La Peixera d’Anaïs és un programa de ràdio dins del VI Fòrum contra les violències de Gènere
organitzat per Ones de dones i Comunicadores amb Gràcia.Realitzat per Marta Saleta.
La Peixera d’Anaïs és un programa de ràdio dins del VI Fòrum contra les violències de Gènere
organitzat per Ones de dones i Comunicadores amb Gràcia.Realitzat per Marta Saleta.
ESPECTACLE DE DONES DE BLANC A LA PLAÇA DE LA VIRREINA . http://donesdeblanc.wordpress.com/
TOT EL VIDEO: http://www.graciamon.cat/CanalDones.html
La Comissió de Nomenclàtor de Gràcia va aprovar, per unanimitat, a proposta del Consell de Dones del Districte, el nom per a la nova Biblioteca de Penitents: M. Antonieta Cots i Miralpeix. A Barcelona-ciutat tenim 36 biblioteques, de les quals només 5 porten nom de dona i cap d’aquests noms pertany a una bibliotecària. A Catalunya, durant molts anys les biblioteques populars han estat en mans únicament de dones i moltes d’elles han estat, durant la dictadura franquista, les garants de difondre la cultura, la tradició i la llengua catalana dins les possibilitats que la situació permetia. Cots i Miralpeix n’és un exemple d’això: va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries i va defensar i mantenir les biblioteques populars i la nostra cultura. Durant el franquisme aconseguí, fins i tot, que s’hi fessin classes de català. La M. Antonieta és una dona important i anònima alhora que va viure i morir a Gràcia. Ens va deixar el 25 d’octubre del 1994 i les seves exèquies es van celebrar als Josepets. Trobareu més informació: www.mujeresperiodistas.net/00_RetratsDones/CV_biblio.htm
Conxa García
Un any més, el divendres 12 de novembre, a les vuit de la tarda, les gracienques i graciencs ens trobarem a la Plaça de la Virreina per conmemorar el Dia Anual de Gràcia contra la Violència vers les Dones. L’acte organitzat pel Consell de Dones del Districte comptarà amb l’actuació del grup Dones de Blanc. Aquest darrer any, de l’Oficina d’Atenció a la Víctima de la Comissaría dels Mossos d’Esquadra de Gràcia ha rebut 140 denúncies de violència de gènere i fa el seguiment de 137 víctimes, de les quals 115 tenen una ordre d’allunyament del seu agressor. El Punt d’Informació i Atenció a les Dones n’ha atès 189, de les quals 35 ho han estat per violència de gènere. A Gràcia, han baixat un 10% els casos denunciats però a Catalunya i a la resta de l’Estat ha pujat el nombre de dones assassinades, cosa que demostra que hem d’estar amatents davant de les actituds masclistes i rebutjar-les explícitament. El Manifest que es llegirà enguany diu que “les dones de Gràcia no volem fer més minuts de silenci, volem ser escoltades i respectades”. Sense aquestes dues premiases, l’essència del masclisme continuarà campant entre nosaltres.
Conxa García
El Diumenge 23 de maig es va iniciar el primer cicle d’activitats a la Plaça de les dones del 36. amb la lectura dramatitzada 1908, Punt de partida dirigida per Imma Colomer i interpretada per les actrius Gemma Julià, Susana Egea i Marta Millà.
L’obra rememora la vida de tres dones creadores que van néixer el mateix any: Simone de Beauvoir, Mercè Rodoreda i Anna Magnani i mostra el recorregut vital de cada una d’elles: ben diversos però, alhora, confluents. El bon treball de les actrius i l’acurada tria de textos resulta del tot encertada i sap fer recordar i recuperar la trajectòria d’aquestes tres creadores. A més, els recorreguts personals esdevenen representatius del recorregut col·lectius. Les tres autobiografies reflecteixen clarament la situació i l’evolució de les dones al llarg el segle XX i permeten reconèixer i identificar molts dels reptes i problemàtiques a què s’han hagut d’enfrontar durant aquests últims cent anys.
Després de tants entrebancs, un bon començament per a la Plaça. Esperem que la programació cultural primavera- estiu es vagi consolidant i que la Plaça de les dones del 36 esdevingui, cada cop més, un espai per la convivència, la cultura i la recuperació de la memòria.
