universitat de la Rioja.

 Hola Esther, en primer lloc, gràcies per dedicar-nos una estoneta. Ens agradaria que ens parlessis de la teva vida, d’algunes vivències importants per a tu i sobretot de la teva professió i vocació   musical.

 1.- Quins records tens de la teva infantesa i quina va ser la teva primera escola?

De la infantesa primera tinc pocs records. Vaig néixer al Poble Sec però vaig venir a viure a Gràcia quan tenia 3 anys, i encara no m’he mogut. Diuen que era menuda i eixerida, i els records més antics els tinc gràcies a fotografies.

 2.- Quan et vas començar a adonar de la teva vocació musical?

Sembla que ja de petita  tenia una veu bonica i que refilava bé. La meva família prové tota de l’Aragó, d’un poble petit de Saragossa que es diu Cinco Olivas. Em deien que la meva veu i la gràcia d’entonar em venia dels Palacios, i, en especial, de la meva àvia paterna, Adelaida. Ella i la seva germana eren dues de les que entonaven els càntics a l’església. Quan venien els missioners, eren les primeres en anar per aprendre noves peces per tal d’ampliar el seu repertori. El meu pare de jove tocava el llaüt.  

La vena artística es va anar configurant al llarg dels anys. Estudis de solfeig i de dansa a l’Orfeó Gracienc a partir del 9 anys, guitarra, cant coral i posteriors estudis de cant, grau mig… que vaig abandonar per la poca vinculació amb la formació i la feina en el camp de la psicologia.

3.- Veiem en el teu currículum que no has perdut  precisament el temps… Estudis de cant i direcció de cor al Conservatori Municipal de Barcelona, dues llicenciatures, Psicologia a la UB i Musicologia a la UAB. Has tingut magnífics mestres i per, diem, rematar-ho, i a més,  estàs cursant estudis de Magisteri, amb bones qualificacions. De tot aquest bagatge cultural destacaries alguns del teus estudis? Quins han estat els més importants o especials per a tu..

 La veritat és que tots van entrelligats. La psicologia  m’apassionava però arribar a les persones a través del cant, i a través de la veu i de la tècnica del gest ha anat tenint molta més força. Vaig veure aviat que allò que havia mantingut com un hobbi havia esdevingut més professional i vaig iniciar estudis de direcció coral. El món de la música aplicada als altres, la direcció coral i no el propi instrument com el cant o la guitarra va anar agafant més força i protagonisme i em va portar a experiències més gratificants. Segueix llegint »

Poema d’amor

3 febrer 2011
By

Dulce atardecer de ensueño,

claveles, rosas, jazmines,

cuando me tiene en sus brazos

se duerme el mundo , despierta

 una claridad inmensa

y en mi alma hace su nido.

Brisa, lluvia, llanto, risas y entre ellas..

desbordada la pasión,

ternura inmensa..

Subimos a lo más alto

y como una rosa encendida,

en el cielo me despierto.

Su sonrisa, sus labios

semejan

desconocidos misterios

y una esperanza nueva

para los temblorosos cuerpos.

Maria Lluïsa Pena Bernad

Regalo del amante

24 desembre 2010
By

Anoche, en el jardín, te ofrecí el vino espumeante de mi juventud.

Tu te llevaste la copa a los labios,

cerraste los ojos y sonreíste,

y mientras, yo alcé tu velo,

solté tus trenzas y traje sobre mi pecho tu cara dulcemente silenciosa;

anoche,

cuando el sueño de la luna rebosó el mundo del dormir.

Hoy, en la calma, refrescada de rocío

del alba,

tú vas camino del templo de Dios, bañada y vestida de blanco,

con un cesto de flores en la mano.

Yo, a la sombra del árbol, me aparto inclinando la cabeza en la calma del alba

junto al camino solitario del templo..

Rabindranath Tagore

He volgut compartir aquest vers preciós de Tagore amb tots els lectors, amants o no, de la poesia. Que en gaudiu!

Maria Lluïsa Pena

 

Tarda de pluja

21 desembre 2010
By

Una taBrisbane+CBD+Sepia+Tone+HDRIrda de pluja….no era per sortir de casa…. De sobte, em vaig treure la mandra de sobre i em vaig dirigir a la reunió de comunicadores…el terra relliscava, el plujim no parava,  humitat i cares mal humorades…Per fi vaig endivinar la silueta de la Biblioteca…. En pujar amb l’ascensor, vaig sentir una calor important i em van passar els tremolors i el mal rotllo… Vam treballar amb les companyes amb l’ajut de la nostra jefa, la Sara, i no em vaig penedir d’haver sortit de casa a tant a contrapel.

Lluïsa

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia