Música

UN PIANISTA SIN PARTITURA

14 setembre 2020
By

BORJA NISOPuri Pérez.    Siempre se ha dicho que la música amansa las fieras, y en estos momentos tan críticos e inciertos, necesitamos evadirnos un poco, personalmente yo lo hago a través de ella, es un escape, la música te abre los sentidos y te transporta a un estado de relax y euforia.

Es así como me sentí la noche que escuché ante su piano a Borja Niso, un músico que no era músico, no tenía ni idea de música ni mucho menos de piano, pero un día dejó atrás su trabajo y dio un giro a su vida e hizo su sueño realidad, convertirse en un pianista de éxito.

No quiero hacer publicidad, ni quiero hablar de él porque ya saben que toda la información está en la red, pero la verdad es que su vida es muy curiosa e interesante. En su concierto él cuenta su historia y hace hincapié en los sueños, que si uno se lo propone y hace caso a su corazón se pueden conseguir.

Pero yo me pregunto, ¿cuántas personas siguieron su sueño y no han podido conseguirlo? ya sea por las circunstancias, o por falta de medios, o porque es más necesario el trabajo que tu sueño, cuantas personas se quedan en el camino sin cumplir sus sueños.

Borja Niso que a sus 35 años fue valiente para dejar su trabajo y poder dedicarse a perseguir su sueño, que es tocar el piano, reconozco que tiene un don y una sensibilidad y una elegancia en las manos digno de admirar. Le auguro un futuro brillante.

Y desde aquí os deseo que persigáis vuestro sueño. Mi sueño es poder disfrutar cada día de la vida y,  como no,  de la música y de historias como esta.

CYRILLE AIMÉE

26 gener 2018
By

Foto Cyrille_Aimee_Conxa Garcia.  M’agrada molt el jazz i el meu fill sempre em regala per al meu aniversari una sortideta tots dos a un dels concerts del festival de jazz de la ciutat, que hi coincideix. Aquest any hem anat a veure Barbara Hendricks (amb un repertori de lluita per la llibertat dels esclaus i dels drets civils), però em va recomanar una jove cantant de 33 anys, que jo no coneixia, la Cyrille Aimée.  Una gran descoberta i vull recomanar-vos-la. Filla de mare dominicana i pare francès, creix a la ciutat francesa de Samois-sur-Seine. En el concert li va dedicar una cançó. Allà s’enamora del gypsy jazz a través del festival d’homenatge a Django Reinhart, que es feia cada any.

La Cyrille guanya el 2006 un premi al festival de Jazz de Montreux, és finalista en el Concurs Internacional de Jazz Thelonious Monk el 2010, i més tard, guanya el primer premi Sara Vaughan Vocal Jazz Competition (2012). Actualmernt viu a Brooklyn, Nova York.

Avui en dia se la considera una de les veus amb més futur del jazz. Barreja ritmes caribenys, melodies franceses i jazz vocal a la manera d’Ella Fitzgerald. El crític Mike Greenblatt descrivia Aimée com “bella, talentosa, precoç, divertida, culta, amb el tipus de veu reconeixible a l’instant que no té precedents coneguts”. Vaig gaudir de veritat amb el seu concert.

Música en el metro

25 setembre 2016
By

musicos-en-el-metroPuri Pérez.  Cada mañana para ir a trabajar me desplazo en metro .Cuando paso por el pasillo, siempre me fijo en el músico que hay ese día , unas veces hay un  chico  que canta bajito y suave, canciones en catalán , al pasar por su lado siempre me regala una sonrisa, y yo le regalo una moneda. Otras veces hay una señora de unos sesenta años, lleva el cabello muy corto y todo gris, también canta en catalán, tiene una voz preciosa, serena, dulce, siempre intercambiamos miradas  de agradecimiento  y complicidad. Pero no todos los viajeros se detienen, la mayoría  pasan sin mirar al músico, van deprisa cabizbajos sin apenas  ver ni oír al músico ni a su música.

