Consol Lacida. Creure que tenim el futur a les nostres mans és com arma de doble fil : per un costat, ens dóna seguretat, però per l’altre ens porta un gran buit. Començar de nou, hem de tancar cicles, i deixar-nos anar perquè algunes coses ens han sortit malament, i potser inclús algunes ens han fet molt de mal. Tornar a començar és pensar que hem de canviar amb la nostra vida i que és necessari sanar ferides per mirar cap al futur.
És probable que donis voltes al mateix record de coses que ens ha fet mal, però sapiguent bé que em d’avançar moltes vegades no sabem com fer-ho pensa que lo principal es saber sortir-ne.
El temps és fonamental en les situacions que ens trobem perduts, ja que així podem reconstruir la nostra vida, i això vol dir que alguna cosa ha canviat dins nostre, perquè no som els mateixos, és necessari que ens coneguem de nou.
Aquest procés té unes anades i tornades que suposen un gran esforç per a nosaltres. No mirar enrere per seguir endavant és molt dur, acceptar quelcom que no entenem és una cosa super difícil, aprendre a viure sense allò amb que comptàvem és desolador, veure com algú se’n va abans de temps del nostre costat ens pot superar.
L’esforç que fem per viure amb quelcom així acaba sent una recompensa positiva que pot omplir-nos de força, experiència i benestar.
Finalment, sobre el que hem viscut ens quedarà el que de veritat ens és útil, haurem d’aprendre a viure amb allò que tenim, i així podrem marcar la nova vida. Passat cert temps, sempre tindrem un moment per pensar en tornar a començar tot pensant en els anys que encara ens queden.
Posdata: Estimades: sé que quan sigui el moment sabreu començar de nou. Aquest és el meu desig per a vosaltres.
