Conxa Garcia. La salut mental està necessitada d’una bona inversió en investigació, ja que encara ara coneixem poc el nostre cervell i el seu funcionament. En l’àmbit de les discapacitats psíquiques estem molt endarrerits i tot es deixa en mans de les famílies i aquestes tenen un límit, tan econòmic com emocional i psicològic.
Les famílies fan tot allò que poden pels seus fills i filles, tan tenint cura d’elles com participant en la creació i funcionament d’Associacions que els puguin atendre i oferir-los assistència psicològica i escoles-taller, oferta d’oci amb monitors, pisos tutelats, etc. No tothom pot pagar-se aquestes coses i, a més les mares i pares es fan grans i volen deixar-los ben acomboiats quan ells faltin i es troben: que no hi ha centres públics suficients. També hi ha casos d’alta complexitat, hem vist algun cas a TV3 de famílies amb persones que tenen brots violents i a les quals no se’ls dona cap solució.
Conec el cas d’una família que viu atemorida fa molts anys i a la qual se li va informar que, a la seva zona, només hi havia un centre i hi ha una llarga llista d’espera. Esperem que quan els donin una plaça no hi hagi hagut cap desgràcia… Les famílies només volen que els seus fills o filles estiguin ben atesos quan ells faltin o en el moment que la convivència és impossible. Es necessiten més centres residencials amb urgència.
