Puri Pérez. Jo visc a Sant Genís molt a prop d’Horta, des de la meva adolescència ja hi baixava al cine, hi havia dos un anomenat Dante i un altre Venecia. Que amb l’arribada de les sales multi cinemes han anat fora. Un d’ells convertit en un súper, el altre en un Centre dels testimonis de Jehovà.
També hi havia dues discoteques, fa tant de temps! Mai no m’havia fixat en els seus carrers, ni en les seves places, però l’altre dia tot passejant amb les amigues vaig descobrir una mica del passat del poble d’Horta, els camps, les infinites masies, els torrents d’aigua, les Bòbiles i els safareigs. Encara avui es conserven algunes masies importants de l’època, Can Travi, Can Cortada, Can Fargues, avui escola municipal de música, Can Mariner convertida en la biblioteca d’Horta.
El que més em va agradar va ser el carrer Aiguafreda. Endinsar-me en aquest racó va ser com si s’aturés el temps, un carrer petit amb cases baixes totes amb pous i safareigs, plenes de flors i vida. Diu la historia que les dones d’aquestes cases per ajudar a l’economia de la llar, rentaven la roba de la burgesia de Barcelona, més de 400 dones es dedicaven a aquets menester, fou una revolució industrial en tota regla. I jo, allí plantada davant dels safareigs m’imaginava les dones amb les seves robes fosques fins als turmells, amb davantals i la mans plenes d’esquerdes, lluitant per sobreviure, estem parlant del segle XVIII i XIX. Pensant en aquestes dones acabo aquestes línies, agraïda d’haver nascut en el nostre temps.
