Puri Pérez. Fa unes semanas una amiga em va deixar un llibre petit, de poques pàgines, però d’una riquesa que no et deixa indiferent, amb una prosa esplèndida, quasi poètica.
L’autora, Eva Baltasar, té una gran habilitat per escriure sobre els sentiments i els dubtes que cada un de nosaltres tenim a dins. És un llibre per gaudir poc a poc reflexionant sobre las frases que anem llegint. El lector s’endinsa en la solitud del mar, en la foscor de nit i quasi pot sentir les onades brusques de la mar i veure l’alba des del vaixell. La Boulder, una noia que fuig de la seva anterior vida de tediosa rutina, s’embarca en un vaixell on fa de cuinera. Li grada la llibertat, la solitud i fer la seva vida, fins que un dia coneix a la Sansa, una noia que la deixa bocabadada. A la protagonista li agrada la idea d’estimar i sentir-se estimada. La Sansa l’embarca en l’amor i la passió, ancorant-la a terra ferma.
L’amor entre ambdues noies va vent en popa, fins que arriba el moment on es plantegen tenir una criatura per inseminació i tiren endavant aquest projecte de ser mares. No obstant, quan arriba la criatura s’obre una escletxa i la relació mai tornarà a ser com abans. Ja no ni haurà lloc per a l’amor i la passió, la Boulder se sent segregada. Llavors deixa la seva parella amb la criatura i torna a embarcar-se en un creuer, però la ferida la manté tendra i oberta. Se sent molt sola, i pensa que quan arribi al port no tornarà a navegar mai més.
Boulder és un llibre que aborda el lesbianisme en tot el seu esplendor amb frases directes i sense embuts, posant de relleu els conflictes de la vida en parella quan arriben els fills. L’autora ha sabut reflectir la complexitat de les relacions humanes.
