Barris de Gràcia

Fa uns dies el Consell de Dones de Gràcia va fer entrega a tots els partits polítics amb representació al Districte de Gràcia, al seu regidor i a la regidora de dones de l’Ajuntament de Barcelona, de les propostes que van sortir de la I Trobada de Dones per ser incloses al proper Pla d’Acció del Districte i que són les següents:

Espai públic i vida quotidiana

• Millorar el servei d’autobusos dels barris del Nord: més freqüència, noves línies, millor accessibilitat i nous serveis (servei nocturn, bus de barri, etc.)
• Garantir la qualitat de la convivència a l’espai públic (respecte, descans nocturn del veïnat), combatre amb fermesa actituds incíviques i delictives, i garantir la presència d’agents de la guàrdia urbana de proximitat.
• Fomentar i donar suport al comerç de proximitat i a la instal.lació de noves empreses al districte

Dones Grans

• Millorar els recursos de suport i acompanyament a les dones grans que viuen soles i, especialment, aquelles que es troben en una situació de fragilitat emocional o mental (per pèrdua recent de la parella, etc)
• Millorar els serveis sanitaris i socialsdel districte tenint en compte les necessitats de les dones grans. Fomentar el treball en xarxa, formal i no formal, millorar la comunicació i tenir un mapa de recursos compartits entre prpfessionals que treballen amb dones grans des d’àmbits diferents.
• Crear espais de trobada i relació (casals i/o espais a equipaments i serveis) especialment orientats i dissenyats per a les dones grans. Fomentar activitats específiques per a elles, adaptar els horaris, la temàtica, etc. Segueix llegint »

Conxa García. L’Annabel López i la Cris Buissa, són dues dones emprenedores que dirigeixen l’obrador de galetes “I Love cookies” al barri de la Gràcia Nova. Van obrir la seva botiga el març passat i ja estan col.laborant amb el comerç de la zona. Per començar participen en les activitats de dinamització cultural d’aquesta zona que s’organitzen a la llibreria Nhoa.

Ens diu l’Annabel que ofereixen Tallers de fer galetes i decorar-les, per a nens i nenes i també per a adults. Estan plenes d’idees i, en aquest moment, volen col.laborar amb les festes de Gràcia, potser fent galetes amb els seus cartells, també estan mirant de crear una Galeta de Gràcia.

Segons diuen “som capaces de convertir totes les teves fantasies en delicioses galetes personalitzades”. L’elaboració és a base d’ingredients naturals. Elles hi posen la creativitat. Serveixen per a fer un regal o per a una celebració. Podeu visitar la seva web: www.Ilovecookies.es

Comunicadores amb Gràcia

És evident. La ciutat i els barris canvien contínuament. Però no per això ens deixa de sorprendre la ràpida i espectacular transformació de la fesomia i del teixit comercial de la ciutat durant els últims anys. La metamorfosi dels barris de Gràcia n’és un bon exemple. La desaparició de petit comerç familiar de proximitat ha estat constant i continu. Tot i que, encara queden un bon nombre de botigues tradicionals i familiars, han desaparegut veloçment les bodegues, els “colmados”, les merceries, les papereries, les botigues de roba, les sabateries,…i molts altres petits establiments que oferien productes de primera necessitat i feien un servei immediat a les famílies. I, amb ells, s’ha anat perdent també la qualitat del producte, la professionalitat del botiguers i botigueres i el bon tracte personalitzat.

Els factors i les causes són múltiples i complexes. En primer lloc, la manca de relleu generacional ( els fills i filles dels botiguers opten per altres feines i professions) ha provocat la desocupació dels locals comercials on s’han anat establint  nous propietaris o llogaters. Però han estat també causes de primer ordre la competència dels supermercats i hipermercats, la baixada de consum provocada per la crisi, els elevats preus dels lloguers, l’aparició de nombrosos centres comercials per tota la ciutat i el canvi d’hàbits de les noves famílies que han passat de la compra diària a la compra setmanal i del consum familiar al consum més  individualitzat. Segueix llegint »

Gràcia, petit barri, possiblement un dels més coneguts de la ciutat, degut a la seva Festa Major, els Cinemes Verdi, la Plaça de la Virreina, i la gran quantitat d’espais alternatius, té una població sotmesa a lloguers i preus de vivendes cars.

