La Analfabeta, d’ Agota Kristof

Puri Pérez.  Agota Kristof neix el 1935 a Csikvánd, un petit poble d’Hongria. Escriptora, dramaturga i poeta. Als quatre anys ja sabia llegir. Era una nena molt creativa i somiadora, va créixer feliç, jugava pel bosc amb els seus germans, pujava als arbres i passejava de nit per la teulada, però un dia tot això va quedar enrere.

En acabar la segona guerra mundial, Rússia va envair Hongria, el seu país, sembrant el caos, la pobresa i la fam, imposant la seva cultura i el seu idioma, el rus. Llavors ella va haver d’exiliar-se, primer a Àustria i després a Suïssa. Va ser així com ella es va considerar analfabeta, en una altra terra.

Llegint aquesta petita joia, he comprès la duresa de l’exili, com és abandonar casa teva, la pèrdua de la família i  els amics, els teus costums, el desert social i cultural, el silenci, el buit, la nostàlgia i el més principal la teva llengua materna.

La Analfabeta, es un petit relat autobiogràfic on l’autora ens explica d’una manera directa i senzilla, moments i escenes de la seva vida que l’han marcat com persona , com exiliada i com escriptora. Ella ens narra la seva memòria des que era petita fins a l’edat adulta. Fa un repàs al seu pas a l’internat que, segons diu, era una cosa entre una caserna i un convent, entre un orfenat i un reformatori. A la nit plora la pèrdua dels seus germans, dels seus pares i plora per la seva llibertat.

També recorda amb afecte la seva àvia quan l’asseia als  seus genolls i s’explicaven històries totes dues.

Però, jo em pregunto ¿com és possible comprimir una vida com la seva en tan poques pàgines? I amb unes paraules que ens  arriben directes al cor.