Puri Pérez.
Qui ens havia de dir quan el 31 de desembre envoltats del nostres famílies i disposats a xocar les nostres copes per desitjar-nos salut i bon any 2020, que aquest any seria tant dolent i nefast. Mai ens podíem haver imaginat una situació així, i que durés tant. Vivim en una incertesa costant i la por per cada cantonada i ,d’altra banda els mitjans de comunicació recordant dia a dia la malaltia. És una saturació depriment.
Així doncs tenim per un costat la incertesa dels pares que han de portar els seus fills a l’escola, els professorat desbordat, també tenim la incertesa de les vacunes, quan arribaran, qui seran els escollits i qui serà prou valent per posar-se-la. En fi només espero que, amb l’arribada del fred, es congeli la bestiola aquesta que ens porta pel carrer de l’amargor. Jo, com la majoria, estem farts de las mascaretes, la distància, la pandèmia, el covid, el virus, paraules que originen por. I segons els experts això pot durar fins al 2021 o 22, però després potser vindrà un altre virus. Que déu ens agafi confessats. Des d’aquí us dic poseu-vos les mascaretes i viviu tan intensament com pugueu. Estic segura que això aviat serà com un malson, mentrestant convivim amb la incertesa.
