Dulce atardecer de ensueño,
claveles, rosas, jazmines,
cuando me tiene en sus brazos
se duerme el mundo , despierta
una claridad inmensa
y en mi alma hace su nido.
Brisa, lluvia, llanto, risas y entre ellas..
desbordada la pasión,
ternura inmensa..
Subimos a lo más alto
y como una rosa encendida,
en el cielo me despierto.
Su sonrisa, sus labios
semejan
desconocidos misterios
y una esperanza nueva
para los temblorosos cuerpos.
Maria Lluïsa Pena Bernad
Anoche, en el jardín, te ofrecí el vino espumeante de mi juventud.
Tu te llevaste la copa a los labios,
cerraste los ojos y sonreíste,
y mientras, yo alcé tu velo,
solté tus trenzas y traje sobre mi pecho tu cara dulcemente silenciosa;
anoche,
cuando el sueño de la luna rebosó el mundo del dormir.
Hoy, en la calma, refrescada de rocío
del alba,
tú vas camino del templo de Dios, bañada y vestida de blanco,
con un cesto de flores en la mano.
Yo, a la sombra del árbol, me aparto inclinando la cabeza en la calma del alba
junto al camino solitario del templo..
Rabindranath Tagore
He volgut compartir aquest vers preciós de Tagore amb tots els lectors, amants o no, de la poesia. Que en gaudiu!
Maria Lluïsa Pena
Una tarda de pluja….no era per sortir de casa…. De sobte, em vaig treure la mandra de sobre i em vaig dirigir a la reunió de comunicadores…el terra relliscava, el plujim no parava, humitat i cares mal humorades…Per fi vaig endivinar la silueta de la Biblioteca…. En pujar amb l’ascensor, vaig sentir una calor important i em van passar els tremolors i el mal rotllo… Vam treballar amb les companyes amb l’ajut de la nostra jefa, la Sara, i no em vaig penedir d’haver sortit de casa a tant a contrapel.
Lluïsa
Passant un dia per un carrer de Gracia vaig intuir que una mirada em seguía. Uns dies després, vaig tornar a sentir la seva mirada sobre meu. Un día no vaig poder aguantar més i la vaig buscar i ens varem mirar. En aquell instant vaig saber, pels seus ulls, que el tindria tota la meva vida. Va ser com si s´iluminés el món amb un arc de San Martí. No sols de colors, sinó d’ enteniment,de respecte, de confiança plena, de carinyo, de consol i de tendresa. En una paraula, d’ amor en majúscules.
No tindré prou temps a la meva vida de donar gràcies a aquell dia que vaig passar per un carrer de Gràcia.
Consol Lacida