Conxa Garcia. Passen desapercebuts, són tan habituals que no són visibles si no se’ls para atenció, però necessitem identificar-los per entendre com els interioritzem, mostrar les desigualtats que sostenen i dissenyar estratègies per a eradicar-los.
Als homes els costa de veure’ls. Les dones poden fer llargues llistes de situacions discriminants i de tasques i responsabilitats que haurien de ser compartides per les seves parelles o companys de llit, treball, activitat o militància.
A través de les persones participants en tallers organitzats per la Xarxa d’Homes per la Igualtat, n’han detectat en diferents àmbits. “En el familiar, on els homes reconeixen que sempre els han cuidat més del que ells han cuidat. Des de petits han gaudit de més independència i d’adults disposen de més temps lliure. Acostumen escaquejar-se d’allò quotidià i de l’atenció a les persones dependents. En el sexual, on és improbable que els homes pateixin una agressió, se’ls suposa el desig, s’espera que prenguin la iniciativa i no xoca que deleguin la responsabilitat per l’anticoncepció. La promiscuïtat els prestigia i no els estigmatitzen ni l’afició al porno ni el consum de prostitució. Però el major privilegi és que la penetració segueix sent sinònim de relació sexual completa”.
