Conxa Garcia. A la confluència del carrer Cardedeu amb Montornès, a la frontera entre el Coll i Penitents, vivim cinc famílies en un edifici una mica laberíntic: dues entren per un dels carrers i tres per l’altre. Som una parella jove, tres de mitjana edat i uns jubilats. Ens veiem poc, més a l’estiu quan sortim als petits espais exteriors de què disposem. Sempre hem recollit els paquets quan algú no hi era i ens hem fet petits favors. Però mai com ara.
Sortim cada dia a les vuit a aplaudir les treballadores de la sanitat pública, en especial una de les veïnes que és metgessa d’un CAP i passa angúnies i neguits, Xerrem una mica i compartim coses. Unes tenen un llimoner i ens han repartir un grapat de llimones a totes. Els nois joves compren a pagès i els van dir que per a ells sols no els sortia a compte el desplaçament i ràpidament van anar-ho parlant i ens vam afegir tota la resta per fer una comenda. Ja estem menjant faves, peres, enciams, maduixots, taronges, carxofes…
Quan algú ha de sortir a comprar, s’ofereixen als altres per portar-los quelcom necessari. Els jubilats estan subscrits a un diari. S’ha fet una roda de lectura. Ens sentim acompanyats. El Covid no pot amb el bon veïnatge, que s’estén com una taca d’oli.
