Consol Lacida. Porto moltes primaveres a les meves espatlles i cada una ha tingut un estat d’ànim i una motivació, així com també algunes preocupacions pel mig. Amb elles he passat moments feliços però també de complicats. M’he enamorat, decepcionat, plorat i també he rigut, però sempre he tirat endavant, com la pròpia primavera. Fins i tot en els pitjors moments he plantat cara a la vida, perquè sabia que al final sempre acabaria arribant: la primavera.
I doncs: ¿Per què m’agrada tant aquesta estació?
Perquè és l’estació en la qual comencen a resplendir els horts i les flors i alhora recupero els olors de la meva infància.
Perquè és el Març, època en que és celebra el dia de la dona treballadora. Crec que hauria de ser festiu i amb celebració inclosa! Donada la quantitat de treballs que tenim, ja que som treballadores i a la vegada: infermeres familiars, mares, psicòlogues, “confessores”, col•legues, amigues, amants i moltes coses més a valorar.
Perquè els dies són més llargs, els matins solejats… Puc obrir la finestra o seure a la vora del carrer per deixar que el sol m’acariciï, a fi de vitalitzar-me.
Perquè obro l’armari, canvio la roba i de sobte, es torna màgic: ple de flors, de papallones, de colors vibrants, tots canvien entre si rebolcats, acaronant-te l’estat d’ànim.
Perquè, alhora, recordo que el que ens fa realment atractives és estar radiants i que no hi hagi cosmètic que ens faci ombra, sinó el contrari, il•luminar-nos amb la nostra pròpia llum.
Fora pensaments negatius, i, sobretot, penseu que ens arriba la primavera plena d’il•lusió, de sol, dies perfectes i amb records de primaveres passades, aquest és el motiu pel qual m’agrada la primavera i saborejar-la en tots els sentits.