El petit comerç, pel seu àmbit d’actuació familiar i de zona, necessita fidelitzar al consumidor però pateix una baixada del consum atribuïda a la creixent crisi, detectada en tots els establiments. Cada sector comercial té uns problemes específics. Les farmàcies, per exemple, pateixen els retalls de la Seguretat Social sobre receptes i fàrmacs genèrics, i les carnisseries i peixateries que tracten amb productes peribles i d’alta qualitat, no poden abaixar els preus. Tot això s’agreuja amb l’impacte dels supermercats. En el cas específic de Bars-Restaurants, amb la nova llei que prohibeix fumar, han vist les seves vendes encara més reduïdes, ja que clients que hi anaven dos o tres cops al dia, han reduït les visites d’ una a dues.

La manera de combatre la crisi per part del comerciants és disminuir els costos, tenir menys estocs (la qual cosa no influeix en el consumidor) i fer ofertes i mantenir preus, que sí repercuteixen en el consumidor. A pesar de tot, el client compra menys que habitualment. Els botiguer veuen el futur pessimista, ja que creuen que la crisi pot augmentar al no haver-hi ajuts per al petit comerç, ni per part de la Administració ni per part de les Entitats Bancàries.

La gent en general no coneix la relació que existeix entre Microeconomia i Macroeconomia. Pensen que ambdós conceptes són diferents, en canvi no són més que una simple administració que només es diferencia en les quantitats que manega: Microeconomia = administració familiar (salaris i despeses) Macroeconomia = administració de l’Estat (impostos directes i indirectes, que reverteixen en forma de serveis).

Aquest reportatge és fruit d’una enquesta realitzada  a diferents establiments del barri.

Aurora Manzanares

Vull fer esment d’una pregunta que em faig sovint… On són les petites botigues de Gràcia ? Les botiguetes de vetes i fils les bodegues que ens servien el vi? Botigues amb l’olor a ranci, entranyables….  

Avui mateix, si més no, passejant pels carrers he observat que encara es podia veure alguna però amb les portes tancades, grans porticons de fusta, meravellosos, que ja no fan servei…Poca gent, exceptuant les vies principals del barri. Fa fredor veure edificis antics amb les botigues als baixos de les magnífiques finques i balcons de ferro forjat..amb portes “modernes” de vidre i alumini, les botiguetes d’abans substituïdes per vidre, alumini i mal gust. No dubto que el gènere potser es veu més i també, al ser més lluminoses, capten més gent i generen més guanys però que trist…S’ha de captar l’atenció del ciutadà/ciutadana. S’han d’adaptar els comerços als nous temps, però a quin preu? Perdent tota la identitat que les feia tan especials, tan nostres, tan del barri… Evidentment els temps han canviat, tenim altres prioritats, altres valors..Per tant, el nostre consum ha canviat des de temps pretèrits.

Aquests dies, he indagat una miqueta sobre els comerços més antics i més propers de casa meva i alguns d’ells han confessat que estaven aguantant i no sabien ben bé perquè..que acabarien tancant ja que no gaudeixen de cap ajut financer ni de cap altre tipus. Hi ha mala maror, es queixen…Potser es salven comptades botigues amb molta visió de futur, que saben comprar  i oferir però la immensa majoria ho passa molt malament.

És evident el desencant, la por, la manca de mitjans,.. Tot això és palpa en el dia a dia, està aquí entre nosaltres i crec que es tracta d ‘un tema prou important perquè les autoritats s’ho prenguin seriosament i ajudin de manera efectiva a aquests comerços que volen, treballen i dediquen la seva vida i les seves il·lusions en tirar endavant.

