Puri Pérez Abans, milers d’anys abans que jo naixés,
tu ja hi eres
però jo no et vaig arribar a conèixer
fins a la meva infantesa. Va ser a Màlaga.
Jo pensava que només hi havia un mar,
eres tant gran, tan immens.
!Pobre de mi,! !Que ingènua!
Jo tant sols era una nena.
Em vaig quedar davant teu bocabadada, plàcida, quieta.
Va ser tan gran la meva sorpresa
que el meu cos es va estremir davant de tanta bellesa,
fins i tot va relliscar una llagrimeta.
Tanta aigua, tantes onades, tanta escuma blanca.
Tantes barquetes encallades a la caleta.
Eren de tots els colors,
verdes, blaves, vermelles i negres.
Algunes portaven noms de dones
!Eren tan boniques les barquetes!!
Des de llavors, estic enamorada de tu
Del mar de la meva infantesa
Mai he pogut oblidar-te
M’agrades quan estàs serè
Quan estàs enfurit
Quan la lluna es banya en tu
Quan el sol il·lumina les teves aigües
T’enyoro quan soc lluny
T’estimo mar de la meva infantesa.