Para poder tocar en el metro y tener un espacio, estos artistas tienen que pasar una prueba o un pequeño examen delante de un jurado, y si lo aprueban obtienen una licencia y les asignan un lugar en el metro.  Estos músicos están asociados se llama Asociación de músicos de calle (Amuc), su actividad es legal y autorizada por el ayuntamiento, incluso una vez al año celebran un festival de música en el metro.

Así que amigos pasajeros, no es fácil la vida de estos artistas del subsuelo, cada uno con su vida con su historia, unos de aquí, otros de allá, pero todos con un fin común, la música.

Desde aquí  agradecer a todos ellos que con sus ritmos, nuestros trayectos sean más alegres y amenos. De modo que cuando paséis  delante de un músico, al menos prestar unos segundos  de atención. Ellos  te regalarán, una melodía, y  una mirada de ilusión en el subsuelo.

FESTA MAJOR A LA PLAÇA DONES DEL 36-2016

25 juliol 2016
By

fmdONES 36Com cada any, per a la Festa  Major de Gràcia, el Consell de Dones organitza activitats a la Plaça Dones del 36. El grup Minerva, conformat per dones artistes gracienques, en diferents especialitats, hi és present amb la participació d’algunes de les seves components. Hi esteu totes convidades.  Aquí teniu el programa:

 Del 15 al 21 d’agost:

“EXPOSICIÓ MINERVA”

Dones d’art en estat pur a la sala Mezanina (C/Ramón i Cajal, 2)

Dilluns 15 d’agost:

 19’30h.                 “Pilar de dos ballat”

Espectacle de dansa contemporània amb les ballarines Claudia Gómez & Raquel Viñuales

20’30h.                 “De trova i versos

Concert de capvespre a càrrec de “café con miel” Segueix llegint »

MERCÈ RIUS

22 maig 2016
By

merce_Rius Castanyoles08Conxa Garcia.  La Mercè Rius i Noguera (1952),  és una d’aquestes lluitadores que queden a l’ombra … i que ens agrada fer visibles. Viu a tocar de Gràcia i hi treballa des de fa anys. Comença estudis de llenguatge musical i piano a l’edat de sis anys. Complementa aquests estudis amb d’altres de ball clàssic, espanyol i rítmica a l’Institut Joan Llongueras i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Participa en esbarts dansaires com l’Esbart Verdaguer i l’Esbart Lluis Millet, com a dansaire i després com a mestra de dansa i de tècnica. Va ser coreògrafa amb la Trinca. Va dirigir  l’Estudi de Ballet “Mercè Rius” (1973-1996),  on s’oferia formació en dansa clàssica, tradicional, contemporània, jazz, flamenc… Va ser mestra de tècnica a l’esbart de l’Orfeó Gracienc,  va  treballar com poques persones ho han fet per aconseguir el títol de professora de castanyoles del mètode Emma Maleras. El 2009 crea la companyia “TO-K-TÀ” amb què presenta l’espectacle “TOKATEOS” (2011). Va començar de forma discreta a donar classes a l’Orfeó Gracienc, i després va agafar un espai petit en un local al carrer Sta. Magdalena, on transmet als seus alumnes  el seu entusiasme. Les actuacions de final de curs es fan a El Cercle. Gaudiu del seu darrer espectacle a la Sala Muntaner, del 22 de juny al 3 de juliol.

DANSA, TEATRE, CANÇÓ A DONES DEL 36

18 agost 2015
By

Foto Festa Major 2015Conxa Garcia.  Malgrat la pluja, els actes a la Pl. Dones del 36 han estat un èxit. Ara ja és un lloc de trobada a la Festa Major. El Projecte Minerva ha estat el pal de paller d’aquesta convocatòria, com s’havia previst ja fa molt de temps i es va concretar amb la creació de la Comissió de Cultura del Consell de Dones, després de la I Trobada de Dones de Gràcia. Es tracta que aquesta plaça sigui l’aparador de les dones creadores de Gràcia.

