AIXÒ ÉS UN SENSE SENTIT

13 febrer 2024
By

escapes aiguaConxa Garcia.    Ja fa dies que estem en sequera, però ens en parlen com si acabés de començar. Per què s’ha esperat tant per implementar mesures serioses al respecte? Per què es continuen fent promocions urbanístiques amb piscina? Per què no s’emplenen moltes d’aquestes piscines amb aigua de mar?  S’ha fet tot el necessari per a la recollida d’aigües freàtiques i de pluja a la ciutat? S’ha de fer un manteniment adequat de l’arbrat i ampliar-lo perquè permet abaixar la temperatura als carrers i parcs a l’estiu, fan de refugi climàtic. Per què no es fan els nous edificis, obligatòriament, amb recollida d’aigües i reutilització de les grises? Per què no es promou la rehabilitació en aquest sentit? Per que no s’ha fet ja reducció de la força de l’aigua a les aixetes?..

. Ara es treuen de la màniga la gran idea de tancar les dutxes a les piscines. La gent si no es dutxa a la piscina es dutxarà a casa, per tan l’únic que es fa es crear una incomoditat innecessària, ja que la despesa d’aigua serà la mateixa; només hi haurà un estalvi de despeses per a les entitats que les ofereixen. No seria més raonable i efectiu donar unes fitxes que et permetessin un temps i un flux adequat d’aigua per dutxar-te?

Podríem parlar de cobertes verdes, de com es reguen les collites a pagès, dels escapaments d’aigua incontrolats… Per què no s’han posat les piles des de l’anterior sequera el 2008?

VAGUES FEMINISTES

1 febrer 2024
By

 

Vaga feministaConxa Garcia.   El 8-M del 2018, la vaga general, social, de consum i de cures convocada pel moviment feminista a escala internacional  (Gràcia inclosa) va ser una jornada històrica: 170 estats van adherir-se i més de 6 milions de dones treballadores de l’estat espanyol van fer vaga. L’assistència a les manifestacions feministes va ser massiva arreu.

El passat 30N es va convocar una Vaga general feminista a Euskadi que buscava que les institucions assumissin les cures en lloc de les dones. Volen asseure’s a negociar un “sistema públic comunitari de cures”. A la Comunidad Autónoma Vasca, el treball domèstic no remunerat suposa el 27,7% del PIB, el 2018.

El moviment feminista basc puntualitza el fet que “Les institucions són responsables de la gestió dels serveis de cures que, molts cops estan privatitzats” .  S’ha aconseguit que els sindicats assumeixin aquesta proposta . Demandes com la derogació de la Llei d’estrangeria, la regularització de totes les treballadores de cures o erradicar el règim intern del treball de la llar. Entenen que la cura és “la base per construir la vida digna”, fet imprescindible per “conservar i gestionar la vida, el benestar i la salut”.

Haurem de continuar fent-hi vagues fins aconseguir  aquest sistema públic comunitari de cures i dignificar les persones que duen a terme els treballs de cura.

LA CONSELLERA DE LES PLAQUES

1 febrer 2024
By

Placa Emèrita ArbonèsConxa Garcia.   Soc del parer que quan una persona fa una bona feina se li ha de reconèixer. Aquest és el cas de l’anterior Consellera de Feminismes i Memòria del Districte de Gràcia,  per Barcelona en Comú, l’Àngels Tomàs i Gonzalo.

La coneixia de trobades i actes de reivindicació feminista i en tractar-la més de prop em vaig trobar amb una persona respectuosa, que escolta, que tenia veritable interès en fer bé el seu treball, després de situar-se i aprendre els  secrets del funcionament de l’administració.  Ha estat una Consellera que sempre ha escoltat les veïnes dels diferents barris de Gràcia, ha mirat de ser una cosidora dels diferents territoris que composen el Districte.  Hi ha posat carinyo en tots els temes que ha dut endavant.

Així es va continuar la tasca endegada des de fa anys pel Consell de Dones de Gràcia d’anar pal·liant  el greuge del nomenclàtor vers les dones gracienques, que el mandat anterior havia abandonat, igual que s’havia menystingut el Consell que va passar a ser una ombra del que havia estat.

