Conxa Garcia. El passat diumenge 17 de novembre ens va arribar la notícia de la mort de Doris Lessing. Un dia trist i plujós. Va rebre el Nobel de Literatura el 2007. També va rebre el Premi Internacional Catalunya del 1999. Una narradora, poeta, assagista i intel.lectual compromesa amb la vida i la literatura. Em va impressionà saber que el 1932, als catorze anys, abandonà els estudis, per la qual cosa la seva formació va ser bàsicament autodidacta. La dona, els dubtes existencials i les contradiccions del ser humà tenen un paper essencial en la seva obra. Va escriure i va fer visibles temes i problemàtiques que toquen a totes les persones al marge de gèneres, ideologies i llocs. No va tenir por d’utilitzar la seva llibertat ni de mostrar els seus desenganys i les seves conversions. Va assolir tot el reconeixement, malgrat ser, per la seva independència, una de les autores més molestes amb els convencionalismes. I criticar obertament el món, la literatura i la indústria editorial. Llegia aquests dies en algun article que “ha deixat escrit un llegat incòmode que qüestiona la identitat de qui es conforma amb la seva identitat”. Com deia ella mateixa “aquest assumpte de descobrir qui sóc sempre m’ha desvetllat curiositat”.
