Conxa Garcia. Aquesta gran periodista i escriptora va rebre el darrer Premi Cervantes. És la quarta dona que el rep, la resta fins a 38 van ser homes. Abans l’Ana María Matute, la María Zambrano i la Dulce María Loynaz, que no van poder recollir-lo. Elena Poniatowska sí ho va poder fer, amb un vestit que li van fer les dones indígenes mexicanes i reivindicant les dones que la van precedir. En el seu discurs va defensar les classes més desvalgudes. Va dir coses com “sóc una escriptora que no pot parlar de molins perquè ja no n’hi ha i a canvi ho fa dels caminants comuns i corrents que carreguen la seva bossa de l’encàrrec, el seu pic o la seva pala, dormen a la ventura i confien en una cronista impulsiva que reté allò que li conten”. Se sent orgullosa de caminar junt als “il•lusos, els desmanegats, els candorosos”. Va parlar de la resistència indígena de les dones de Chiapas “abans humiliades i furtives, que declararen el 1994 que volien escollir elles al seu home, mirar-lo als ulls, tenir els fills que desitjaven i no ser canviades per una garrafa d’alcohol”. Clara Janés parlava de “la gràcia i l’elegància amb la qual diu veritats com el puny”. Us recomano que la llegiu.
