Conxa Garcia. L’ajuntament ha de fer un urbanisme adaptat a les necessitats del veïnat i no a l’inrevés i, sempre, tenint en compte la variant de gènere i els drets de les persones amb mobilitat reduïda: millora d’infraestructures (marquesines a les parades bus, ampliació de voreres, equipaments adaptats com els sanitaris públics, canviadors per a nadons…), i eliminació de punts de risc de l’espai públic (barreres arquitectòniques, obres mal senyalitzades…)
També ha de ser sostenible. Ha de ser amatent a les necessitats del veïnat, però sense desfigurar la identitat històrica, l’arquitectura i l’estructura dels barris i garantint l’accés de la població als serveis bàsics. Ha de facilitar el contacte entre les persones, ser integrador en tots els sentits, ha d’afavorir la cohesió social, generar col·lectivitats i complicitats, i ha de parar especial atenció a l’ambient natural, la neteja, el mobiliari, la il·luminació, el manteniment contra la degradació i la supressió de barreres que generen sensació d’aïllament. Tot això fa que s’atenuï la sensació de por i inseguretat que pot generar la ciutat i fer-la un espai realment segur.
I els pocs espais de nova creació, sempre amb nom de dona per seguir corregint aquesta injustícia que arrosseguem.
