Conxa Garcia. Ens hem posat en contacte amb dones saharauis per parlar de la situació actual en el Sahara, on s’ha reprès el conflicte armat amb el Marroc, des de fa més de dos mesos. Els mitjans de comunicació passen d’informar-hi i nosaltres volíem apropar-vos quina és la situació i com l’estan vivint les dones del país, de la mà de la Saha Ahmet. Ens informa que “les dones van estar d’acord amb el retorn a la lluita armada, perquè porten quartanta anys esperant un referèndum i poder retornar a la seva terra, a casa seva; estan cansades de tantes mentides i que els altres països els donin l’esquena”.
La dona saharaui és una lluitadora. Van muntar els campaments i mantenen la vida de totes les persones que els habiten. Es fan càrrec de la casa, la sanitat, l’educació, el repartiment de l’ajuda humanitària que els arriba,… ja que els homes marxen a la guerra.
“Fa 29 anys de l’alto el oc del 1991 i la solució no arriba. I no han vist cap altra sortida que actuar, perquè ja no esperen res i no veuen cap altra sortida. El poble saharaui no oblida . I la vida en els territoris ocupats és gairebé de clandestinitat, no pots parlar de la situació i no pots ni dir que ets saharaui”.
“ El poble ha dit que sí a la tornada a les armes, almenys quedarà a la història que hi havia un poble lluitant per la seva terra i la seva identitat. Ningú no vol la guerra perquè moren persones, però es veuen obligats, no veuen cap altra sortida”.
Els USA no saben quina postura adoptaran amb el nou president Biden. “Trump, a través de les xarxes socials va regalar el Sahra al Marroc. Trump no pot regalar el nostre país, ni Palestina! El Marroc va aprofitar per fer un joc brut i obrir ambaixades en el Sahara Occidental, on no hi ha ni ciutadans del país”.
“Espanya sempre mira cap a un altra costat i molts cops s’alinea amb el Marroc, per motius econòmics. A Espanya li convé estar a bones amb el Marroc i compartir les riqueses sahrauís: la pesca, els fosfats. Al Marroc, si no només li queda el turisme”.
“Quan el Marroc va girar-se cap als Emirats Àrab i els USA, llavors Espanya va posicionar-se. Va recordar que el Sahara va ser espanyol un dia. Amb l’actual govern s’esperava una milloria, ja que van parlar que el Sahara era per als saharauis”.
Aquesta és una causa justa i les dones saharauis treballen per aconseguir el seu objectiu: tornar a la seva terra, a casa seva. Mereixen el nostre respecte i el nostre suport.