Es tracta d’un tema tan ampli que potser no acabaríem mai d’exposar-lo ni de treure’n una idea clara.
Evidentment, des de fa uns quants anys el consumisme ha canviat de manera considerable. Abans de la crisi, part de la societat gaudia d’un poder adquisitiu que feia desembocar en una vorágine de compra, potser o sovint desenfrenada i que tot plegat (consumisme, crèdits dels Bancs, etc.) ha fet que s’arribi a l’actual situació econòmica, tan difícil de superar..Segur que hi ha altres raons per haver arribat en aquest punt i els economistes ho explicaran molt millor que jo…
A pesar, però, de l’esmentada crisi, hi ha unes dates en les quals quasi no ens hem adonat de la presència inexorable dels moments tan difícils que ens toca de viure…..el Nadal…He observat les botigues, els restaurants, els carrers, les grans superficies plens de gom a gom i em pregunto: com pot ser possible tot plegat, aquesta bogeria per adquirir de forma exagerada, joguines,roba, objectes, menjar..? Es un enigma que jo no sé ben bé com definir.En els barris, potser s’ha notat més la crisi que en el centre de Barcelona..La gent tendeix anar a comprar al centre..
Gràcia, preciosa, amb els llums, les botigues, la gent passejant. Semblava que les persones o moltes d’elles no s’adonaven del problema seriós que ens envaieix a tots, a totes….Almenys, encara que fos per uns dies, la gent semblava feliç. Naturalment i ben segur, molts graciencs ho van passar molt malament…..i per a ells no van haver-hi festes.
S’ha escrit sobre el consum responsable per Nadal, consumisme conscient però quan es pot gaudir de certa liquidesa ningú s’atura a pensar, per exemple, que no té necessitat de comprar desaforadament ni tampoc en les tantísimes persones que no poden accedir ni a les despeses més elementals..No hi ha dubte que el poder adquisitiu ha restat quasi nul per a moltes persones que sense ser pobres de menjar i sostre no poden gaudir d’absolutament res que no sigui l’imprescindible per a la seva subsistència.
I, per acabar, crec que generalitzant, el consum, enguany, ha baixat i si tots plegats no posem el nostre granet de sorra i els dirigents no troben aviat solucions, la societat en general, ho tenim molt cru.
Maria Lluïsa Pena Bernad
Barcelona, 25 de gener de 2011