Raquel Beneito. Tots pensem que no podem fer alguna cosa, però alhora sabem que sí. No obstant, en el món laboral, familiar o qualsevol altre àmbit, ens podem trobar amb aquest dilema.
Ara bé, jo em pregunto: Quina diferència hi ha entre pensar i saber? Podríem dir que són sinònims i que un és conseqüència de l’altre fins i tot, si canviem l’odre de les paraules, podem dir que saber, o millor dit conèixer, es pensar. Així doncs, el meu pensament em porta a preguntar-me: ¿Per què hi ha persones que fan totes les coses de manera oberta, amb ímpetu, ganes i sembla que no els hi costés cap esforç i a d’altres, en canvi, sembla costar-los-hi el doble, sigui en l’entorn que sigui?
Per desgràcia no tinc la resposta diguem-li científica, però sí crec en unes predisposicions, unes predisposicions de la pròpia persona que vénen de molt lluny, ja sigui per diverses vivències des de la infància fins a l’adolescència. Inclús podríem trobar alguna explicació biològica, per exemple, avui dia semblen haver-hi teories que indiquen l’existència d’una força temperamental que des de petits ens marca i arrosseguem, com pot ser per exemple, el fet de ser més o menys inquiets.
Això podria ser una possible explicació d’allò comentat al principi del text: les persones més inquietes tindran menys dificultats per començar amb èmfasi una activitat. Però hem de tenir en compte que rere aquest plantejament també s’amaguen altres possibles factors com poden ser l’atenció cap a la tasca, la felicitat pròpia de cadascú o l’autoconfiança en un mateix.
Així doncs, no intento justificar el treball mal fet ni tampoc dir que existeixen persones millors ni pitjors, sinó únicament dir que existeixen persones diferents, amb unes qualitats úniques i pròpies que poden definir el resultat final en qualsevol tasca que ens pugui plantar la vida i totes aquestes “característiques” marquen al cap i a la fi la posició d’aquella persona en qualsevol àmbit.
És per aquest motiu, que és tan important conèixer-se un mateix així com conèixer també els altres. Ser molt atent i observar que és el que està succeint en un mateix, per quin motiu podria ser i valorar-nos per tal i com som, al cap i a la fi és tan fàcil com pensar: volem canviar la nostra manera de ser per ajustar-nos a algun objectiu concret? O volem seguir sent com érem fins ara millorant les nostres pròpies i característiques qualitats?
Hem vingut aquest món no per ser perfectes, sinó per millorar dia a dia.
Ho puc intentar, però no et prometo res, en tot cas, m’ho prometo a mi mateixa, jo i només jo conec les meves circumstàncies i jo sé quan i on és el moment.
