Sara Reñé. Auður Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958)és professora d’història de l’art a la Universitat de Reykjavík i directora del Museu de la Universitat d’Islàndia. És autora de Upphækkuð jörð (Terra aixecada),1998, i de Rigning i nóvember (Pluja de novembre), 2004, amb la qual va obtenir el Premi de Literatura de la ciutat de Reykjavik. Rosa càndida, la seva tercera novel·la i primera publicada en castellà, ha tingut un gran èxit de públic en el nostre país. En les seves novel·les Ólafsdóttir trenca amb els motlles i estereotips tradicionals sense deixar d’ocupar-se dels conflictes filosòfics i vitals bàsics. Les seves novel·les estan plenes de símbols i coincidències i destaquen per les seves múltiples capes de significat i la seva creació d’un nou paradigma masculí.
Rosa cándida
És la primera vegada que llegeixo un llibre de l’autora islandesa Auður Ava Ólafsdóttir i he quedat atrapada per la seva forma de narrar. A Rosa Candida, Olaffsdottir explica el recorregut vital de Arnljótur, un jove enamorat de les flors i les roses. Després de la mort de la seva mare,Arnljótur, pren la decisió de deixar la seva familia i viatjar a un altra país per reconstruir un antic i bell roserar.
La novel.la ens parla amb i sensibilitat de la vida quotidiana i de les relacions del jove jardiner amb aquells que l’envolten i amb ell mateix. Tota la narració apareix esquitxada de converses i de petits detalls domèstics i familiars; els menjars, les compres, els vestits, els espais. La presència del paisatge, les olors, les sensacions i les flors impregnen la vida dels personatges.
Al llarg del seu viatge, el protagonista va afrontant tot tipus d’experiències vitals: la mort, la malaltia, l’amistat, la sexualitat, el treball, la paternitat, l’amor,….El relat en primera persona ens permet conèixer els seus dubtes i les seves incerteses, la seva estranyesa davant del món. No obstant, agafa decisions, i, trencant tots els tòpics, busca les seves pròpies maneres de fer i ser, més enllà dels comportaments més habituals i establerts. Arnljótur encarna un nou model de pare, unes noves formes d’encarar i viure la paternitat, compromesa i implicada.. “El meu llibre és una oda a l’home, a la nova masculinitat; és totalment antiviking” afirma Olaffsdottir.
Arnljótur aconsegueix mantenir viu l’esqueix que li permet, finalment, plantar i recuperar la rosa candida, la flor de vuit pètals i tija sense espines, que la seva mare conreava en el seu hivernacle, el mateix on la seva filla Flora Sol va ser concebuda. La rosa simbolitza el lligam amb la mare i la filla. El naixement i la mort. El passat i el present. També la importància de cada especie i subespecie, de cada paisatge, de cada llengua, de cada persona,..Potser la possibilitat de re-generació i de re-naixement de les flors i de les persones.
Rosa candida és una petita I original història narrada amb tota tendresa i delicadesa. Poètica ,màgica i misteriosa alhora.
