Conxa Garcia. Dirigint-me a la manifestació del dilluns a la Plaça Sant Jaume i tot pensant que aniré a la d’aquest dijous, en defensa de l’Educació Pública i la Llengua Catalana, crec que hauríem d’anar un pas més enllà i plantejar-nos seriosament la Desobediència Civil. Que el ministre de torn ens canvia els continguts i les hores de llengua i tot allò que se li acudeixi, que ho faci. La comunitat educativa no ho aplica i punt.
Aquí en alguns llocs i al País Basc i a Navarra, sembla que es pagarà la paga de Nadal a funcionaris. Han buscat un subterfugi: la bestreta de la paga de l’estiu perquè sigui legal, per atenuar la cosa i no sembli un enfrontament directe… Penso que això s’hauria d’acabar i anar de cara i actuar obertament. Cal que ens plantem en tot allò que es pugui i fer Desobediència Civil, Objecció de Consciència, Objecció Fiscal. Són eines pacífiques, però clares i rotundes.
Admiro la tasca que estan fent la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’organització dels Iai@flautas. Demostren que es poden fer accions pacífiques de denúncia i, fins i tot, d’aturar fets consumats com els desnonaments. Les accions de suports als desnonats de la PAH ha aconseguit aturar-ne i, sumat al trist fet que s’han produït suïcidis, motivats per aquest fet, els jutges i els polítics s’han bellugat i jutges i policies han aconseguit de declarar-se objectors de consciència en aquests casos.
Quant al tema de l’Educació Pública i la nostra llengua, cal dir ben fort que rebutgem que es desmantelli el nostre model d’escola catalana que, durant més de trenta anys ha demostrat el seu èxit, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua (tant catalana com castellana), com per ser una eina imprescindible per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. A veure si ara s’haurà de tornar a cercar, com quan el meu fill era petit, fa trenta-tres anys, una escola catalana privada, de pagament, tot prioritzant a nivell de despeses familiars, l’educació del nostre fill.
Cal que rebutgem també la proposta de llei del ministre Wert, ja que representa un pas cap a la privatització i mercantilització de l’ensenyament públic i perquè ens retorna a un model d’escola segregador i reaccionari, ja que volen també tocar el tema de continguts des de la seva òptica. S’ha d’aconseguir que es retiri aquest avantprojecte! I cal que el ministre Wert, com pot ser ministre, i d’educació a més, aquest home! Cal, com deia que dimiteixi. Hem de demanar la seva dimissió, ja.
Pel que fa a la Generalitat, els hem de dir que rebutgem totes les retallades i exigim uns pressupostos que facin possible una educació pública i de qualitat per a tot l’alumnat i que no es facin noves retallades. Cal que en els propers pressupostos de la Generalitat de Catalunya es doni prioritat a l’Educació Pública.
He estat professora uns quants anys i encara tinc moltes amigues i amics de la professió, que estan patint de valent per fer la seva feina d’una manera honesta i pensant sempre en l’alumnat. Treballant més hores que un ventilador a dins i fora del seu centre. No sóc qui, segurament, per dir-li a ningú què a de fer, però si puc donar la meva opinió i suggerir una actuació: DESOBEDIÊNCIA CIVIL!