Maria Lluïsa Pena Bernad

Encara que  ja ha perdut el color que li va donar nom, la “Casita Blanca” és un edifici discret per la  seva estructura molt senzilla  que més aviat sembla una fàbrica. Jo – que hi he passat per davant amb el tramvia primer i l’autobús després, cada dia,  durant molts anys, per anar a treballar al “centru”  –  ni el veia,  de tan discret que era.

Era com un Hotel.  Podies llogar una habitació per hores, tardes o nits. I segons el pressupost, era mes o menys luxosa, però totes eren  exquisides, decorades amb el millor estil de  la classe benestant catalana i d’arreu del món.  Hi anaven les parelles a fer una cosa que no és gaire habitual avui en dia, desgraciadament. Anaven a FER L’AMOR. Eren parelles que s’estimaven i que, per manca de llibertat civil d’un dels dos, havien de buscar llocs discrets on estimar-se. I no era un hotel amb prostitutes. No. Eren, repeteixo, parelles que juntes arribaven a lloc, i, amb tota la discreció, eren acompanyades a la cambra que havien triat.  

Quan em vaig fer grandeta , ho vaig voler  conèixer.  El vaig haver de buscar. de desapercebut que era. He de dir que em va agradar molt  tot el que allà hi vaig trobar. Discreció,  luxe, elegància , uns “banys complerts” que diuen ara però que, anys en- darrrera  només  podíem veure a les  pel.licules franceses del millor Paris burlesque. La meva parella era el meu marit, i,  tots dos, aquelles hores que varem ser allà, varem disfrutar de l’Amor com quan érem  més joves.  N’hem guardat sempre un molt bon record.

I ara m’assabento que  la volen tancar. No perquè siguem més puritans, no. El que crec  jo que passa  ara, és que amb el creixement de la ciutat,  l’Hotelet ha quedat situat al bell mig d’un lloc en el que hi podren aixecar un munt de pisos i fer-se d’or els  que ho maneguin. En d’altres països  del món, on no hi ha tanta “gana d’especulació”, i sí que tenen més sensibilitat històrica, aquests llocs  els conserven,  els recolzen i se sentirían  orgullosos de poder dir: ARA,  GRACIES A L’ EVOLUCIO CULTURAL DE LA NOSTRA SOCIETAT , ALMENYS AQUÍ,  JA NO HEM D’AMAGAR-NOS PER ESTIMAR. 

I veure “LA CASITA BLANCA”  com el “Museo de l’Amor”.

Rosa

Ara les gracienques i graciencs de més de 65 anys, que viuen soles, que requereixen suport per cobrir les necessitats d’una alimentació adequada dietètica o nutricionalment i que necessiten un espai per relacionar-se amb d’altres veïnes i veïns, tenen l’oportunitat de sol.licitar ser usuàries del programa Àpats en Companyia per a la Gent Gran. L’objectiu de posar-lo en marxa, per part dels Serveis Socials del Districte de Gràcia, és complementar d’altres programes que treballen per afavorir el manteniment de l’autonomia personal i social de la gent gran, garantir les seves necessitats d’una alimentació adequada i de facilitar un lloc on es puguin relacionar amb d’altres persones. S’ha de tenir en compte que moltes d’aquestes persones viuen soles. Aquest nou servei s’ofereix de dilluns a divendres de les 14:00 a les 16:00 hores, per un preu simbòlic ( de 0’50 a 3’90 euros, segons el tipus de pensió que rep la persona que ho demana),  al Centre Cívic La Sedeta: c/ Sicília 321 i a Memory Col: c/ Perill 6. Per sol·licitar aquest servei cal dirigir-se al CSS de Gràcia Telèfon 93 2914325

Conxa García