Conxa Garcia. Aquest és el títol del darrer poemari de l’Assumpció Forcada (Ed. Cronos, 2019). Aquest llibre, com el seu darrer Iceland, són fruit de l’amistat amb persones d’aquests països, que van deixar petjada en el seu cor i que s’ha mantingut al llarg dels anys. Quan estimes la seva gent estimes més la terra on viuen. A més ambdós països tenen una natura feréstega i impressionant que et deixa la mirada corpresa.
Ella mateixa en la seva presentacióens diu “Espero que la lectura d’aquest llibre ajudi a conèixer aquest país, aquests paisatges meravellosos que aporten assossec i pau, tan necessaria en els nostres dies i que poguem mirar-nos en l’espill dels seus llacs i reconèixer en el nostre interior les qualitats humanes que mai hem de perdre”
El llibre conté també poemes que ens expliquen la impressió de l’autora davant de les pintures d’un grapat de pintores i pintors finlandesos, per tant ens obre la porta a conèixer-los, a ampliar la nostra cultura pictòrica cap a la cultura nòrdica. Com Akseli Gallen-Kallela, un quadre del qual encapsala quest article.
L’Assumpció, com sempre, té l’amabilitat de deixar-nos publicar un dels poemes que trobareu en aquesta obra, dedicat a un amic finlandès, en Teo Kemppainen:
SOL ENRAIZADO EN LA TIERRA
Hoy descubre el viento
los secretos de esas nubes celosas
que miran ese paraiso verde y tranquilo.
Las ramas jóvenes de los abedules
vibran como cuerdas afinadas,
acompañan la voz del viento
y las hojas vibran con una emoción
que toca las fibras sensibles del corazón.
Se establece un diálogo en medio del campo,
contestan inclinándose las espigas doradas
de trigo de un campo cercano.
Incluso el surtidor, mueve con un compás nuevo,
sus hilos de agua.
Mágicas notas de las hojas de los abedules
escapan del tiempo y sale un nuevo sol
en este campo, enraizado en la tierra.
Quizás por esta razón los abedules bailan
interpretando nuestras emociones.