L’actuació de dones gracienques vinculades a Minerva com la ballarina Helena Pellisé, la cantautora Alba Tor o l’Imma Colomer amb “La màgia d’en Calders”. Qué dir del gran concert Dona Cançó amb l’Alicia Martel, La rateta que escombrava l’escaleta i el Duo Marlas, que ens van fer gaudir de valent amb els seus diferents estils optimista i crític, iconoclasta i clàssic variat.

Malgrat la pluja del primer dia, que va obligar a suspendre totes les actuacions i que va afectar al gran concert de dissabte nit, que es va haver de passar al dia següent, cosa que dificultà l’assistència de públic. Una pena ja que va ser genial i va comptar amb unes grans veus de dona i bons músics. Volem felicitar la tasca de les dones de Minerva i encoratjar-les en la seva tasca de visibilitzar allò que fan les dones creadores gracienques.

El dia dedicat a actuacions familiars també va comptar, com sempre, amb una nombrosa assistència de nes i nenes i les seves famílies, que van gaudir de valent amb la màgia  d’Anahí Trebol, la dansa oriental creativa de Lessya Star i l’exhibició de Pole Danse, per part de l’Alenka, subcampiona de Pole dance esportiva d’Espanya. Després tota la mainada va gaudir dels tallers d’aquestes tres especialitats que van estar molt concorreguts.

Felicitar també la tasca de l’Elisabeth Ulibarri de Minerva i de la Lucia Viedma del PIAD en l’organització i realització in situ d’aquestes activitats.

 

Melodía i improvitsació

10 febrer 2015
By

Conxa García. La meva música preferida és el jazz. El jazz és melodia i improvisació. Penso que m’agrada perquè a mi m’agrada viure amb una melodia de fons, que em doni seguretat i, alhora, improvisar. No sé viure d’una altra manera.

 M’agraden molt les veus de dona com l’Ella Fitgerald, la Billy Holliday, l’Anita O’Day, la Carmen McRae i tantes d’altres. M’encanta sentir la mateixa cançó en les diferents versions que fa cadascuna d’elles. És la mateixa cançó i no ho és. El tempo, el color de la veu, el fraseig, la tonalitat, el timbre, de vegades s’emfatitza més una paraula, una frase; de vegades es suprimeix un fragment, la veu s’arrossega més o es fa més fosca, o més clara. La senten diferent i la diuen diferent.

 La vida és per a totes igual i diferent, cadascuna la viu a la seva manera i posa més èmfasi en unes coses o en d’altres. El jazz i les seves veus reflecteixen aquesta diversitat de sentiments, de vivències, de maneres d’encarar la vida.

Músiques i etapes de la vida

9 febrer 2015
By

Consol Lacida. ALa ràdiovui és un dia de Gener nuvolat i està plovent, mentre miro per la finestra les gotes que van caient, em sento melancòlica, m’aixeco i poso música.

Tanco els ulls i penso en les cançons que més m’han agradat al llarg de la meva vida. En tinc tantes i tantes, totes elles han marcat les diferents etapes de la meva vida… Les de nena cantades per la meva mare, les de joveneta cantades amb les meves amigues d’aquells temps, les primeres cançons romàntiques escoltades en les festes particulars que es feien als anys 50, com per exemple la del “Reloj” de Lucio Gaticca, aquesta fou la primera que em portà el record del meu primer noviet…Érem uns crios, però era una bona persona. També recordo les cançons del concert dels Beatles o el Rock and roll del Elvis Presley, el meu ídol de joventut i encara avui dia, doncs quan l’escolto la ballo, encara que sigui sola!

