Encara que ja ha perdut el color que li va donar nom, la “Casita Blanca” és un edifici discret per la seva estructura molt senzilla que més aviat sembla una fàbrica. Jo – que hi he passat per davant amb el tramvia primer i l’autobús després, cada dia, durant molts anys, per anar a treballar al “centru” – ni el veia, de tan discret que era.
Era com un Hotel. Podies llogar una habitació per hores, tardes o nits. I segons el pressupost, era mes o menys luxosa, però totes eren exquisides, decorades amb el millor estil de la classe benestant catalana i d’arreu del món. Hi anaven les parelles a fer una cosa que no és gaire habitual avui en dia, desgraciadament. Anaven a FER L’AMOR. Eren parelles que s’estimaven i que, per manca de llibertat civil d’un dels dos, havien de buscar llocs discrets on estimar-se. I no era un hotel amb prostitutes. No. Eren, repeteixo, parelles que juntes arribaven a lloc, i, amb tota la discreció, eren acompanyades a la cambra que havien triat.
Quan em vaig fer grandeta , ho vaig voler conèixer. El vaig haver de buscar. de desapercebut que era. He de dir que em va agradar molt tot el que allà hi vaig trobar. Discreció, luxe, elegància , uns “banys complerts” que diuen ara però que, anys en- darrrera només podíem veure a les pel.licules franceses del millor Paris burlesque. La meva parella era el meu marit, i, tots dos, aquelles hores que varem ser allà, varem disfrutar de l’Amor com quan érem més joves. N’hem guardat sempre un molt bon record.
I ara m’assabento que la volen tancar. No perquè siguem més puritans, no. El que crec jo que passa ara, és que amb el creixement de la ciutat, l’Hotelet ha quedat situat al bell mig d’un lloc en el que hi podren aixecar un munt de pisos i fer-se d’or els que ho maneguin. En d’altres països del món, on no hi ha tanta “gana d’especulació”, i sí que tenen més sensibilitat històrica, aquests llocs els conserven, els recolzen i se sentirían orgullosos de poder dir: ARA, GRACIES A L’ EVOLUCIO CULTURAL DE LA NOSTRA SOCIETAT , ALMENYS AQUÍ, JA NO HEM D’AMAGAR-NOS PER ESTIMAR.
I veure “LA CASITA BLANCA” com el “Museo de l’Amor”.
Rosa
Quina cosa ??? preguntareu ! . Doncs la “cosa” que fa moure el món des de fa milions d’anys : les relacions home-dona en qualsevol moment de la vida. Aixi de breu resumeixo aqueste pel.licula d’en Woody Allen, però us ben asseguro que n’hi ha per escriure’n tot un llibre només del que a mi m’ha impactat.