Sara Reñé
Les dones hi han participat, com en l’edició anterior, a nivell individual i a través de diferents col.lectius mixtes i de dones. En la Xarxa d’entitats, organitzacions, associacions i col.lectius de base adherits al FSCat trobem gups com: Dones i Treballs (que es reuneix a Ca la Dona); la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; l’Associació dinamitzadora de la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i la Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere; Col.lectiu Maloka de Colombia; el Grup Gemma-Grup d’embaràs i maternitat o el Col.lectiu Gai de Barcelona.
Entre els 96 seminaris que s’han dut a terme amb visió de dona, podem remarcar: “Desigualtats de Gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació” organitzat per la Comissió de Gènere de la FCONGD; La “Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua” per la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït; Sexe Sexualitat i Gènere pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones” per Dones i Treballs, Ecologistas en Acció BCN, Marxa Mundial de les Dones, Entrepobles; “Dona, immigració i crisi econòmica” per Associació papers i drets per a tothom, Debat_a_bat; “Gènere i Comunicació al FSCat” per la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catlanya; “Xarxa de mares” pel Grup Gemma-grup d’embaràs i crianza; “Taller d’genera’t” pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “A quatre anys de la Ley Integral contra la violencia de género, com estem?” per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; “Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones “ per Marxa Mundial de Dones amb el suport d’Entrepobles. Tot això el dissabte. Dia 30 de gener.
El diumenge, dia 31, es dugué a terme l’Assembles de Dones, acte obert a la participació de totes les activistes feministas i d’altres moviments, organitzades i no organitzades, joves i grans, migrants i d’aquí, lesbianes, heteros, transexuals…, com deia la seva convocatòria.
S’hi podien veure també exposicions com “Mou-te per Àfrica. Les dones, el futur d’un continent” d’Ajuda en Acció. I, també d’aquesta entitat, es podia visionar el documental “La feminització de la pobresa a Malawi”
Les dones van palesar a través de tots aquests seminaris i trobades que la crisi del sistema capitalista i patriarcal conté diverses crisis: l’econòmica, l’ecològica i la de la cura. L’impacte d’aquestes crisis sobre les dones és molt més dur que sobre els homes per la interelació del capitalisme i el patriarcat.
Conxa García
No podem deixar de valorar positivament aquest procés que ha permès que moltes barcelonines puguin reflexionar, debatre i fer propostes sobre el model de ciutat que desitgen. Així mateix, volem destacar algunes de les intervencions del Congrés com la magistral conferència d’Amelia Valcarcel i la proposta presentada per Victoria Sau: “Declaració Universal de reconeixement, perdó i abolició del Patriarcat”.
Ara bé, per a algunes de nosaltres, el Congrés, en el seu conjunt, ha estat força insatisfactori i decebedor ja que hem pogut constatar que:
1. No hi ha hagut, com en qualsevol Congrés, un espai de tallers o comunicacions des del qual totes les persones, grups i entitats que treballen en temes de gènere puguin narrar, comunicar i donar a conèixer la seva experiència i els seus coneixements.
2. No hi ha hagut temps ni espai perquè els Consells de Districte, que aglutinen les associacions de cada districte, donin una visió de les problemàtiques i experiències de cada territori i del treball que han portat a terme durant els últims anys.
3. No hem tingut tampoc l’oportunitat d’assistir a debats ni taules rodones, amb aportacions plurals i diverses, que ens permetin tenir punts de vista diferents i contrastats de cada una de les temàtiques plantejades
4. El marc general de debat ha estat descontextualitzat i no ha partit d’un estat de la qüestió documentat ni ha tingut prou en compte els canvis legals, polítics i socials de l’ última dècada.
En definitiva, el Congrés no ha estat el fòrum de reflexió i intercanvi que hauríem volgut. No ens ha deixat una visió global del que s’està fent a la ciutat i, una vegada més, han quedat invisibilitzatdes les dones que treballen quotidianament per transformar la ciutat.
Com a resultat, una tirallonga de 500 propostes sense prioritzar difícils de destriar, articular i portar a la pràctica. No sabem ben bé si aquest és el millor camí per avançar i encarar els nous reptes als quals ens enfrontem en aquest moment de crisi i canvi social.
Sara Reñé
