Treballar amb grups de dones

Sara Reñé

La meva experiència amb grups de dones és curta però intensa. Fa uns pocs anys, vaig decidir deixar la meva  feina amb adolescents i començar a treballar amb petits grups de dones. Partint de les meves propostes didàctiques de llengua, literatura i comunicació vaig anar creant un corpus teòric bàsic i una metodologia activa amb què intervenir. Sovint, en la meva pràctica docent havia utilitzat els mitjans audiovisuals, però, en aquells moments, vaig preferir, treballar únicament amb les paraules. La meva idea no era fer tallers d’escriptura creativa i literària ni clubs de lectura a l’ús sinó presentar el fet de llegir i escriure com a eina de coneixement i comunicació per a tothom.

Al principi, em va sorprendre veure què passava quan les dones començaven a deixar-se anar i a expressar-se. Les participants en els tallers es transformaven ràpidament en comunicadores, locutores, reporteres, entrevistadores, blogueres..  Dels tallers van començar a sortir produccions de tot tipus: guions de ràdio, diaris, revistes, exposicions, blocs. Elles i jo vam anar esbrinant les possibilitats de l’escriptura: com a eina terapèutica, com a eina de reflexió, de creació, de comunicació, de recuperació de la memòria. Però, a més, entre totes, vam anar donant cada vegada més protagonisme al diàleg, que va anar esdevenint el centre de totes les sessions. Dones amb diverses trajectòries i orígens, amb diferents bagatges culturals, educatius i professionals parlàvem i ens escoltàvem. La conversa i l’intercanvi ens permetien conèixer-nos, pensar-nos, descobrir-nos a nosaltres mateixes i a les altres. I veure amb uns altres ulls el nostre entorn i el món en què vivíem i havíem viscut.  

Participar en els grups de dones m’ha permès rebre i entendre els sabers de les dones, la saviesa acumulada en les seves pròpies experiències i els seus recorreguts vitals. Aprendre de cada una i construir experiència compartida. Sovint, les intervencions i els punts de vista, singulars i únics de cada dona sacsegen i emocionen tot el grup. O bé fan pensar i reflexionar. O somriure. I entre totes anem construint nous significats i continguts. Configurant i filant un discurs, ben diferent del discurs establert,  més ric,  més divers,  més heterogeni i complex. Es clar, no tot són flors i violes. També hi mals moments. Angoixes, neguits, dubtes. Absències i pèrdues. Conflictes. Separacions. Fracassos. Però, en general, les trobades són petits espais i moment de llibertat, que, de mica en mica, reverteixen en l’enfortiment de la pròpia autonomia i autoestima i en la transformació íntima i personal.

En els darrers temps, moltes dones ens hem convertit en usuàries digitals: fem servir mil programes, escrivim blocs, obrim perfils a facebook, twuitegem, escrivim i enviem correus electrònics, investiguem a Goggle. Les noves tecnologies han multiplicat les nostres possibilitats de creació i producció i ens han facilitat fer xarxa i comunicar-nos amb el món. Amb les noves tecnologies, els grups acostumen a establir, de forma fàcil i natural, dinàmiques comunicatives cap enfora. Participen en la vida comunitària amb activitats i propostes que, de forma més o menys explicita, van dirigides al canvi i la transformació social i col·lectiva. I així, una vegada més, fan possible que allò personal esdevingui públic.

Durant aquests últims anys he pogut anar observant i constatant cada cop més allò que Marcela Lagarde afirma des de ja fa temps: “El pequeño grupo es un hallazgo. Grandes avances de las mujeres y del mundo contemporáneo serían impensables sin la confabulación íntima de las mujeres”. I, ara, després de tot aquest itinerari, tinc la sensació que he estat jo qui més he après de les dones que han participat en els meus tallers i han col·laborat amb mi. Dels seus textos i narracions, dels seus relats. De les seves veus i de les seves mirades.

Agraeixo a totes i cada una d’elles tot el que m’han transmès i m’han donat

Sara Reñé

Tags: taller