 

. El Consell, en el seu dia,  havia aconseguit tenir una representant en la Comissió de Nomenclàtor i l’Àngels Tomàs, amb el seu bon fer, es va guanyar els altres components i ha aconseguit avançar en el camí  de recuperar la memòria de les dones de Gràcia.

Va començar  el seu primer mandat amb temes pendents com el dels Jardins Maria Mullerat i el Passatge  Isabel Vicente. També es va fer l’edició del llibre Dones de Pes, 18 vides de Gràcia 1835-2015, realitzat per veïnes del Districte. Aquest llibre està esgotat, ha donat molt joc i s’ha demanat una reedició i, finalment es penjarà a internet en obert, perquè tingui nova vida en un nou format. A més s’estan preparant-ne passejades guiades entre les autores i el grup Minerva.

 

En el seu segon mandat va  posar la directa (ja dominava l’intringulis de la burocràcia i va cercar les poques escletxes urbanístiques que permet un Districte com Gràcia, per obrir nous espais. Com que hi havia poques oportunitats amb què honorar les dones, va veure que el fet de posar una placa amb aquesta finalitat era molt més senzill, té menys complicacions tècniques, d’aquí que en una entrevista a Ràdio Gràcia se li posés simpàticament el sobrenom de “consellera de les plaques”. Així van arribar les plaques de Pepita Pardell, Emèrita Arbonès, Francisca Rius, Dolors Aleu i Maria Arquimbau. Li quedà pendent la placa a la pianista Ma Teresa Balcells.

 

Quant als espais de nova creació trobem  el  Mirador Consol Casals i el Passatge Josefina Torrens Illa,  el carrer Ana Maria Matutes, els Jardins Margaret Michaelis i la placeta Montserrat Riera, tots  a proposta d’entitats de dones del Districte.  Segueix llegint »

CONSELL DE DONES I PROJECTE MINERVA

22 gener 2024
By


jUNTES SUMEM MÉS PEGATINAConxa Garcia.   
Una de les Comissions que van néixer arrel de la I Trobada de Dones de Gràcia va ser la de Cultura, naturalment vinculada sempre al Consell de Dones. D’aquesta en va derivar el projecte Minerva, Dones creadores de Gràcia, que des de llavors es va anar engrandint acollint un bon nombre de creadores gracienques de tots els àmbits de la cultura: escriptores, pintores, escultores, músiques, cantants, actrius, artesanes…

Durant aquests darrers dotze anys se les va recolzar amb una aportació econòmica per posar en marxa una web que les agrupés i amb el suport tècnic d’una cooperativa per gestions principalment de comunicació i difusió.  Se les ha convidat a participar a Universitats i entitats de Barcelona i d’altres ciutats del nostre país; a Gràcia han fet exposicions col·lectives i participat en actes a entitats, centres cívics, a la Festa Major, 8M, 25N i se’ls ha atorgat el Premi Vila de Gràcia. 

Ara, des de l’Ajuntament s’ha cancel·lat el contracte que havia guanyat en concurs públic la cooperativa Lagroc que els donava suport i se’ls ha exigit que es constituïssin en Entitat i demanessin una subvenció.

Han estudiat cercar el paraigües d’una entitat gran, per no crear una entitat nova,  però no totes les creadores ho veuen amb bons ulls i a més haurien de pagar una quota i això foragita un bon nombre de Minerves, que no s’ho poden permetre. Tothom sap la precarietat de la feina de creadores i artistes

Em consta que en aquest moment el col·lectiu Minerva ha arribat a una entesa amb l’associació cultural l’Independent de Gràcia, per donar continuïtat al Projecte, afegint-se com a sòcies a l’entitat i rebent el seu suport tècnic. Pel proper any hauran de tramitar la subvenció i caldrà veure quin serà el suport de l’Ajuntament.

. El Consell de Feminismes (antic Consell de Dones) se suposa que ha de tenir una partida pressupostària per fer actes reivindicatius (8M, 25N), xerrades informatives i per donar recolzament a les seves Comissions, com és aquest cas. El pressupost pot ser més gran o menys segons es cregui convenient per part del Consell, però ha de ser dins del Consell.

 

CINTA LLASAT

15 gener 2024
By

Cinta Llasat amb Guillem EspriuConxa Garcia.   El desembre ens va deixar La Cinta. Vaig tenir la sort de parlar-hi dues setmanes abans i, emocionades, vam recordar els temps quan era Consellera de les Dones de Gràcia. Maria Cinta Llassat Buera, (Tortosa, 1943-2023), feminista, cinèfila, amant de la música, la literatura i la història. Tenia un parell de novel·les escrites sobre les dones tortosines al s.XII i al  s. XVI, sense publicar.

La Cinta comença a estudiar als 17 anys per decisió pròpia. Fa Ciències polítiques i econòmiques i Periodisme. També  estudia àrab (llengua i cultura). A Barcelona viu en un pis a Nou Barris. Treballa a diferents editorials i, en l’àmbit de l’economia a la Banca. S’havia especialitzat en Política Administrativa i entra al món polític al PSC, agrupació de Gràcia. Va ser durant dues legislatures (2003-2011) Consellera en els àmbits que més s’estimava: dones i gent gran.

Els grups de dones gracienques trobaren en ella una col·laboradora entusiasta, una Consellera que escoltava les seves necessitats i que recolzava les seves propostes, com la  Diagnosi de les dones de Gràcia, la I Trobada de Dones de Gràcia (2011). També va promoure que s’edités el llibre “Dones de Gràcia” .

Va fer Tallers de Memòria per a la gent gran a Gràcia i a Tortosa, on presidí la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep, entitat que té les seves arrels al s. XIX.

Va viure els darrers anys entre Barcelona i Tortosa, per tenir cura dels pares i, finalment, torna a Tortosa. La Cinta ha passat pàgina, però totes aquelles que la vam conèixer la recordarem sempre.

(A la fotografia la Cinta Llasat , amb qui fou Regidor de Gràcia del 2007-11, Guillem Espriu).

 

EL RERAFONS DE LES SUBVENCIONS

11 gener 2024
By

Façana districte GràciaConxa Garcia.   Es dona per descomptat  que es donen subvencions per ajudar les entitats i recolzar la seva feina, però ens trobem que demanar una subvenció és un problema i gros!

El nostre grup de Comunicadores vam demanar subvenció, ja fa uns quants anys. Ho vam fer un parell d’anys i, finalment ho vam deixar córrer perquè era dedicar-nos un parell de persones uns quants dies. Després te la donaven al juny o juliol  i al desembre ja havies de fer la justificació, perquè, en teoria, era anual. De anual no en tenia res, ja que nomes havien passat sis mesos, a tot estirar i amb l’estiu pel mig. Nosaltres com tantes altres petites entitats o grups, vam deixar de demanar-la i ajustar-nos el cinturó.

Només entitats grans, que poden comptar amb un petit departament d’administració es poden permetre demanar una subvenció dins dels paràmetres actuals. Fins i tot l’ajuntament ha d’organitzar trobades informatives de com poder fer el paperam necessari.

Potser caldria revisar aquest sistema per facilitar-hi l’accés de totes les entitats i grups, tot reduint la burocràcia i adaptant-ho tot al temps estipulat: un any. A més la seva concessió hauria de ser més transparent, acompanyant-la d’una breu justificació del perquè es concedeix o no i de la quantitat que s’atorga per evitar greuges comparatius.

Escolteu Ones de Dones

Ràdio Gràcia. 107.7 Dimarts de 18 a 19 h

Ones de dones 2

Banc del Temps de Gràcia


Seu a Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. Tel: 93 218 33 72.

Canal Dones Graciamon

Punt d’Informació i atenció a les dones de Gràcia


Dilluns, dimecres i divendres
de 9h a 12h.
Dimarts i dijous, de 16h a 19h
Francesc Giner,46.
Tel.: 93 291 43 30

Associació de veïns i veïnes el Coll- Valcarca/ Vocalia de la dona


Plaça Grau Miró,2b. Obert cada tarda, de 17h a 20h

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones


Camèlies,32-36

Ciberdona

Associació de dones no stàndards

Comunicadores del Coll

Comunicadores del Coll

Som un grup dones inquietes i actives

Projecte Minerva

Projecte Minerva

Catàleg virtual de creadores de Gràcia