Recordo amb molt d’amor i enyorança el primer ball amb en Salvador quan ballàvem tots plegats la cançó ONLY YOU dels Platters, era la nostra cançó preferida… Una altre cançó que sempre em ve al cap quan penso en ell és el Vals del Danubi Blau de Johann Strauss, ballat amb en Salvador el dia del nostre casament, també tinc un record d’aquest vals quan el vaig tornar a ballar juntament amb ell el dia que l’Ajuntament de Barcelona em va donar el premi a la primera dona presidenta dels mercats de mans de l’aleshores alcalde senyor Closs, també ballat per les festes majors de l’Eixample el primer any que vaig ser presidenta de l’Associació VV durant l’homenatge de la Festa major de l’Eixample, o sigui que aquest vals com podeu imaginar, ha estat molt important en tres etapes de la meva vida. Amb en Salvador també l’hem arribat fins i tot a ballar en el passadís de la casa nostra com  un ritual que fèiem cada nit després de sopar i ens dèiem lo molt feliços que érem, aliment dels nostres 55 anys als braços l’un del altre. Segueix llegint »

El cant dels ocells

9 febrer 2015
By

Núria Novell. Quan tenia 15 anys, un dia de nadal, em vaig trobar amb una amiga i vam anar a passejar pel barri gòtic, vam passar per la Plaça de la Vila de Madrid i vam sentir unes nadales però de cop va sonar una música que no havia sentit mai, se’m va posar la pell de gallina i li vaig dir a la Marta, saps quina música és i qui la toca??? No, em va respondre. Ens vam mirar les dues i sense dir-nos res vam deixar de caminar i ens vam seure en un banc. Com el que sonava era una gravació vam haver d’ escoltar que si “los peces en el río que si el tamborilero, la virgen i sant José”, etc…fins que va arriber la que ens agradava i vam deixar de parlar per escoltar-la. La meva amiga em va dir: estàs plorant i jo li vaig dir: no, no tinc ganes de plorar, m’agrada aquesta cançó. I de cop, em baixa per la galta una llàgrima i m’adono que estic plorant, sense sentir pena estic plorant, sense fer cap esforç, em cauen llàgrimes.

Vam estar en aquesta plaça quatre hores al final vam marxar cada una a casa seva a dinar però no em vaig oblidar d’aquella música i la vaig estar buscant sense trobar-la. Al cap de pocs anys per fi la vaig localitzar i vaig entendre perquè no  la trobava,  estava prohibida, encara que jo la portava dins meu des del primer segon d’escoltar-la. He de dir que la tinc a casa i em segueix emocionant cada vegada que l’escolto, sento la respiració de qui la toca i em fa emocionar fins el més profund del meu ésser.

Amb el temps vaig saber la història d’aquesta música i sobretot la del músic que la tocava que ho feia pels drets humans i per la pau. És El Cant dels Ocells i el músic és Pau Casals.

ROSA BALCELLS I LLASTARRY

1 abril 2014
By

ROSA BALCELLSConxa Garcia.  Rosa Balcells i LLastarry va rebre un merescut homenatge a la seu de l’Orfeó Gracienc, el dia mateix de l’aniversari del seu naixement. Per a ella era un lloc molt especial, ja que era filla del seu fundador i director i on va iniciar la seva formació musical.

Rosa Balcells va ser una arpista reconeguda internacionalment. Pau Casals la va incloure com a solista en la seva orquestra. Els anys 30 va tenir una intensa vida de concertista en recitals i grups de cambra.

Era Catedràtica d’arpa al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i, després de la guerra, es va dedicar a la docència. L’homenatge va ser impressionant, organitzat per l’Associació Catalana d’Arpistes, fundada per ella mateixa, juntament amb algunes de les seves deixebles, l’any 1989.

En el concert d’homenatge, vam reviure músiques que ella apreciava. Durant una part del concert hi havia sis arpes a l’escenari. Els instruments en si ja són una mena d’obra d’art. Les sis arpistes que les van fer sonar ens van oferir uns moments meravello a què poques vegades hi tenim accés.

Segueix llegint »

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia